Perdudes enmig del no res: Doi Inthanon (2 d'agost)

Dimecres a la tarda, vam tornar a reunir-nos amb el nostre bon amic Sumanat (el monjo) que creiem que es l'unic monjo que te un cotxe tan estupendo i energia suficient per aguantar-nos. Si si, doncs ens va portar amb el jet privat i uns amics d'excursio al Doi Inthanon, el pic mes alt deTailandia, de 2565 metres d'alcada. Va resultar que l'excursio no va arribar al seu maxim esplendor, perque ens vam perdre (wrong way...) i vam entrar el Parc (Reserva natural) a les tantes de la nit, aixi que els nostres benvolguts amics no ens van poder ensenyar res, i ens van deixar en un camping al mig del no res. Menys mal que a mig cami ens haviem parat i ens van comprar menjar, que sino... ens morim de gana!!! Al camping, ens vam allotjar en un bungalow super romantic, era una cova molt acollidora. Llastima que estava conectada amb la sala de bany que donava directament amb l'exterior i teniem una colleccio d'insectes diversos, entre els quals un escarabat de color verd amb ales enormes que pensavem que estava dissecat, pero no... es movia!! Evidentment, va arribar l'hora d'utilitzar les mosquiteres per primer cop.

Al dia seguent, pel mati vam despertar-nos amb l'agradable sorpresa que estava plovent a bots i barrals. Fantastica sensacio quan han de pujar al cim de la muntanya amb dues butifarres per motxila a l'esquena (15 quilos cada una) amb el consequent impermeable i objectes varis. Obviament, caminant resultava impossible, aixi que vam decidir parar el primer cotxe pick-up que va passar a la carretera. Sorprenentment, ens va veure tan desesperades i tan remullades que va parar. Aixi que ja ens veieu a la part de darrera del cotxe, mes en remull encara (si es que era possible) pujant per una carretera de curves pronunciades mes de mitja hora!!!!!

Total que arribem a dalt del Doi Inthanon, i lo que ens trobem es tan sols un buda. La colla de thais amb els que anaven ens van donar unes flors perque li fessim una ofrena, i despres de fer unes fotos rapides... cap a baix! Dalt no si podia estar de l'aiguat que queia i el fred que feia. Ha estat el primer cop que hem passat fred!!

La resta del dia va transcorrer de poble en poble, intentant arribar fins a Mae Sariang. Vam viure la impotencia de parlar amb gent on ningu ens entenia, sense saber quin autobus agafar, ni tan sols on era la parada mes propera. Finalment, despres de passar per Chom Thong, i Hot, vam arribar a Mae Sariang, un poblet encantador enmig de la selva.

Els propers dies ens espera una immersio als pobles de les tribus karen...