L'home del temps anunciava vent, fred, pluges i mal temps. Tothom deia que cauria molta aigua.
Però en aquests casos el que més compta és l'esperit interior, i tots vam marxar el dissabte al matí amb moltes ganes de sol i de platja.
L'avió va ser un pujar i baixar, i en menys de mitja hora ens havia deixat a l'aeroport de Maó (o Mô tal i com ho diuen allà). Com que l'autobús funcionava amb compta-gotes, vam fer auto-stop per anar a la ciutat, i dos cotxes a velocitat de rally ens van deixar ràpidament al centre.
Després de voltar estona pel port i els carrerons buscant algo per menjar, vam tornar al primer lloc que havíem vist (la primera idea sempre és la bona!). I vam dinar com a reis. Un menú d'aquells que ens vam posar les botes: feia temps que no menjavem tant bé.
A la tarda, vam anar al poble de la Laura, Alaior (més conegut com a Alô), que està a només 10 km de Mô. Ens vam instal·lar al seu piset, i vam sortir a voltar. I coincidint amb un company nostre de l'ESMuC que tocava al poble del costat, a la nit vam decidir anar al seu concert a Es Mercadal, just el poble del costat.
L'endemà es va llevar amb un sol radiant. Després de passar a veure cordialment a l'indi de la carretera, vam anar fins a la platja de La Vall, a la costa nord al costat de Ciutadella. Des d'allà, vam caminar per les roques fins a la cala del costat. També vam haver de saltar un riu, amb més o menys èxit per alguns...! I com si aquí Barcelona no tinguéssim mar, ens vam tirar de cap a l'aigua. Ahhhhggggh, (con)-gelada. La sort va ser que al menys al sortir de l'aigua ja no feia fred.
Per dinar, vam fer un pic-nic a Ciutadella. Vam decidir triar un raconet en unes escales d'una plaça, al costat de l'Ajuntament. I sembla que a la Policia Nacional no li va agradar... Com que s'aburreixen, es van dedicar a tocar els nassos i fer abús d'autoritat. Vam haver d'ensenyar documentació i donar explicacions del que feiem. Ai quasi ens quedem sense el certificat de Penals!!!! 
L'avió va ser un pujar i baixar, i en menys de mitja hora ens havia deixat a l'aeroport de Maó (o Mô tal i com ho diuen allà). Com que l'autobús funcionava amb compta-gotes, vam fer auto-stop per anar a la ciutat, i dos cotxes a velocitat de rally ens van deixar ràpidament al centre.Després de voltar estona pel port i els carrerons buscant algo per menjar, vam tornar al primer lloc que havíem vist (la primera idea sempre és la bona!). I vam dinar com a reis. Un menú d'aquells que ens vam posar les botes: feia temps que no menjavem tant bé.
A la tarda, vam anar al poble de la Laura, Alaior (més conegut com a Alô), que està a només 10 km de Mô. Ens vam instal·lar al seu piset, i vam sortir a voltar. I coincidint amb un company nostre de l'ESMuC que tocava al poble del costat, a la nit vam decidir anar al seu concert a Es Mercadal, just el poble del costat.
L'endemà es va llevar amb un sol radiant. Després de passar a veure cordialment a l'indi de la carretera, vam anar fins a la platja de La Vall, a la costa nord al costat de Ciutadella. Des d'allà, vam caminar per les roques fins a la cala del costat. També vam haver de saltar un riu, amb més o menys èxit per alguns...! I com si aquí Barcelona no tinguéssim mar, ens vam tirar de cap a l'aigua. Ahhhhggggh, (con)-gelada. La sort va ser que al menys al sortir de l'aigua ja no feia fred.
Al ser diumenge, no hi havia ni Blas pel carrer, i vam poder passejar tranquilament. Per completar la tarda, vam anar a Fornells, un mini poblet de la costa nord molt maco amb un far a la punta.Al tornar a Alô, teníem varies cites. Primer de tot, vam anar a casa d'uns glossadors, per parlar sobre el taller de glossa menorquina que vindran a fer a les Jornades de Musicologia el proper mes de maig. Va ser molt interessant, ens van explicar el funcionament d'aquestes improvisacions cantades, com ho van aprendre (uf, que dificil), i finalment ens van fer uns quants versos.
Després vam anar al bar del poble, l'Escacs, on vam conèixer els amics de la Laura, i a les tantes vam tornar sopar a casa. Uns macarrons curiosos que volien tenir molts xefs de cuina!!
I no vam anar a dormir fins que ens vam nomenar a tots capitans Paf.
I dilluns més bon temps. Amb ganes de fer coses, vam pujar primer de tot a la muntanya més alta de Menorca, El Toro, que fa només 300 metres. Des d'allà hi vistes de tota l'illa. A continuació vam anar al Far de Favàritx, també a la costa nord, us indret magnífic. Les onades picant contra les roques, les vistes al mar, el far i la tranquil·litat de poder gaudir del moment sols.Vam dinar a Alô, (on per cert tothom es diu Sintes de cognom!!), i a la tarda encara ens va donar temps d'anar a visitar una taula i les ruïnes d'un poblat pre-històric, on hi havia tres grans talaiots.
I tres dies passen ràpid. Aviat vam haver de fer l'operació tornada. No sense omplir-nos les motxilles de sobrassada i formatge del bo. Podem donar les gràcies a l'avió, que va decidir canviar-se d'hora sense avisar... però que ens va esperar!!!
Entrades
.JPG)
