Marrakech vol I: Per quants camells? (7-11 de febrer 2008)

Un dijous com qualsevol altre: vam sortir de les respectives feines a les 21 h del vespres, i vam anar cap a l'aeroport en dos equips. Air Marroc ens va portar en dues hores a Marrakech, on vam aterrar després de mitja nit, guanyant una hora amb el canvi d'horari.

Com és habitual, només sortir de l'aeroport ja ens van estafar: quatre noies, altes hores de la nit, i amb necessitat d'agafar un taxi com a única opció. Vam regatejar tot el que vam poder, sense gaire experiència (cosa que les mafies locals de taxi van notar) i finalment ens van cobrar molts-masses dirhams per 5 minuts de trajecte. Va resultar que el nostre hotel de 5 estrelles estava ben a prop, enmig d'una zona de complexes hotelers.Ens vam instal·lar en una gran habitació doble, la qual comptava amb 4 llits de matrimoni, una televisió gegant, aire condicionat, un gran lavabo amb banyera i una piscina a l'exterior.

Divendres al matí vam gaudir d'un esmorzar buffet-lliure cortesia de la Gimcana de la (gràcies Ajuntament de Barcelona per les vostres atencions, realment les vam aprofitar totes). Amb els estòmacs ben plens, vam sortir de l'hotel en direcció a la Medina, el casc antic de la ciutat. Vam recórrer camins en obres, grans carrers, i mitja hora més tard ja havíem comprat uns bitllets per pujar al bus turístic de la ciutat. I acomod Mercèades al 2n pis descobert prenent el sol vam donar dues voltes per la ciutat. La volta "vermella" ens va mostrar els llocs més emblemàtics de la ciutat, tan de la part antiga com de la nova. La ciutat nova no ens va agradar gens, ja que és una zona construida massivament i seria equiparable a una Marbella o un Salou qualsevol. I la volta "blava" ens va fer un tour per les afores de Marrakech. Vam veure selves de palmeres, camells, la gran serralada de l'Atlas nevat i fins i tot una mesquita amb tot de gent resant.

Per dinar, vam anar a la plaça central de la Medina anomenada Djema el Fna. Aquesta és la plaça més concorreguda, animada i completa que hem vist mai. Hi pots beure sucs de taronja naturals, fer-te tatuatges de henna, deixar que et llegeixin el futur, pescar coca-coles, passar de lluny per la zona dels encantadors de serps (no sigui que te'n pengin una al coll), observar els saltimbanquis fent acrobàcies, escoltar els conta-contes, comprar qualsevol cosa...
El lloc és realment preciós. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1985. Aquí a la foto una paradeta de la plaça on pots vendre les teves dents i el senyor et fa una dentadura postissa.

Per la tarda, vam fer una immersió al "Souk": petits carrerons plens de botiguetes a banda i banda on pots trobar des de sabates, "babutxes", làmpares, espècies, herbes, arracades, cuir, antiguitats, coses de fusta, i fins i tot instruments musicals. El que en un principi era curiós, i finalment va resultar agobiant va ser la simpatia marroquina. Des de guapa, Espanya va bien, Més bo que el Ferran Adrià, nen, Más barato que en el Pryca/Mercadona, Catalunya-bancarrota, fins a "Cagun-deu". Tot perquè t'aturessis a la seva parada. Vam saldar la tarda amb tres làmpares enormes, 4 parells de sabates, arracades i collarets per parar un carro i amb una sensació constant de que ens estaven estafant sense cap mena de compassió. Quan es va fer fosc, a les 19h, i després de prendre uns sucs de taronja, ens vam trobar al mig de la plaça amb la necessitat de tornar a l'hotel per deixar tots els trastos varios adquirits.