Marrakech vol IV: Shukran!! (7-11 de febrer 2008)

"Accidentalment", gràcies a la Mire, ens vam llevar una hora abans del pactat la nit anterior (fallos tècnics del canvi d'horari). Això ens va permetre estar una hora de més esmorzant, provant tots el plats i, sobretot, debatent sobre la vida i la música (la juDh i l'Anahí van tenir un retrobament interior amb elles mateixes). Malgrat fer un dia núvol i gris, la Mire i l'Anahí no van voler desaprofitar la piscina 5 estrelles i s'hi van tirar de cap. L'aigua estava calenteta però al sortir l'ambient era fresquet. Sort que després el dia es va arreglar!

Al sortir de l'hotel van intentar fer-nos la timada del dia: un taxista ens va intentar convèncer que aquell dia la Medina estava tancada i que havíem d'agafar un taxi per anar a un altre lloc. L'experiència es un grau i ja coneixíem la història (Bangkok revival) així que txino-txano vam agafar un camí alternatiu per endinsar-nos a la Medina i vam trobar la zona dels artesans: fusters, ferrers, treballadors del cuir, tinters,... Els carrers oferien un paisatge molt pintoresc i, sobretot, molt més tranquil. A una botiga de babutxes vam conèixer al Fuad, un antropòleg que ens va respondre tots els nostres dubtes sobre el Marroc. Ens va portar a un terrat d'una casa des d'on es veiem totes les tel·les i llanes tenyides de diferents colors secant-se al sol. En una paradeta la Georgina i la Mire van comprovar la manera tradicional d'utilitzar els mocadors tenyits: a la manera tuareg. També vam provar plàtans, vam beure l'ultim suc de taronja, vam menjar en un lloc no turístic i vam gastar els últims dirhams.

A contra-rellotge vam agafar un taxi, vam passar a buscar les bosses i ens vam dirigir a l'aeroport. Després de llargues cues a la duana per culpa de la lentitud policial, registres i tocaments, vam passar totes les nostres làmpares i inclús els xampús de més de 100 ml.

Curiositats: ens van cridar l'atenció els ases que carretejaven tot el pes del món, fins i tot pels estrets carrers de la Medina; les gallines vives que penjaven cap per avall dels manillars de les bicicletes; la circulació caòtica; les màfies de taxis i de botigues per enredar turistes; el rebuig a sortir a les fotografies; la prohibició de l'entrada a turistes a les mesquites; etc...

I fins aquí el que va donar de si el regal de la Gimcana de la Mercè. Qui s'apunta el proper any?

Marrakech vol III: Excursió a Ouzoud (7-11 de febrer 2008)

Ben d'hora pel matí ens vam llevar (a les 6:30h, encara que sembli mentida), i el mini-bus ens esperava davant de l'hotel. Resulta que érem les úniques que havíem contractat el transport així que teníem tots els seients per nosaltres soletes. Això s'agraeix quan hi ha 3 horetes de trajecte! Tot i que el conductor també havia tingut la idea d'emportar-se la seva família a fer el dominguero a les cascades d'Ouzoud.

Un cop vam arribar, un guia espontani se'ns va enganxar només sortir del mini-bus. Després de prometre'ns que ens faria una visita guiada berever de tot el dia a "bon" preu, vam preferir despatxar-lo per passar el dia soletes en contacte amb la natura. Tan de contacte vam tenir, que ens vam perdre per les oliveres (on vam aprofitar per fer la segona tongada de salts). Al final vam trobar un prat a les altures, des d'on veiem el riu i el caminet que intentàvem assolir (prat que ha inspirat el momento hobbit). De camí ens vam aturar a menjar una truita berever: base de tomàquet i ceba amb ous i espècies, tot cuinat dins de la tajine. Després vam arribar al peu de la cascada passant per una zona de micos en llibertat (quina por!), vam creuar el riu amb una barqueta decorada amb flors i vam pujar els 10.000 esglaons fins al poblet on ens esperaven per tornar a Marrakech.

Per la nit vam anar al centre a sopar on per primer cop ens vam quedar fins mitjanit al restaurant de les palmeres. Al sortir vam poder comprovar que a certes hores de la nit només queden homes al carrer i no hi ha ni cap turista despistat. Amb la qual cosa va ser millor marxar campi qui pugui, sense pactar taxímetre ni punyetes, cap a l'hotel...

