Marrakech vol II: sabor a Hamam (7-11 de febrer 2008)

Observant el recorregut del bus turístic des de la nostra fantàstica terrassa de la suite de 5 estrelles, vam calcular just quan havíem de baixar per parar-lo i no perdre ni un segon. Així vam aprofitat les 24h de ticket i vam anar a parar prop del Palau Reial. Tot i que la nostra intenció era anar a visitar-lo, vam acabar a Mellah, el barri jueu. Intentant seguir les indicacions per anar al Palau Reial, vam arribar fins al Palau Bahii, així que vam canviar les intencions de visita. Després de discutir amb l'home de l'entrada vam comprar un ticket de visita completa i un cop dins del recinte ens vam dedicar a fer salts fotogràfics (veure fotos). Les vistes des del terrat oferien una panoràmica d'antenes de televisió per cable, animals dissecats, cigonyes, pells secant-se al sol i la muralla de la ciutat antiga. Evidentment el que ens va omplir de joia i alegria va ser saltar, i fer saltar a la gent de la tercera edat que estaven per allà.

El nostre primer amic local va ser el Ronni, marroquí amb rastes, esperit hippie i guapíssim!!! Això sí ens va entaforar 4 pantalons que ens vam haver de provar quasi al mig del carrer amb "mi carro me lo robaron" de fons! Molt divertit!!! Vam continuar amb compres compulsives d'arracades a meitat de preu, més sabates ... i ens vam dirigir a dinar al millor descobriment que vam fer. Restaurant en un terrat-terrassa amb vistes al carrer comercial de la ciutat antiga, i de lo més marroquí (demostracions d'amor de parelles locals incloses), lloc íntim, barato i amb els millors postres de xocolata!!! (a la mire li va encantar... i vam repetir!!!).

Durant la tarda vam apanyar l'excursió pel dia següent i després va entrar en acció el Halim. El vam conèixer casualment i va ser el millor guia local que podíem trobar. Gràcies a ell vam aconseguir un dels objectius més preciats del viatge: trobar un Hamam no turístic. Abans, però vam fer una parada prèvia per comprar tot allò necessari: guants per rascar la pell i treure'n tota la brutícia acumulada pel pas dels anys, sabó negre extret de grasses vegetals i xampú d'oli d'argan. Al mateix carreró hi havia dues entrades al Hamam, una per homes i l'altra per dones. Un Hamam és un bany tradicional on et netegen a fons i alhora et fan un massatge. I mai millor dit...! Dues dones que no parlaven ni francès van ser les encarregades de rascar els nostres cossos de d'alt a baix (i la Georgina era la que no es volia despullar.... i va ser la primera de caure a les mans d'una de les dones). No us podeu imaginar la de ronya que va sortir, i lo netes i relaxades que vam acabar! Una de les tardes més productives del viatge!! (veure fotos del equipo)

Al sortir ja era hora de sopar, i vam decidir anar a la bulliciosa plaça de Djema el Fna. Allà vam tenir el momento agobio! Els diferents representants de les mil paradetes de menjar que posen al vespre a la plaça principal et criden i gairebé t'empenyen a les seves taules. Tots cridant alhora, ensenyant-te el seu menú, i fent-se el simpàtics! Finalment vam decidir-nos per la que ens havien molestat menys i vam fer les turistes un rato amb els tradicionals cous-cous i brotxetes de carn típiques.

Abans d'anar a dormir vam baixar a la súper disco del nostre fantàstic hotel. Després de mirar-nos de dalt a baix i gairebé no deixar-nos entrar (per les nostres pintes no pijes i estupendes), vam descobrir el paradís de la festa marroquí. Dones pràcticament sense roba, pujades dalt les taules i ballant la música raï mentrestant els homes els hi ficaven bitllets a la pitrera i a la cintura. Tot plegat molt surrealista.