Marrakech vol IV: Shukran!! (7-11 de febrer 2008)

"Accidentalment", gràcies a la Mire, ens vam llevar una hora abans del pactat la nit anterior (fallos tècnics del canvi d'horari). Això ens va permetre estar una hora de més esmorzant, provant tots el plats i, sobretot, debatent sobre la vida i la música (la juDh i l'Anahí van tenir un retrobament interior amb elles mateixes). Malgrat fer un dia núvol i gris, la Mire i l'Anahí no van voler desaprofitar la piscina 5 estrelles i s'hi van tirar de cap. L'aigua estava calenteta però al sortir l'ambient era fresquet. Sort que després el dia es va arreglar!

Al sortir de l'hotel van intentar fer-nos la timada del dia: un taxista ens va intentar convèncer que aquell dia la Medina estava tancada i que havíem d'agafar un taxi per anar a un altre lloc. L'experiència es un grau i ja coneixíem la història (Bangkok revival) així que txino-txano vam agafar un camí alternatiu per endinsar-nos a la Medina i vam trobar la zona dels artesans: fusters, ferrers, treballadors del cuir, tinters,... Els carrers oferien un paisatge molt pintoresc i, sobretot, molt més tranquil. A una botiga de babutxes vam conèixer al Fuad, un antropòleg que ens va respondre tots els nostres dubtes sobre el Marroc. Ens va portar a un terrat d'una casa des d'on es veiem totes les tel·les i llanes tenyides de diferents colors secant-se al sol. En una paradeta la Georgina i la Mire van comprovar la manera tradicional d'utilitzar els mocadors tenyits: a la manera tuareg. També vam provar plàtans, vam beure l'ultim suc de taronja, vam menjar en un lloc no turístic i vam gastar els últims dirhams.

A contra-rellotge vam agafar un taxi, vam passar a buscar les bosses i ens vam dirigir a l'aeroport. Després de llargues cues a la duana per culpa de la lentitud policial, registres i tocaments, vam passar totes les nostres làmpares i inclús els xampús de més de 100 ml.

Curiositats: ens van cridar l'atenció els ases que carretejaven tot el pes del món, fins i tot pels estrets carrers de la Medina; les gallines vives que penjaven cap per avall dels manillars de les bicicletes; la circulació caòtica; les màfies de taxis i de botigues per enredar turistes; el rebuig a sortir a les fotografies; la prohibició de l'entrada a turistes a les mesquites; etc...

I fins aquí el que va donar de si el regal de la Gimcana de la Mercè. Qui s'apunta el proper any?