Marrakech vol II: sabor a Hamam (7-11 de febrer 2008)

Observant el recorregut del bus turístic des de la nostra fantàstica terrassa de la suite de 5 estrelles, vam calcular just quan havíem de baixar per parar-lo i no perdre ni un segon. Així vam aprofitat les 24h de ticket i vam anar a parar prop del Palau Reial. Tot i que la nostra intenció era anar a visitar-lo, vam acabar a Mellah, el barri jueu. Intentant seguir les indicacions per anar al Palau Reial, vam arribar fins al Palau Bahii, així que vam canviar les intencions de visita. Després de discutir amb l'home de l'entrada vam comprar un ticket de visita completa i un cop dins del recinte ens vam dedicar a fer salts fotogràfics (veure fotos). Les vistes des del terrat oferien una panoràmica d'antenes de televisió per cable, animals dissecats, cigonyes, pells secant-se al sol i la muralla de la ciutat antiga. Evidentment el que ens va omplir de joia i alegria va ser saltar, i fer saltar a la gent de la tercera edat que estaven per allà.

El nostre primer amic local va ser el Ronni, marroquí amb rastes, esperit hippie i guapíssim!!! Això sí ens va entaforar 4 pantalons que ens vam haver de provar quasi al mig del carrer amb "mi carro me lo robaron" de fons! Molt divertit!!! Vam continuar amb compres compulsives d'arracades a meitat de preu, més sabates ... i ens vam dirigir a dinar al millor descobriment que vam fer. Restaurant en un terrat-terrassa amb vistes al carrer comercial de la ciutat antiga, i de lo més marroquí (demostracions d'amor de parelles locals incloses), lloc íntim, barato i amb els millors postres de xocolata!!! (a la mire li va encantar... i vam repetir!!!).

Durant la tarda vam apanyar l'excursió pel dia següent i després va entrar en acció el Halim. El vam conèixer casualment i va ser el millor guia local que podíem trobar. Gràcies a ell vam aconseguir un dels objectius més preciats del viatge: trobar un Hamam no turístic. Abans, però vam fer una parada prèvia per comprar tot allò necessari: guants per rascar la pell i treure'n tota la brutícia acumulada pel pas dels anys, sabó negre extret de grasses vegetals i xampú d'oli d'argan. Al mateix carreró hi havia dues entrades al Hamam, una per homes i l'altra per dones. Un Hamam és un bany tradicional on et netegen a fons i alhora et fan un massatge. I mai millor dit...! Dues dones que no parlaven ni francès van ser les encarregades de rascar els nostres cossos de d'alt a baix (i la Georgina era la que no es volia despullar.... i va ser la primera de caure a les mans d'una de les dones). No us podeu imaginar la de ronya que va sortir, i lo netes i relaxades que vam acabar! Una de les tardes més productives del viatge!! (veure fotos del equipo)

Al sortir ja era hora de sopar, i vam decidir anar a la bulliciosa plaça de Djema el Fna. Allà vam tenir el momento agobio! Els diferents representants de les mil paradetes de menjar que posen al vespre a la plaça principal et criden i gairebé t'empenyen a les seves taules. Tots cridant alhora, ensenyant-te el seu menú, i fent-se el simpàtics! Finalment vam decidir-nos per la que ens havien molestat menys i vam fer les turistes un rato amb els tradicionals cous-cous i brotxetes de carn típiques.

Abans d'anar a dormir vam baixar a la súper disco del nostre fantàstic hotel. Després de mirar-nos de dalt a baix i gairebé no deixar-nos entrar (per les nostres pintes no pijes i estupendes), vam descobrir el paradís de la festa marroquí. Dones pràcticament sense roba, pujades dalt les taules i ballant la música raï mentrestant els homes els hi ficaven bitllets a la pitrera i a la cintura. Tot plegat molt surrealista.

Marrakech vol I: Per quants camells? (7-11 de febrer 2008)

Un dijous com qualsevol altre: vam sortir de les respectives feines a les 21 h del vespres, i vam anar cap a l'aeroport en dos equips. Air Marroc ens va portar en dues hores a Marrakech, on vam aterrar després de mitja nit, guanyant una hora amb el canvi d'horari.

Com és habitual, només sortir de l'aeroport ja ens van estafar: quatre noies, altes hores de la nit, i amb necessitat d'agafar un taxi com a única opció. Vam regatejar tot el que vam poder, sense gaire experiència (cosa que les mafies locals de taxi van notar) i finalment ens van cobrar molts-masses dirhams per 5 minuts de trajecte. Va resultar que el nostre hotel de 5 estrelles estava ben a prop, enmig d'una zona de complexes hotelers.Ens vam instal·lar en una gran habitació doble, la qual comptava amb 4 llits de matrimoni, una televisió gegant, aire condicionat, un gran lavabo amb banyera i una piscina a l'exterior.

