Els poblats de les tribus karen (3 i 4 d'agost)

La mestressa de l'hostal de Mae Sariang ens va despertar ahir al mati a les 7 h per sortir cap a un desti incert. Vam agafar un autobus (ben mirat, mes furgoneta que altra cosa), i vam endinsar-nos en una carretereta enmig de la selva. No us preocupes, que aquesta vegada haviem contractat un guia perque ens acompanyes: en Salawin. Durant tot el dia vam estar a dos poblats habitats per les tribus karen, refugiats de fa mes de 700 anys provinents de Mongolia, Birmania, i China. Aparentment, semblen thais normals, pero tenen una cultura, llengua, religio i manera de vestir totalment diferent.

En un dels poblats, una familia ens va acollir (el cosi del guia). La casa era autentica: construida amb fusta, bamboo, i com a teulada mil i una fulles seques. El pare de familia ens va ensenyar tot el poblat que estava perdut enmig de la selva, el paisatge era espectacular. Hem de dir que en aquest poble no havien vist mai cap extranger, cosa que els va revolucionar!!!!! A la nit tots els nens del poble van venir a la nostra casa per poder practicar el poc angles que els hi ensenyen a l'escola (sisisisi tenen escola propia a 6km on hi van nens karen de tota la zona) i aixi vam poder-nos comunicar una mica amb aquesta gent tan peculiar. Tot i dormir al terra ens hem aixecat prou be!!!! Malgrat les picades de mosquit que esperem que no portin malaria (i no... no som unes inconcients , vam utilitzar mosquitera!!!).

Aquest mati, ens hem llevat amb els galls que no paraven de donar-nos el bon dia a les 5 del de mati!!!! HORROROS!!!! i be... entre somni i somni ens hem aixecat i de cop hi havia mig poble que ens mirava mentres ens preparaven un cafe-instantani enmig del seu arros-pollastre-chilly que estaven esmorzant. Despres de posar-nos en moviment i descobrir que tots els voltants de la casa eren un gran fangar ens hem apropiat de dos pals que ens ha salvat la vida!!!! (les bambes inutilitzables per la resta del viatge.... jejejejeje). I ens hem dirigit cap a un altra karen village on hi havien elefants. Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist apareixer un mamifer enorme amb una cistella ben preparada per nosaltres! i pregunta... alla com hi pugem? Encara que sembli mentida ens hem enfilat al primer pis d'una casa i hi hem saltat com hem pogut!!! I aqui ha comencat la nostra aventura del dia d'avui.

Ja ens veieu pujades dalt de l'elefant, agafant una carretera comarcal cap a la primera sortida cap a la selva... El nostre guia s'ha quedat assegut a la primera pedra que ha trobat i ens ha deixat en mans del propietari de la bestia, un karen que passejava sense res als peus i que anava donant ordres a l'animal. Fins aqui tot mes o menys correcte. Tenim elefant, persona que sap portar l'elefant i el qual l'elefant sembla que obeeix, les nenetes ben assegudes i un sol d'espant! Que podia fallar? Doncs si... alguna cosa tenia que passar, no pot ser tot tan meravellos.

.... Als 10 minuts de circuit (cuidado que no haviem agafat la sortida cap a la selva) ja ens havia fotut de dalt a baix! PROHIBIT RIURE... que som gafes a mes no poder. La cistella ha anat cedint fins que la juDh estava al terra i la Mire de cap per avall de la corda que aguantava el tinglado. 3....2...1 vuelta a empezar. El karen ha sapigut com salvar la situacio fent ajupir la bestia a temps per no caure de 3 metres d'altura, sense poder evitar rascades i un bon ensurt. El kit de la questio ha estat tornar a enfirlar-nos a l'elefant i continuar el trajecte, aquest cop si enmig de la selva. Per sort hem apres rapid a mantenir els equilibris i pregar a la verge maria, l'esperit del bosc i a tots els buddhes del pais no tornar-nos a caure!

La situacio ha estat de pel.licula d'indiana jones! El nostre amic tallant branques i arbres per obrir cami i l'animal anar baixant muntanya fins arribar a un riu. Lo millor.... que ens han portar a una cascada increible! Lo pijor... que ens aquell moment s'ha ficat a ploure torrencialment fins ha deixar-nos completament xopes! Mai ens haviem mullat tant!!!!

