Objectiu Port Aventura (7 de desembre de 2009)

Altrevegada el tàndem juDh i Mire a l'ataque!! Un mes sencer treballant de valent per aconseguir etiquetes de les ampolles d'Estrella, que donaven descomptes per anar a Port Aventura.

Si si, amb moltes ganes i molta motivació, fins a aconseguir-ne quasi 100, sense cap vergonya ni complexe!

Convidem a un munt de gent, però només deixem venir amb nosaltres a aquells que en tenen MOOOOOLLLTES ganes!! :)

I passem un dia molt esplèndit pel parc: atraccions que accelerem de 0 a 100 km/h en menys de 3 segons i per sorpresa (només arribar ja comencem fortes), caiguda al buit de 100 metres (sí sí, el que tarda en caure és menys de 3', però lo important són els metros que té....ah! i unes vistes panoràmiques...), repetim estampides mil vegades fins a comprovar que la nostra vagoneta sempre és la que perd, pugem a tot arreu a primera fila, fem uns quants Dragon Khan's fins a que tot ens dóna voltes, pugem a dalt dels renos com els nens petits (i oju que no és tan fàcil com sembla), i acabem ballant al ritme d'un pajarraco nadalenc!!

Escapades estiuenques! (juliol 2009)

Ja fa bastant de temps que li donem poqueta activitat a aquest blog, amb la Judh per les amèriques se'ns fa difícil fer viatgets juntes, almenys pel moment... :( Però mentrestant, he decidit motivar-me a posar quatre fotos de les escapades varies que he fet aquest estiu, encara que només sigui per tenir-ne el record!

De càmping a l'Escala

Aquestes últimes setmanes ha sigut una destinació de les preferides. El Bernat està tot l'estiu treballant en un càmping a la Cala Montgó, on tal i com diu.... "el silenci és valorat molt positivament". Tot i així, els comandos Irina-Mire-Laura/Isabel en les seves variants ja hem fet algunes incursions. Hem provat les platges de pedres, la Cala Montgó, la platja de l'Escala, i hem passat un Sant Joan alternatiu a St Martí d'Empúries ballant reggae.

Per les platges de Sant Antoni

Aquest ja comença a ser un tòpic. Amb la companyia de la Roser, un cap de setmana de piscina, banys a les platges del camí de Ronda, tranquil·litat, tardes de lectura, passejos al costat del mar, ... i una bona paella de la Mama!!

També en una altra ocasió, excursions en bicicleta quilomètriques a ritme de mon pare: St. Antoni - El Far de Sant Sebastià, més enllà de Calella de Palafrufell!

Corrent i escalant per les muntanyes del Pirineu

Ja començant a crear una tradició, aquest any no ha faltat una excursió a la muntanya amb el Raul i els seus amics, coneguts com a bicho-voladores. El primer dia vam anar a Vallter 2000 en versió estiu, on les pistes d'esquí i les aglomeracions de gent són inexistents. Des d'allà, i a ritme de cursa de muntanya (literal, ells van pujar CORRENT, jo quasi moro per seguir-los caminant!) vam fer el Pic de la Dona, i després el Bestiments. Vam anar a conèixer Camprodon, i vam dormir al càmping de Vilallonga de Ter.

L'endemà va tocar sessió d'escalada al costat de Ribes de Freser. Per primera vegada vaig fer una via sencera, crec que del número 5, només agafant-me un parell de vegades als seguros (tal i com m'ensenyà l'assegurador...) i superant un sostre i tot, amb un resultat de només dues rascades!!

Teniu més explicacions i fotos al blog dels bichovoldaors.

En bicicleta pel Delta de l'Ebre

I per últim, una setmana de relax per les terres de l'Ebre. Una visita al meu avi a Balada, molta tranquil·litat, molts mosquits (comprobat que només em piquen a mi!), molt temps per llegir, molta recuperació de forces i de son, ... Passejos per l'Illa de Buda, el camí nou de bicicletes al costat sud del riu Ebre, exploracions de la platja del Trabucador fins al final, festes de Sant Jaume i bous i tot!! Alhora, també molts quilòmetres en bicicleta, unes excursions a l'Ampolla, i les festes del Renaixement a Tortosa.

Fira del teatre de Tàrrega i Lleida (12-14 de setembre de 2008)

Aquesta vegada, de nou juntes. Això sí, ens agrada anar de quatre en quatre. Així que amb la Lucile i la Roser vam anar a passar el pont de l'11 de setembre a terres lleidatanes. Ens vam estrenar el divendres a la nit amb l'espectacle d'inauguració, el qual vam trobar bastant inapropiat pel lloc i el moment en el que es feia. Grans tecnologies, grans pantalles, i una crítica a la societat actual molt sofisticada, però rossant la incomprensió. Després vam canviar d'escenari, i vam anar a veure el pianista volador, que ens va convèncer molt més. Per últim, vam assistir al "Bloc" de pisos, a l'espai Reguer. La pluja es va comportar, però el fred ens va perseguir tota la nit.

