Lisboa: disfrutant la ciutat (13-15 d'octubre) Part 2

Dissabte al matí vam passar l'equador de la nostra estada a Lisboa. Poc a poc, ens vam anar llevant per fases, i alguns van arribar una mica tard a les conferències... (també a causa de reportatges fotogràfics del monolito). Altres no van probar ni el cofee-break! La primera sessió va parlar altrevegada sobre els temes arxivístics (els arxius audiovisuals del segle XXI), mentre que la segona va ser sobre música i dansa, i les identitats culturals de la gent a Espanya i Portugal. Cal destacar la conferència sobre el Barrio Alto, en el qual haviem estat fent "treball de camp" la nit anterior!. Al migdia ja notavem el cansament, però encara vam aguantar fins a la tarda. L'Isaac i jo vam anar a fer un "esmorzar dinar" al Taurante Xinès (on vam fer molta relació amb el personal, jo vaig acabar aprenent algo...), mentre que els altres es van atrevir una vegada més amb el menjar de la universitat (tot sigui pels postres de xocolata...). Parèntesis: que els hi passa a Lisboa amb les lletres dels cartells de les botigues?? Sempre falta algo!!

La tarda va començar amb una sessió final on el Gonzalo va fer la conferència sobre el ska, els seus origens a Jamaica i la seva arribada a Espanya. Tots estavem una mica nerviosos per saber com aniria (era realment el més jove del congrès, l'únic estudiant), però se'n va sortir de manera immillorable. Finalment, es va fer la cerimònia de clausura, que va consistir en un concert que va posar a prova la nostra resistència somnífera.
Després d'alliberar-nos dels nostres compromisos, vam tornar a la Pensao tranquilament (qui té el poder???), i vam anar a sopar al nostre Cafe de les Bifanas de la Praça Figueira. Vam tenir un desengany amb les muelhas, que van resultar ser pollastre (i no peix com ens havien dit), però vam sopar uns plats gegants (el meu bacallà es sortia de la taula). I amb l'estòmac ben ple, vam pujar al Barrio Alto, una zona plena de bars i de molt ambient al carrer. Vam estar a tot tipus de llocs: des d'un cubà on la cervesa es bebia amb unes canyes molt llargues (jaja) fins al Karaoke on vam acabar cantant tot tipus de cançons en portuguès (I......N......S.....T.......R......U.......M etc). La nit va acabar de manera espectacular al costat de l'estàtua d'en Fernando Pasoa, on l'Isaac ens va muntar un llarg show improvisat amb uns amics portuguesos/amigues de l'Alguer.

Diumenge és el dia de descans del Senyor, així que ens ho vam prendre al peu de la lletra i vam dormir bastant (cap despertador va sonar a l'hora espanyola). Vam fer un esmorzar dinar de Bifanas i similars, i a continuació vam quedar amb la Christine perquè ens ensenyés la ciutat. Tots junts, formant una llarga comitiva vam anar fins al barri de Belem, on hi ha un parc al costat del riu Tejo (Tajo per nosaltres), un monestir, i un complex cultural molt gran. Vam descobrir també un monument que ens va agradar especialment, tot i que ara mateix no sabria dir com es deia. Això si, vam fer una simbolització humana que va causar expectació. Més tard vam anar a menjar Pastissets de Belem (bonissims!) a la pastisseria més típica del barri. I quan ja era quasi fosc, després d'estar tota la tarda sentint parlar de l'elevator, vam agafar el tranvia per pujar al Castell de San Jorge, des d'on vam veure unes vistes panoràmiques nocturnes de la ciutat. La visita dins el castell va ser curiosa, però divertida (on està la bandera de Portugal?).

A la nit vam sopar en un restaurant molt típic del Barrio Alto, on de nou vam omplir l'estomac amb sopes, carns i grans peixos, i vam tenir una conversa profunda sobre la nostra existència com a musicòlegs.

Dilluns al matí, presses i preparatius de tornada. Vam esmorzar al lloc de sempre, i la Sara ens va guiar cap al bus per anar a l'aeroport. Ho vam fer prou bé, i vam arribar nosaltres i les maletetes de rodes sans i estalvis! El vol de tornada va ser millor que el d'anada, tot i que personalment no puc opinar gaire (vaig dormir....!). A l'aeroport, vam agafar carrito i maletes, i vam passar triomfalment per la porta d'arribades, on no ens esperava ningú!!

Ara la pròxima aventura és a Salamanca, del 6 al 9 de març....