Perdudes enmig del no res: Doi Inthanon (2 d'agost)

Dimecres a la tarda, vam tornar a reunir-nos amb el nostre bon amic Sumanat (el monjo) que creiem que es l'unic monjo que te un cotxe tan estupendo i energia suficient per aguantar-nos. Si si, doncs ens va portar amb el jet privat i uns amics d'excursio al Doi Inthanon, el pic mes alt deTailandia, de 2565 metres d'alcada. Va resultar que l'excursio no va arribar al seu maxim esplendor, perque ens vam perdre (wrong way...) i vam entrar el Parc (Reserva natural) a les tantes de la nit, aixi que els nostres benvolguts amics no ens van poder ensenyar res, i ens van deixar en un camping al mig del no res. Menys mal que a mig cami ens haviem parat i ens van comprar menjar, que sino... ens morim de gana!!! Al camping, ens vam allotjar en un bungalow super romantic, era una cova molt acollidora. Llastima que estava conectada amb la sala de bany que donava directament amb l'exterior i teniem una colleccio d'insectes diversos, entre els quals un escarabat de color verd amb ales enormes que pensavem que estava dissecat, pero no... es movia!! Evidentment, va arribar l'hora d'utilitzar les mosquiteres per primer cop.

Al dia seguent, pel mati vam despertar-nos amb l'agradable sorpresa que estava plovent a bots i barrals. Fantastica sensacio quan han de pujar al cim de la muntanya amb dues butifarres per motxila a l'esquena (15 quilos cada una) amb el consequent impermeable i objectes varis. Obviament, caminant resultava impossible, aixi que vam decidir parar el primer cotxe pick-up que va passar a la carretera. Sorprenentment, ens va veure tan desesperades i tan remullades que va parar. Aixi que ja ens veieu a la part de darrera del cotxe, mes en remull encara (si es que era possible) pujant per una carretera de curves pronunciades mes de mitja hora!!!!!

Total que arribem a dalt del Doi Inthanon, i lo que ens trobem es tan sols un buda. La colla de thais amb els que anaven ens van donar unes flors perque li fessim una ofrena, i despres de fer unes fotos rapides... cap a baix! Dalt no si podia estar de l'aiguat que queia i el fred que feia. Ha estat el primer cop que hem passat fred!!

La resta del dia va transcorrer de poble en poble, intentant arribar fins a Mae Sariang. Vam viure la impotencia de parlar amb gent on ningu ens entenia, sense saber quin autobus agafar, ni tan sols on era la parada mes propera. Finalment, despres de passar per Chom Thong, i Hot, vam arribar a Mae Sariang, un poblet encantador enmig de la selva.

Els propers dies ens espera una immersio als pobles de les tribus karen...

Chiang Mai, la civilitzacio thai del nord (30-31 i 1 d'agost)

Dilluns al migdia vam fer la nostra arribada a la civilitzacio. Chiang Mai es la segona ciutat mes gran de Tailandia, pero tambe una de les mes turistiques. Te molts i molts wats, dels quals vam visitar els mes macos, els mes grans i els que anavem trobant pel cami. Per dinar vam menjar per primera vegada un plat que no tenia arros o noodles: pasta! increible... i per la nit va tocar racio de pizza.... oleeeeeeee! mentres, miravem a traves d'un llencol (no vam pagar entrada) el tipic thai boxing que nomes es per a turistes...! Despres, encara vam tenir temps de fer unes (moltes) compres compulsives al mercat nocturn. Ja tenim vestuari nou renvat per Barcelona, tot i que el que realement ens feia falta (un rellotge, per exemple...) no ho vam comprar. Al final, vam acabar fugint per no comprar res mes. Aprofitem per dir que si algu te una peticio especial, li podem portar.

El dia seguent va ser un dia bastant accidentat, sobretot per les tortuoses carreteres que porten al Doi Suthep. Pel mati, despres de traslladar-nos a un hotel amb piscina, vam pujar a un muntanya que hi ha a les afores de la ciutat per veure el temple Phra That, un dels mes grans i mes visitats. Si haguessim trobat el teleferic, ens haguessim estalviat mes de 1000 escales que vam haver de pujar per arribar-hi. Les vistes increibles, aixi com la multitud de monjos que hi habiten. Sobretot, nens petits vestits amb tuniques blanques. Al vespre, ens vam retrobar al nostre amic el monjo budista (que creiem que ho esta deixant) de Suhkotai. Encara que sembli mentida, vam acabar en un dels locals nocturns mes concorreguts de la ciutat, on ens va convidar a mil i un menjars exotics i begudes un tan peculiars.

El tercer dia, vam aprofitar per fer-nos un massatge tradicional tailandes als peus. Molt reconfortant, sobretot quan et comencen a tocar les picades de mosquit que tenim escampades pel nostre cos. A continuacio, vam dirigir-nos cap al Parc Zoologic, molt gran i molt tropical. Vam tenir el plaer de colar-nos a la galeria per veure els 2 ossos pandes, l'atraccio turisitca del parc. Tambe vam veure cocodrils, koales, monos, ocells de colors, serps enormes, ... . Despres, vam anar al tipic centre comercial tailandes de mes de 8 plantes i atapeit de gent on vam aprofitar per fer compres de productes tecnologics exportats de la China. Encara no entenem perque son tan barats, suposem perque les distancies son mes curtes.

Ja estem equipades per continuar el viatge!!