Divendres al matí vam gaudir d'un esmorzar buffet-lliure cortesia de la Gimcana de la (gràcies Ajuntament de Barcelona per les vostres atencions, realment les vam aprofitar totes). Amb els estòmacs ben plens, vam sortir de l'hotel en direcció a la Medina, el casc antic de la ciutat. Vam recórrer camins en obres, grans carrers, i mitja hora més tard ja havíem comprat uns bitllets per pujar al bus turístic de la ciutat. I acomod Mercèades al 2n pis descobert prenent el sol vam donar dues voltes per la ciutat. La volta "vermella" ens va mostrar els llocs més emblemàtics de la ciutat, tan de la part antiga com de la nova. La ciutat nova no ens va agradar gens, ja que és una zona construida massivament i seria equiparable a una Marbella o un Salou qualsevol. I la volta "blava" ens va fer un tour per les afores de Marrakech. Vam veure selves de palmeres, camells, la gran serralada de l'Atlas nevat i fins i tot una mesquita amb tot de gent resant.

Per dinar, vam anar a la plaça central de la Medina anomenada Djema el Fna. Aquesta és la plaça més concorreguda, animada i completa que hem vist mai. Hi pots beure sucs de taronja naturals, fer-te tatuatges de henna, deixar que et llegeixin el futur, pescar coca-coles, passar de lluny per la zona dels encantadors de serps (no sigui que te'n pengin una al coll), observar els saltimbanquis fent acrobàcies, escoltar els conta-contes, comprar qualsevol cosa...
El lloc és realment preciós. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1985. Aquí a la foto una paradeta de la plaça on pots vendre les teves dents i el senyor et fa una dentadura postissa.

Per la tarda, vam fer una immersió al "Souk": petits carrerons plens de botiguetes a banda i banda on pots trobar des de sabates, "babutxes", làmpares, espècies, herbes, arracades, cuir, antiguitats, coses de fusta, i fins i tot instruments musicals. El que en un principi era curiós, i finalment va resultar agobiant va ser la simpatia marroquina. Des de guapa, Espanya va bien, Més bo que el Ferran Adrià, nen, Más barato que en el Pryca/Mercadona, Catalunya-bancarrota, fins a "Cagun-deu". Tot perquè t'aturessis a la seva parada. Vam saldar la tarda amb tres làmpares enormes, 4 parells de sabates, arracades i collarets per parar un carro i amb una sensació constant de que ens estaven estafant sense cap mena de compassió. Quan es va fer fosc, a les 19h, i després de prendre uns sucs de taronja, ens vam trobar al mig de la plaça amb la necessitat de tornar a l'hotel per deixar tots els trastos varios adquirits.

Orígens del viatge a Marrakech: la Gimcana

Nova aventura!! Aquesta vegada hem ampliat l'equip a quatre noies: a part de la juDh i la Mire habituals, s'incorporen la Georgina i l'Anahí.

Ens vam fer anomenar Somriu Viatjant i vam participar a la gimcana de la Mercè el passat més de setembre. Ens vam disfressar de thais, vam buscar retalls de diari de la Paulina Rubio, ens vam posar ulleres de submarinista, vam fabricar un ham de pescar, vam poder saber el número de la font que hi ha al carrer Pau Clarís amb Passeig de Gràcia, vam aconseguir un ou BUIT (i no cuit, ni mig cuit jaja), vam trobar un llibre autobiogràgic en català, vam dibuixar una cara somrient amb esprais de graffiti, vam fer un ninot amb fruites i verdures, .... i moltes altres coses més! Hi vam posar voluntat, ganes i alegria, i vam passar una de les tardes més divertides que un es pot imaginar!!

Malgrat quedar en 49 posició de 1000 equips participants, no vam tenir premi de guanyadores. Però la sort va posar justícia, i el 17 d'octubre en el sorteig general per als participants va sortir el número 1650 que ens corresponia a nosaltres! Crits i alegries, vam pujar dalt l'escenari i ens van donar el premi: un viatge allà on volguéssim per a tot l'equip!

I és per això que l'equip somriu viatjant se n'ha anat a Marrakech 5 dies en hotel de 4 estrelles!!
El relat de les aventures, en el proper post!