Festes de Sant Llorenç a Alaior, Menorca (12-18 d'agost de 2009)

Només un dia abans de la sortida, decidim que anirem a Menorca en bicicleta. Així, que de cop i volta em trobo baixant el passeig Sant Joan de Barcelona en direcció al port, per embarcar en un mític Transmediterrània (que ara es diu Acciona), vaixell molt gran i molt lent. I si la seguretat als aeroports és tal que no es pot ni respirar a l'avió, el barco es caracteritza per una anarquia total. Vam pujar sense ensenyar ni el DNI, tan sols la targeta d'embarc i de lluny. Dins, ni seient assignat, ni voluntat d'assignar-lo. Cadascu que dormi on pugui, i si és que pot... Nosaltres ens decidim per d0rmir en un raconet a la coberta del barco, i quan tornem a obrir els ulls, ja estem aparcats al port de Maó, i quasi està el barco buit!

I comença l'excursió. Pedalejem més d'una hora pel camí d'en Kane per arribar a casa la Laura a Alaior. Si bé és cert que la muntanya més alta de Menorca fa 300 metres, cal dir que els camins de l'illa no són precisament planers. Vinga pujades i baixades. Però fins i tot la bicicleta de passeig de la Irina resisteix! En total, 13 quilòmetres.
Decidim aprofitar el dia per anar a la platja, i anar a Cala Mitjana. El Miquel i jo "hem" d'agafar bici com a transport, i continuem fent camí d'en Kane i carretera. 23 quilòmetres només per anar...
Però arribem a la platja, la resta de l'equip ve motoritzat, porta parasol i fins i tot un pic-nic per dinar. Ens fem un lloc a la platja, i comencem la missió moreno a base de crema de Pastanaga. L'aigua no cobreix gaire, i a més està molt calenta! Descobrim també que a Menorca encara no ha arribat la figura del Paki-bier a la platja, i com fa 15 anys a Catalunya, hi ha el senyor del Coco fesco, sandía y melón.
La tornada a Alaior by bike es fa durilla però ho aconseguim. Això ens perjudica una mica per la nit, però que acabem al bar típic dels Escacs fent un coctel "sex-on-the-beach".

Divendres al matí ens dispersem una mica, i la Laura, el Carlos i jo anem a la platja de Son Bou, no molt lluny d'Alaior. Ens fem uns banys, i també unes compres compulsives de pareos de platja...!!!!
Per la tarda, comencen els actes intensos de la Laura, com a fabliolera oficial de les Festes. Pràctiques de burro, reunions, posar el flabiol a punt, la vestimenta, ... fins que al vespre es dóna el toc de sortida de Sant Llorenç amb el pregó de les festes. L'Àngels Gonyalons i l'alcalde fan uns discursos prou emotius, i després surt la Laura a tocar dues tonades davant tot el poble. Molt impressionant, especialment per la gran parafernàlia i protocols.
A la nit, sopar en família. Ens han convidat a sopar amb els glossadors, que fan un sopar al carrer amb tots els veïns. Mengem estupendament, tot fet casolà: coques, pastissets, i altres delicatessen. I acabem la nit al ball, com no, que toca una banda anomenada "Huracán".

Dissabte tenim un desperar molt alegre, arriba el Raul a les 8h amb molta energia i alegria, directe quasi des de NY. Ens costa, però ens activem depressa. A la Laura ja la tenim fa estona en marxa, amb els actes del protocol de les festes. Saltem del terra a la cuina, esmorzem, i anem a la platja de Binigaus (o ho intentem). Ens quedem pel camí, en un tros de platja on no hi ha massificacions, i tenim espai per nedar tranquilament. Nedem fins un illot sobre la mar blau cel transparent. Quan de cop i volta es torna el fons blau marí donem mitja volta... fa més impressió, i a sobre un bitxo de mar ha volgut atacar a la Irina!!

Després de dinar a casa la Laura, comença la convidada general a casa seva com a fabiolera, i s'omple la casa de gent. Alguns inclús em pregunten si estic nerviosa, primer no hi caic, i després m'adono que m'estan confonent amb la Laura!!! Ella està estupenda: entre sa mare i jo li hem fet una trena africana, que amb la gomina que li posem segur que no es mou de lloc; vestida ja amb la roba, i tota lluent. Al poc temps, ve l'amo del Silvio (el burro) a casa, i s'emporta a la Laura. S'apropa el gran moment...