(Mire)

Lisboa, the seminar experience (10-12 d'octubre) Part 1

Dimecres dia 10, després de passejar-me tot el dia per l'Esmuc amb una maleteta de rodetes que no era meva (fent soroll pels passadissos, atropellant a la gent sense voler, ...), a mitja tarda l'Isaac, el Miquel i jo vam agafar un tren cap a l'aeroport. El Miquel portava noticies, una heavy rain anunciada que ni l'Isaac ni jo vam voler creure. A l'aeroport vam jugar a fer curses de carros de maletes, fins que vam decidir de facturar-les totes i ja no vam tenir excusa. L'experiència aèrea va deixar molt que desitjar. L'esperada pluja va arribar just al moment de despegar l'avió, amb lo qual vam tenir un vol molt mogudet!!!

L'arribada a Lisboa va fer que endarressim els nostres rellotges una hora. Confiant plenament amb les dots de l'Isaac com a guia turistic, vam pujar en un autobus que ens portava molt a prop de la Pensió (Pensao pels portuguesos). Malauradament ens vam passar de parada (d'unes quantes...) però vam tenir el plaer de veure la via Aura (es deia aixi??). La Pensao Praça de Figueira va superar totes les nostres expectatives: una doble habitació doble (sense endolls, aixo si...), amb una sala d'estar comú (3 sofas + una maxi tele!!), uns lavabos enormes, i una nevera (amb Nutella a dins...)!
Allà ens vam trobar amb en Gonzalo, que des de Madrid havia arribat al matí. Tots junts vam baixar a sopar a la plaça, i sense pensar-nos-ho gaire vam descobrir un lloc al qual ens fariem clients habituals! Vam menjar les nostres primeres sopes, Bifanas (porc), i ens van recomanar les Muelhas (chicken...), i després vam fer la cervesa més cara de totes!

Dijous era el primer dia del Congrés (tècnicament anomenat XXIII Conference European Seminar in Ethnomusicology), que es feia a la Universitat Nova de Lisboa. Degut a lo còmode que era el matalàs, vam decidir anar directament a la primera taula de conferències i passar de les presentacions oficials! La sala del congrés, l'Auditori de l'edifici del rectorat (super moderno!), era un lloc molt apropiat però una mica massa serio: fons negre, cadires molt còmodes, i molt gran! Durant el matí, va arribar la Sara, que pobreta va fer una visita turistica per la Universitat buscant-nos. Els temes tractats durant el dia van anar al voltant dels Arxius al segle XXI (arxivem o no arxivem??), diferents visions de la ciutat de Viena pel que fa a la immigració musical, cultures musicals en diàspora (immigracio de cultures), i finalment vam veure la pel·lícula Chant d'un pays perdu. Un dia molt intens i interessant!
A la nit, vam anar pels voltants de la Pensao a buscar un lloc per sopar. Seguint el guia Gonzalo (estil de l'Isaac), vam pujar mil i una escales, i vam descobrir uns xiringuitos molt macos i molt romàntics amb vistes a la ciutat. Trobar un lloc per sopar va ser una mica més complicat, però el que vam escollir va ser un èxit total: vam menjar una tonyina deliciosa, una dorada gegant, i unes quantes sopes. Quin fart de menjar! I vam acabar la nit prenent unes copetes de vi verd típic portuguès en una terrasseta molt original!

Divendres al matí va continuar la sessió intensiva de conferències (i també la de coffee breaks, a destacar les galetes grogues dolcetes...). Només arribar a la universiat, ens va sobtar l'aglomeració que hi havia davant la mesquita de musulmans super ben vestits. Vam averiguar que era l'últim dia del Ramadà, i que anaven a celebrar-ho. Els temes tractats al congrés van ser de nou els arxius i el rol de l'arxivista, la música i la dansa a Portugal, una sessió de posters havent dinat (grans grafiques de punts...), una migdiadeta a la gespa i finalment una classe magistral del gran professor Bohlman en memòria a John Blacking (la relacio va quedar una mica incerta, però bueno... si és el màster...). Al vespre, ens vam unir a l'autocar dels ponents (com a persones importants), i ens van portar a veure el museu del Fado. El museu en si va ser normalet (potser també degut al poc interès de la nostra guia...). Va quedar en dubte grans qüestions com si el Fado ve de l'enFAdaDO, o si hi havia més canapès que els que ens vam menjar, però les trufes de xocolata van passar positivament el control de qualitat! Al sortir, encara vam passejar pel barri d'Alfama i vam "sopar" en un restaurant Indu. Finalment, vam acabar la nit pels animats carrers del barrio Alto, descobrint locals i policia, mai se sap...!

(Mire)