Explorant fronteres: Tha Ton i Chiang Rai (7-9 d'agost)

Hem descobert que els millors llocs per dormir son les Guest House situades davant les estacions d'autobus, a falta de noms que inspirin confianca. I aixo es el que va fer que dimarts a les 7 h del mati poguessim agafar el primer bus, aixecant-nos nomes 20 minuts abans. El trajecte del dia no era gens facil: haviem d'anar de Pai fins a Tha Ton, un poblet situat al nord (a dalt de tot del mapa!). De quilometres no es que n'hi haguessin masses, pero les carreteres de curves i els 3 canvis d'autobus van fer que estiguessim tot el mati viajant. En principi, el nostre objectiu era arribar a Tha Ton abans de les 12,30 h del mati, hora en que surt cada dia l'unic barco per anar a Chiang Rai.

Despres de fer un Pai-Mae Malai-Fang-Tha Ton, de probar totes les comoditats dels fantastics autobusos tailandesos, i de quasi desmaiar-nos d'una deshidratacio a causa de la calor, a les 12,50 h vam trepitjar l'embarcadero. Malgrat que la puntualitat thai no es massa lloable, no vam tenir sort i ens vam quedar a terra. I en aquell moment... vam tenir el moment culminant del dia, quan ens vam adonar que al monedero de la juDh hi faltaven els pocs Baths que hi tenia (no mes de 5 euros, per sort!). Tal i com van anar les coses, teniem molt clar qui havia sigut: el conductor de l'autobus de Mae Malai a Fang. L'aparicio de la caseta de la policia turistica just davant va fer que ens agafessin moltes ganes de denunciar l'incident. En realitat, no teniem molta pressa, pero el que tampoc ens esperavem es que el policia ens fes anar a Fang a buscar l'autor dels fets. La sorpresa va ser quan el vam trobar (no va costar gaire). El policia va inspeccionar la furgoneta, i va trobar proves incriminatories dels fets, aixi que vam acabar tots a declarant a la comissaria de Fang. Al final no vam recuperar els diners, pero la humiliacio que va passar el lladre (en un pais budista es una acusacio molt important) fara que el proper cop s'ho pensi dues vegades.

Tha Ton va resultar ser un poblet encantador que ens va agradar molt. Durant la tarda vam tenir temps de passejar vora el riu, amb l'annecdota que a mig cami ens vam trobar tot de militars barrant el pas, alegant que a partir d'alla era territori de Birmania, i que no podiem passar (i ni tan sols fer fotos). El mes destacat va ser un buddha gegant de color blanc que sobresortia del mig de la muntanya. Per dormir, vam estar en una mena de camping-resort format per molts bungalows, pero tot i aixi, erem les uniques hostes. Vam tenir una tranquilitat absoluta, i una habitacio de luxe: un bungalow que semblava una caseta de xocolata, amb tauleta, cadires i jardi propi.

L'endema, abans d'agafar el barco, vam visitar el temple del buddha que haviem vist el dia anterior, juntament amb un santuari d'inspiracio xinesa. A dalt vam trobar-nos inesperadament amb una escola de monjos budistes novicis, que van estar molt sorpresos de veure'ns. A les 12,30h el barco, que va resultar ser una piragua amb motor per a 8 persones maxim, ens va passar a buscar per l'embarcadero del camping. El trajecte va durar mes de 4 hores tot baixant pel riu Mae Nam Kok. A l'arribar a Chiang Rai, encara ens va quedar temps per visitar la ciutat i el seu mercat nocturn. L'hostal que vam triar va ser un exit: televisio per cable, esmorzar inclos, internet gratis, i lavabo i dutxa sense bitxos!!

Durant el dia d'avui, hem visitat el museu i centre d'educacio de les tribus de muntanya, l'antiga preso, el monument del rei Mengrai i 40 minuts al Bangkok Bank, on no eren gaire eficients. Ara ja podem distingir les caracteristiques de la majoria de les tribus que viuen a Tailandia: karen, hkmong, yao, lisu, lahu, akha i khamu. Ens hem adonat que moltes d'aquestes ja les hem vist pels pobles on hem anat passant, tots situats molt de la frontera amb Birmania. I amb tot aixo, encara ens ha donat temps d'agafar un autobus cutre, brut, incomode i mig destartalat fins a Chiang Khong, a la frontera amb Laos. Aquest poble esta situat molt a prop del triangle d'Or, punt de convergencia de Laos, Tailandia i Birmania, famos per l'alt comerc d'opi. Avui dormirem davant les meravelloses vistes del gran riu Mekong.