La resta sortim també, i anem a prendre posicions davant l'Ajuntament. Els carrers estan plens de gent, tots amb ganes de festa, i amb dues ampolles de pomada sota el braç, com a mínim. La Irina i jo aconseguim pujar en una finestra al 1r pis, i mentres esperem que comenci quasi revolucionem a la joventut del poble, tots aclamant-nos... No cal explicar més! Vora les 17h és el moment: arriba la comitiva de caixers (representants de diversos gremis del poble) muntats amb els cavalls, i amb la Laura i el seu Sílvio davant. Paren davant l'Ajuntament, i la Laura és qui ha de demanar permís al Caixer Balda (el més important, equivalent a l'alcalde) perquè puguin començar les festes. Gran moment, quan dóna el SÍ. Esclata la bogeria al poble. La massa de gent munta el burro de la Laura sobre 2 potes, i comencen a desfilar tots els caixers (vora 35). Perillós però impactant, veure-ho per primera vegada em va sobtar molt!

A continuació va començar a tocar la Banda d'Es Mitjorn pel carrer, envoltada per guàrdies de seguretat, i una fila de 5 policies davant empenyent a la gent per donar pas. Fan una volta pel poble. Hi ha una massificació total de persones, però un ambient festiu total. I la pomada que no falti!! A tot això anem seguint a la Laura, que fa tombs pel poble també.
I al vespre comença el "Jaleo": tots els caixers entren un a un a la plaça del poble, entre tota la multitud de gent, i han de fer una volta i muntar el cavall, mentre la banda tota sense parar.
Festa i festa que dura fins a altes hores de la matinada...

Diumenge sembla que hauríem d'haver dormit més, però la festa continua, i a les 13h comença una altra ronda de "jaleo". Més pomada i cap a la plaça a saltar i ballar. Quan acaba, hi ha la volta de repartiment de les canyes, i per acabar, la famosa "Samba", ball multitudinari que acaba amb una ruixada d'aigua per tothom.
Al vespre dinem, els horaris se'ns han girat, fem una migdiada a les 21h i després veiem passar les carrosses pel balcó. A la nit, sortim a veure els focs artificials, anem a la fira, pugem a la Mega-Rana saltamontes, passem de visita pel CAP (la Irina es volia emportar trossets de polvora dins l'ull, pobreta... o potser és que ja sabia que el metge era tan guapo!!). Resulta que els focs es poden veure des de tan a prop, que cauen trossets encara encesos. Més de 5 persones fent cua al CAP per lo mateix...
Però la Irina sobreviu, i més marxa: atenció que toca al poliesportiu una Banda anomenada Huracan... Repetimos!! Fins que les forces ens poden...

Dilluns últim dia, i fem més platja. Anem a casa la Vero, una amiga de la Laura, a Ca'n Canutells, al sud. El Raul i jo decidim fer bicicleta, i fem ruta per una versió del camí del Kane, passem per Sant Climent, i baixem a la caleta. Una platja molt maca, sense gent, per poder nedar bé, i amb molta tranquil·litat. A més, dinem estupendament!

Passem la tarda de descans per allà, i al vespre som-hi que encara hi ha festa a Alaior. La traca final escalta a mitjanit a la plaça de les Palmeres (?) a només pocs metres de la gent (impensable a qualsevol lloc...). Els petards aquí peten molt fort, però la crisis, es fa present i escatimen l'últim petard dels tres finals.... Ah. I toca una banda a la plaça... Tornen a ser els Huracan que s'han canviat de roba, però allà aguanten!!
Per últim, cal dir que m'encanta aquest poble: l'únic on a la barra de festa que et serveixen licor 43, venen bosses de "chuches", i l'aigua és Solan de Cabras!!


Amb molta peneta, arriba dimarts. Matinem al so del Raul per fer la tornada a Maó en bicicleta, però arribem amb temps de sobres. El gran Trasmediterrània ja ens està esperant. Vénen la Laura, el Carlos, el Dani i la Mercè a despedir-nos... i diem adéu a Menorca!!
Fins l'any que ve!

Excursió a Nura, l'illa de Menorca (31 de gener-2 de febrer de 2009)

L'home del temps anunciava vent, fred, pluges i mal temps. Tothom deia que cauria molta aigua.

