Els poblats de les tribus karen (3 i 4 d'agost)

La mestressa de l'hostal de Mae Sariang ens va despertar ahir al mati a les 7 h per sortir cap a un desti incert. Vam agafar un autobus (ben mirat, mes furgoneta que altra cosa), i vam endinsar-nos en una carretereta enmig de la selva. No us preocupes, que aquesta vegada haviem contractat un guia perque ens acompanyes: en Salawin. Durant tot el dia vam estar a dos poblats habitats per les tribus karen, refugiats de fa mes de 700 anys provinents de Mongolia, Birmania, i China. Aparentment, semblen thais normals, pero tenen una cultura, llengua, religio i manera de vestir totalment diferent.

En un dels poblats, una familia ens va acollir (el cosi del guia). La casa era autentica: construida amb fusta, bamboo, i com a teulada mil i una fulles seques. El pare de familia ens va ensenyar tot el poblat que estava perdut enmig de la selva, el paisatge era espectacular. Hem de dir que en aquest poble no havien vist mai cap extranger, cosa que els va revolucionar!!!!! A la nit tots els nens del poble van venir a la nostra casa per poder practicar el poc angles que els hi ensenyen a l'escola (sisisisi tenen escola propia a 6km on hi van nens karen de tota la zona) i aixi vam poder-nos comunicar una mica amb aquesta gent tan peculiar. Tot i dormir al terra ens hem aixecat prou be!!!! Malgrat les picades de mosquit que esperem que no portin malaria (i no... no som unes inconcients , vam utilitzar mosquitera!!!).

Aquest mati, ens hem llevat amb els galls que no paraven de donar-nos el bon dia a les 5 del de mati!!!! HORROROS!!!! i be... entre somni i somni ens hem aixecat i de cop hi havia mig poble que ens mirava mentres ens preparaven un cafe-instantani enmig del seu arros-pollastre-chilly que estaven esmorzant. Despres de posar-nos en moviment i descobrir que tots els voltants de la casa eren un gran fangar ens hem apropiat de dos pals que ens ha salvat la vida!!!! (les bambes inutilitzables per la resta del viatge.... jejejejeje). I ens hem dirigit cap a un altra karen village on hi havien elefants. Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist apareixer un mamifer enorme amb una cistella ben preparada per nosaltres! i pregunta... alla com hi pugem? Encara que sembli mentida ens hem enfilat al primer pis d'una casa i hi hem saltat com hem pogut!!! I aqui ha comencat la nostra aventura del dia d'avui.

Ja ens veieu pujades dalt de l'elefant, agafant una carretera comarcal cap a la primera sortida cap a la selva... El nostre guia s'ha quedat assegut a la primera pedra que ha trobat i ens ha deixat en mans del propietari de la bestia, un karen que passejava sense res als peus i que anava donant ordres a l'animal. Fins aqui tot mes o menys correcte. Tenim elefant, persona que sap portar l'elefant i el qual l'elefant sembla que obeeix, les nenetes ben assegudes i un sol d'espant! Que podia fallar? Doncs si... alguna cosa tenia que passar, no pot ser tot tan meravellos.

.... Als 10 minuts de circuit (cuidado que no haviem agafat la sortida cap a la selva) ja ens havia fotut de dalt a baix! PROHIBIT RIURE... que som gafes a mes no poder. La cistella ha anat cedint fins que la juDh estava al terra i la Mire de cap per avall de la corda que aguantava el tinglado. 3....2...1 vuelta a empezar. El karen ha sapigut com salvar la situacio fent ajupir la bestia a temps per no caure de 3 metres d'altura, sense poder evitar rascades i un bon ensurt. El kit de la questio ha estat tornar a enfirlar-nos a l'elefant i continuar el trajecte, aquest cop si enmig de la selva. Per sort hem apres rapid a mantenir els equilibris i pregar a la verge maria, l'esperit del bosc i a tots els buddhes del pais no tornar-nos a caure!

La situacio ha estat de pel.licula d'indiana jones! El nostre amic tallant branques i arbres per obrir cami i l'animal anar baixant muntanya fins arribar a un riu. Lo millor.... que ens han portar a una cascada increible! Lo pijor... que ens aquell moment s'ha ficat a ploure torrencialment fins ha deixar-nos completament xopes! Mai ens haviem mullat tant!!!!