Ben d'hora pel matí ens vam llevar (a les 6:30h, encara que sembli mentida), i el mini-bus ens esperava davant de l'hotel. Resulta que érem les úniques que havíem contractat el transport així que teníem tots els seients per nosaltres soletes. Això s'agraeix quan hi ha 3 horetes de trajecte! Tot i que el conductor també havia tingut la idea d'emportar-se la seva família a fer el dominguero a les cascades d'Ouzoud.
Un cop vam arribar, un guia espontani se'ns va enganxar només sortir del mini-bus. Després de prometre'ns que ens faria una visita guiada berever de tot el dia a "bon" preu, vam preferir despatxar-lo per passar el dia soletes en contacte amb la natura. Tan de contacte vam tenir, que ens vam perdre per les oliveres (on vam aprofitar per fer la segona tongada de salts). Al final vam trobar un prat a les altures, des d'on veiem el riu i el caminet que intentàvem assolir (prat que ha inspirat el momento hobbit). De camí ens vam aturar a menjar una truita berever: base de tomàquet i ceba amb ous i espècies, tot cuinat dins de la tajine. Després vam arribar al peu de la cascada passant per una zona de micos en llibertat (quina por!), vam creuar el riu amb una barqueta decorada amb flors i vam pujar els 10.000 esglaons fins al poblet on ens esperaven per tornar a Marrakech.
Per la nit vam anar al centre a sopar on per primer cop ens vam quedar fins mitjanit al restaurant de les palmeres. Al sortir vam poder comprovar que a certes hores de la nit només queden homes al carrer i no hi ha ni cap turista despistat. Amb la qual cosa va ser millor marxar campi qui pugui, sense pactar taxímetre ni punyetes, cap a l'hotel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada