Excursió Musicològica a Càceres (12-16 de novembre de 2008)

De nou, un altre congrés de Musicologia. Aquesta vegada, el de la Societat Espanyola de Musicologia, la SEdeM, que va escollir Càceres com a seu.

I com de costum, una representació de musicòlegs vam decidir anar-hi.
Càceres. La guia Michelin diu que està a 921 km, el que van ser 11 hores de viatge en cotxe sota la llum de la lluna, i posteriorment la llum del sol, passant per la pluja, la boira, i les caravanes que no ens van voler deixar. Cinc en un Polo, espai no en sobrava.

Dimecres matí doncs vam arribar allà i ens vam instal·lar a l'alberg de la ciutat (poble). La primera impressió va ser d'entrar a un altre món, com si estésm 30 anys endarrera. Tot cases baixetes, el centre històric de la ciutat emmurallat i dalt una muntanyeta, molt poca gent pels carrers, pocs cotxes, distàncies on tot estava a prop. I per trobar el Centro Cultural El Brocense hi vam estar estona, ningú ho coneixia.

El congrés va començar dimecres a la tarda i va durar fins dissabte al matí. Cada sessió (matí/tarda), constava de 2 o 3 sales on es feien comunicacions paral·leles de 10 minuts. Molts ponents, però també molta estona al final per poder debatre i preguntar. Les temàtiques, bastant diverses: des d'iconografia musical, anàlisi, música i espectacles, oralitat, praxis musical, ... . I com tot, des de comunicacions molt interessants fins a migdiades improvisades a les cadires. També dir que es va fer molt evident la importància de l'expressió en públic: el fet de saber-se explicar i no llegir el paper feia que algo banal et pogués semblar espectacular, i al revés.
Per últim, les ponències de la Vanessa i el Miquel, així com els pósters de la Sara i el Gonzalo van sortir molt bé. El comité del club de fans aprova la seva actuació.

Pel que fa al turisme, la gastronomia no va ser el punt més fort. Es menja bé, tenen coses bones com les migas i la torta del Casar, però no mata. Vam acabar tirant-nos al "ración+litrona=6 euros", en un bar amb olor a fregit!
Vam coincidir aixó sí amb el Mercat Medieval, i tot el centre estava ple de parades de menjar, beure, artesania, gent disfrassada i inclús animals. Curiós de veure, però molt massificat de gent.
No obstant, vam poder visitar i passejar pels carrerons del centre, la Plaza Mayor i voltants.

I les nits, bastant d'ambient. Molts estudiants pel carrer, baretos on prendre algo, i algun que altre antro per ballar. No cal dir que ho vam provar tot, des de la festa Erasmus, fins a la festa de Dret de la universitat, i vam acabar decidint fer-nos independents.

Ah, i destacar la creació expectant de la SAM: Societat d'Amics de la Musicologia, dedicada a la profundització en les activitats lúdico-festives.