Una expedició quasi al complet d'estudiants de musicologia i etnomusicologia de l'Esmuc vam anar el passat 5 de març cap a Salamanca. Un autobús de línea nocturn, del qual ens vam apoderar de tota la zona del darrera, ens va passejar per tota Espanya via carreteretes nacionals i poblets que vam anar a trobant pel mig. Més de 10 hores de viatge, però que van permetre que ens estalviéssim una nit d'hotel.
Organitzat per la Societat Ibèrica d'Etnomusicologia (SIBE), el congrés també compartia la V edició del congrés de la IASPM, Associació internacional de Música Popular a Espanya i el II congrés de Música Popular dels móns hispànics i lusòfons. Tot plegat va tenir lloc al Conservatori Superior de Música de Salamanca.
El congrés va ser realment molt intens, uns horaris de 9,30 a 20 hores on cada dia hi havia tres sessions de matí i tres de tarda. Algunes inclús hi havia taules simultànies. I en diversos idiomes: vam practicar castellano, anglès, i inclús portuguès. El primer dia, vam començar com a estudiants exemplars, ja que a les 9 hores ja estàvem acreditats i a punt de marxa. Al llarg dels quatre dies, aquesta formalitat va disminuir una mica, però en conjunt vam poder assistir a gran part del congrés. També cal remarcar la gran activitat de "public relations" que vam fer la comissió organitzadora de les Jornades de Musicologia a Barcelona (8-10 maig): vam relacionar-nos amb tots els estudiants i els no-tan-estudiants d'Espanya (o no) per explicar-los-hi les Jornades. (més informació a jornadesmusicologia.blogspot.com).
La ciutat de Salamanca és relativament petita i en els pocs moments lliures que vam tenir vam poder disfrutar de la Plaza Mayor i de la façana del "archivo general de la guerra civil" al carrer Expolio!!! Que fort, que just li van canviar el nom al carrer amb el tema dels papers. També vam gaudir de les terrassetes al sol dels carrerons del centre, així com de tots els bars de tapes.
La gran activitat nocturna tan típica dels congressos, va fer que poguessim contemplar àmpliament la Salamanca nocturna. Els carrers prenen vida, la gent surt i hi ha un ambient molt xulo. Vam estar de tapeo pel carrer Van Dick, on els pinchos, las costillas o els minutejos ens van omplir les panxes de bon gust!! Vam sortir pels bars d'aprop de la Gran Via, on des del congrés havien organitzat una jam session amb els estudiants del consevatori. Vam anar a ballar fins a tancar els locals, i ens vam revolcar per la gespa com a nens de 5 anys. D'una de les nits, també va sortir el salt multipolifònic, una versió desenvolupada de la patent de Valladolid
(http://www.youtube.com/watch?v=qrzKkVqj-h0)
El tema allotjament tampoc tenia cap desperdici. Com a una associació vinculada als comunistes, ens vam presentar a l'Albergue de Joventut on amablement ens van fer un bon preu. Malgrat estar una mica lluny del conservatori, vam dormir prou bé.
En general, els "Salmantinos" són gent molt simpàtica, vam quedar encantats amb l'amabilitat i el bon humor que desprenien. I el ritme de vida que porten cal dir que és super agradable. Pel que fa al temps, un sol super intens va permetre que ens tombéssim a la gespeta a posar-nos morenos, però després a la nit quasi entrem en procés de congelació.
En resum, una molt bona experiència que pensem repetir ben aviat!
Mire