I l'endemà, som-hi que no n'hem tingut prou!! Després d'un esmorzar de luxe de la mare de la Judith (amb les figues més bones que un es pugui imaginar), vam tornar cap a Tàrrega. Vam visitar totes les firetes, ens vam comprar tot el que vam poder..., i vam passejar pel centre del poble. Un itinerant molt divertit ens va entretenir: dos pallassos que anaven parant cada cotxe que passava. També vam fer una cua esplèndida per la plaça dels Comediants, no calen més comentaris. Vam veure un espectacle de dansa, i altres coses que se'ns van anar improvisant pel camí. A destacar, las Viudas Alegres, els acròbates-ballarins a la paret de l'Església de la Plaça Major, i la batucada de l'estació d'autobusos.

I diumenge, un dia espléndit. El senyor sant pere va tancar l'aixeta de la pluja i va posar la calefacció!! De manera, que vam disfrutar de la piscina de casa la Judith a Lleida al màxim! Com si encara fos estiu... De pas, també vam rentar el cotxe groc (que ja començava a ser marró), i vam aprendre a controlar la pressió dels neumàtics (com unes professionals). El dinar va ser tan o més espectacular que l'esmorzar!! Amb els avis (padrins) i els pares de la Judith, vam fer una cargolada que farà història a les nostres panxes!!

Marató de muntanya al Refugi d'Amitges (25-27 de juliol de 2008)

I de la platja a la muntanya. Aquest cap de setmana hem anat d'excursió al Parc Natural de Sant Maurici, als Pirineus del Pallars Jussà. Balanç total de 6 muntanyistes contra 4 "aficionats", però hem superat la prova i amb nota!

En un temps récord, les motxilles i nosaltres vam pujar fins al Refugi d'Amitges, a tres hores a peu de la civilització, on vam passar el cap de setmana. Des d'allà, envoltats de llacs i muntanyes, vam poder fer tot tipus d'excursions.

El primer dia vam començar forts, i ja podem apuntar a la llista de cims el Pic del Portarró Superior, a 2 733 metres, i el Pic del Portarró Inferior (es un pic que val per dos...!). Vam passar el dia caminant: sobre roques, sobre herba, sobre pedres, per caminets, per no-caminets, trepant per les allaus i alguns més professionals escalant per les arestes de les muntanyes.
Per sort nostra, l'home del temps a la carta de Catalunya Radio se'ns va equivocar de veredicte, i durant tots tres dies va fer un sol brillant. Ens vam banyar a les fredes aigües dels estanys alhora que de nit vam contemplar totes les estrelles.

Diumenge va ser el dia tranquil, i "només" ens vam dedicar a fer escalada. Als més amateurs ens van instruir sobre com posar-se un ernest, uns peus de gat, fer servir els friends, i començar a escalar sobre una via 4+ fins arribar a la R de reunió... I quasi arribo fins a dalt!! Enfi, que almenys hem fet una ampliació del nostre vocabulari molt gran.

I m'he quedat amb ganes de més, a veure quan repetim. Tal i com diu l'Esteve, si tothom anés un dia a l'any a la muntanya, segur que el món aniria millor...!!!

(Mire)

Les dues Buddys, immersió a Palamós (18-20 de juliol de 2008)

Tornem una altra vegada de nou, i aquesta vegada juntes. El passat cap de setmana vam estar a la Costa Brava, amb una prioritat molt important: augmentar el moreno!! Un altre dels motius era anar a fer submarinisme...!!

Després del nostre super títol de Open Waters de Tailàndia, encara no havíem tornat a bussejar. Al principi, la cosa estava difícil... no teníem permís del metge, ni assegurança, ni experiència....
Però tot té solució en aquesta vida. El Marc, germà de la Mireia, es va unir al club de submarinistes inexpertes i ens va ajudar. Vam contractar un guia professional i vam decidir (no hi havia més opció) fer una sortida de Cala. "El barco per més endavant", ens van dir.

Més de 2 hores d'espera, peró finalment l'expedició va començar l'aventura. Vestides amb els neoprens, escarpins als peus, 6 o 7 quilos de ploms a la cintura, les mascares a la cara i el tank a l'esquena, ens vam encaminar cap a la Cala. A tant de pes, costava molt de caminar. Per sort, una vegada a l'aigua, tot pesa menys.

I poc a poc, vam anar baixant. Durant 45 minuts, vam estar nadant sota l'aigua a 9 metres de profunditat. Vam veure estrelles de mar (i tocar i tot!), peixos cargol, peixos de colors, així com tot de mini-peixets que voltaven per allà.

Ja tenim una pàgina més al nostre logbook!

Per la resta, cap de setmana molt tranquil. Menjant paella, gofres i batuts de coco. Banyant-se a la platja, a la piscina, i a les caletes. Passejades per Palamós, i inclús una sessió de cine!

I gràcies a la mama per les fotos.

Nota: A veure si trobeu la "foto amb piscina".

Empúria Brava: Salt al buit! (2 de maig 2008)