Però en aquests casos el que més compta és l'esperit interior, i tots vam marxar el dissabte al matí amb moltes ganes de sol i de platja.

L'avió va ser un pujar i baixar, i en menys de mitja hora ens havia deixat a l'aeroport de Maó (o Mô tal i com ho diuen allà). Com que l'autobús funcionava amb compta-gotes, vam fer auto-stop per anar a la ciutat, i dos cotxes a velocitat de rally ens van deixar ràpidament al centre.
Després de voltar estona pel port i els carrerons buscant algo per menjar, vam tornar al primer lloc que havíem vist (la primera idea sempre és la bona!). I vam dinar com a reis. Un menú d'aquells que ens vam posar les botes: feia temps que no menjavem tant bé.
A la tarda, vam anar al poble de la Laura, Alaior (més conegut com a Alô), que està a només 10 km de Mô. Ens vam instal·lar al seu piset, i vam sortir a voltar. I coincidint amb un company nostre de l'ESMuC que tocava al poble del costat, a la nit vam decidir anar al seu concert a Es Mercadal, just el poble del costat.

L'endemà es va llevar amb un sol radiant. Després de passar a veure cordialment a l'indi de la carretera, vam anar fins a la platja de La Vall, a la costa nord al costat de Ciutadella. Des d'allà, vam caminar per les roques fins a la cala del costat. També vam haver de saltar un riu, amb més o menys èxit per alguns...! I com si aquí Barcelona no tinguéssim mar, ens vam tirar de cap a l'aigua. Ahhhhggggh, (con)-gelada. La sort va ser que al menys al sortir de l'aigua ja no feia fred.

Per dinar, vam fer un pic-nic a Ciutadella. Vam decidir triar un raconet en unes escales d'una plaça, al costat de l'Ajuntament. I sembla que a la Policia Nacional no li va agradar... Com que s'aburreixen, es van dedicar a tocar els nassos i fer abús d'autoritat. Vam haver d'ensenyar documentació i donar explicacions del que feiem. Ai quasi ens quedem sense el certificat de Penals!!!!

Al ser diumenge, no hi havia ni Blas pel carrer, i vam poder passejar tranquilament. Per completar la tarda, vam anar a Fornells, un mini poblet de la costa nord molt maco amb un far a la punta.
Al tornar a Alô, teníem varies cites. Primer de tot, vam anar a casa d'uns glossadors, per parlar sobre el taller de glossa menorquina que vindran a fer a les Jornades de Musicologia el proper mes de maig. Va ser molt interessant, ens van explicar el funcionament d'aquestes improvisacions cantades, com ho van aprendre (uf, que dificil), i finalment ens van fer uns quants versos.
Després vam anar al bar del poble, l'Escacs, on vam conèixer els amics de la Laura, i a les tantes vam tornar sopar a casa. Uns macarrons curiosos que volien tenir molts xefs de cuina!!
I no vam anar a dormir fins que ens vam nomenar a tots capitans Paf.



I dilluns més bon temps. Amb ganes de fer coses, vam pujar primer de tot a la muntanya més alta de Menorca, El Toro, que fa només 300 metres. Des d'allà hi vistes de tota l'illa. A continuació vam anar al Far de Favàritx, també a la costa nord, us indret magnífic. Les onades picant contra les roques, les vistes al mar, el far i la tranquil·litat de poder gaudir del moment sols.
Vam dinar a Alô, (on per cert tothom es diu Sintes de cognom!!), i a la tarda encara ens va donar temps d'anar a visitar una taula i les ruïnes d'un poblat pre-històric, on hi havia tres grans talaiots.


I tres dies passen ràpid. Aviat vam haver de fer l'operació tornada. No sense omplir-nos les motxilles de sobrassada i formatge del bo. Podem donar les gràcies a l'avió, que va decidir canviar-se d'hora sense avisar... però que ens va esperar!!!

Escapada a l'illa de Mallorca (4-6 de juliol de 2008)

Fugint de tanta ciutat, vaig agafar un avió i vaig aterrissar a Mallorca...

Cap de setmana de platja, recorrent totes les cales de la part est de l'illa, fins arribar allà on només hi arriben els de la terra...





Aigües calentetes, sol esplendit i bona companyia. No es pot demanar més!!