Feia mes de dos anys que no veia la Jana (amiga meva alemana de quan vam estar d'Erasmus a Suissa fa 5 anys), pero les circumstancies han fet que ens poguessim trobar uns dies per escapar-nos juntes de vacances. Dissabte ens vam trobar a Split, a Croacia, i vam comencar aquesta petita aventura.Split es ben poca cosa. Te un centre molt bonic i molt petit, que esta tot emmurallat. S'anomena el palau Dioclesia, i esta plagat de turistes. Per trobar el nostre hostal, hem de provar tots els carrerons possibles, ni el mapa de la guia, ni els noms dels carrers serveixen per res...!!
I malgrat sota la pluja que ens acompanya diumenge al mati, disfrutem passejant per dins les muralles, pujant a la torre de la catedral des d'on hi ha una vista espectacular de tota la ciutat, i caminant passeig amunt i avall. Pero la llei de Murphi a vegades es positiva: va ser comprar un paraigues, i sortir el sol radiant, que ens ha acompanyat la resta dels dies.
A la tarda, decidim agafar un barco i comencar a veure illes. Primer de tot, anem a la que esta mes a prop de Split, Brač. El ferry (enorme, com el Transmediterrania de Menorca que vaig prometre no tornar a pujar...) ens porta fins a Supetar, i d'alla anem fins a Bol, un altre poblet on passem la nit. Les carretes a les illes son fatals, plenes de corbes per anar esquivant les muntanyetes, i a sobre els conductors condueixen a lo bruto. Mig marejades les dues, arribem a l'estacio d'autobusos on ens trobem l'unic home que hi ha amb el cartell de "sobe". Aqui per dormir funciona aixi: la gent te cartells que diu SOBE o APARTMAN a les seves cases particulars, i et lloguen habitacions. Realment, t'acullen com un mes de la familia, i et donen d'esmorzar i tot. Aixi doncs, anem amb l'home, i ens allotgem a casa seva. L'habitacio esta realment molt be, i la Petra, la seva dona, no esta contenta fins a ensenyar-nos els 100 i pico canals de la televisio digital que tenim.
Dilluns toca excursio. Al costat de Bol hi ha la muntanya mes alta de totes les illes, que fa nomes 780 metres. Pero be, tenint en compte que sortim des del nivell del mar... se'ns fan 2hores i mitja de caminata abans no arribem a dalt. Pel cami no trobem ningu, sembla que la massa de turistes ha decidit quedar-se a la platja. Les vistes des de dalt son espectaculars, es veuen totes les illes i inclus la costa. La Jana, tot i tenir el genoll amb punts degut a una caiguda que s'havia fet una setmana abans, puja quasi mes rapidament que jo!! Per si un cas, porta a la bossa un medicament que ha "agafat prestat" del seu hospital, que consisteix en una injeccio d'adrenalina que es posa a la cuixa, just quan estas a punt de morir... (en casos d'atacs d'alergia, picades de serps i similars...).Per la tarda, anem a la platja "de sorra" de l'illa, que l'anomenen Slatni Rad. Resulta que en prespectiva si que sembla que hagi de tenir sorra, pero arribes alla i es com totes les altres: de pedretes, que potser si que son una mica mes petites de l'habitual. Aqui totes les platges son de pedres i roques, qui va preparat ja sap que a la platja s'hi va amb asterilla.
A la nit, val la pena explicar-ho. Sopem en un restaurant com a reines. Al final de tot el poble, es un local on tenen tauletes en una terrasseta que sobresurt al mar, i despres una altra taula a la "sorra" de la platja, on quasi les onades arriben als peus. Alla mengem nosaltres, un peix bonissim i com a minim mes tipic que el pasta-pizza-fast food que abunda per tot arreu.
L'endema ens lloguem un cayac doble per les dues, i ens dediquem a explorar platgetes de l'illa. Ja ens assegurem be d'anar en la bona direccio pel vent, i no tenim cap "percance". Trobem moltes platges naturistes, i una que ens agrada molt es una privada d'una casa, que tenen les hamaques alla preparades amb un tenderete per parar el sol.
A la tarda, agafem de nou un barco fins a l'illa de davant, Hvar. No te desperdici el que fan alguns: nomes hi ha un ferry cada dia a les 17 hores. Doncs a les 16,45h, hi ha un barco mes petit que s'aparca a la parada del ferry amb un cartell de Bol-Jelsa-Hvar. Evidentment, com a turistes inexperts, ens pensem que es aquest el barco. Pugem, i quan estem tots dins, el barco arranca. Immediatament, veiem el ferry de Jadrolinija (la companyia nacional d'aqui) que arriba. Per mes inri, resulta que despres de treure-li un quart d'hora d'avantatge, el ferry acaba arribant abans que nosaltres.
Al poble de Hvar es molt turistic. De fet, totes les illes en general ho son, amb un tipus de turista d'aquest que nomes fa platja-festa-dormir a la platja, amb grans complexes hotelers. Pero Hvar a sobre es pijo, tot molt arregladet igual que els preus. Trobem una familia que ens acull, son una avia, un pare (que es mig invalid), i una nena de 16 anys que es la que ens porta a la casa. L'habitacio esta prou be, i a la casa esta molt al centre, pero es petita i senzilla. Tenim un balco habitacio des d'on es veu tot el poble (mireu la foto, es el que hi ha la tovallola taronja estesa)
El dimecres anem a explorar illetes. Una barqueta ens porta a les Illes Pakleni. Realment, hi ha raconets molt macos, trobem illetes on no hi ha res, nomes que comunitats naturistes que mig viuen alla. Tambe n'hi ha d'altres super preparades pel turista: cartells anunciant Full Moon party, bars amb coixins i hamaques amb matalas per prendre el sol. A part, grans complexes per fer submarinisme, pedalos i altres varios.A la tarda visitem la fortalesa espanyola de Hvar (la van ajudar a construir uns enginyers espanyols al segle XIV), i despres corrents agafem un autobus cap a Stari Grad, des d'on surt l'ultim ferry cap a Split. Alla sopem una pizza, i ens fem uns coctels de despedida.
Entrades
.JPG)