Finalment, dir que estem una mica tristes perque l'Ana no podra unir-se al viatge. Desde aqui te mandamos muchos animos, nos hubiera encantado continuar la ruta contigo.

De poble en poble: Mae Hong Son i Pai (5 i 6 d'Agost)

Vam arribar a Mae Hong Son dalt d'un autobus ple de thais i militars a mes no poder, despres d'haver fet una de les pitjors carreteres amb curves del pais. Vam decidir allotjar-nos a la Friend House GH, seguint la tactica de ''ens guiem pel nom'' i la veritat es que dona bon resultat. Despres de fer una bugada d'urgencia de 4kilos (Isaac el teu vestit ja en pesa 2!!! pero ara ja el tens net) vam xanxullejar amb tuk-tuks, taxis i minibusos per fer anar als poblats de les dones girafa. El resultat, despres de molt negociar, va ser un xofer privat per a tot el dia, un cotxe molt gran i dos amics catalans!!!!

Per anar a visitar les dones girafa (una tribu Paduang on hi ha la tradicio de que les dones portin diferents collarets al coll de manera que aquest s'allarga). A les afores de Mae Hong Son es poden trobar 3 d'aquestes tribus, i nosaltres ja que comptavem amb vehicle propi vam decidir anar a visitar la que es trobava mes lluny i evitar aixi els turistes. Al poblet s'hi arribava nomes amb una barqueta despres de 30 minuts de riu. Podem dir que ens va encantar, un lloc allunyat de tot i molt tranquil. Les dones es dediquen a l'artesania i a cosir tot tipus de teles. No vam tenir cap problema en fer-nos fotos amb elles ja que hi estan molt acostumades, i de fet s'hi posaven be! Vam poder veure les seves cases i vam pujar al turonet del poble.

Per la tarda vam anar a la Cova del Peix, indret unic de Tailandia o peix que nomes es troben per aquesta zona. Els peixos estan protegits per un Deu hindu i com no, no hi falten les ofrenes. El nostre tour va continuar fins a dalt de la muntanya per visitar un temple. Vam arribar en el moment estrella quan els monjos es dedicaven a donar les 3 voltes de rigor a tot el complexe. Nosaltres vam aprofitar per encomanar-nos a l'arbre dels desitjos tot penjant-hi dues fulles, aviam si no ens passen mes desgracies!

Avui ha estat un d'aquells dies en els que et ve de gust aixecar-te a les 6 del mati per agafar un d'aquestos busos en els que no pots ni respirar. La nostra sorpresa ha estat que quan hem arribat a l'estacio no hi entrava ni una agulla! Com sempre ens n'hem soriti prou be i hem aconseguit un minibus que ens ha portat a Pai en un temps record! La ciutat ens ha encantat. Es la capital tailandesa de la musica i hi ha un ambient hippie immillorable. Fins i tot hem vist els nostres primers rastes! Durant el dia hem fet un intensiu de lo mes important: la cascada mes maca de la regio; un camp d'elefants; un canyo (que ha resultat ser colorado!!! pel color roig intens de les seves parets), unes fonts termals naturals; tribus karen, lahu i lisu; una barriada de refugiats xinesos i wats, temples i mes buddhes per donar i regalar. Ahhh! Tambe ens ha donat temps per fer-nos un massatge thai amb oli, no us creieu que no el necessitavem!

Curiositat del dia, hem descobert que els dilluns tothom (o gairebe tothom) vesteix de groc ja que el rei va neixer en dilluns. I com que la badera reial es d'aquest color els thais li rendeixen homenatge! Estem molt sorpreses de la devocio que hi ha pels reis, surten fins i tot al paper de water!

Els poblats de les tribus karen (3 i 4 d'agost)

La mestressa de l'hostal de Mae Sariang ens va despertar ahir al mati a les 7 h per sortir cap a un desti incert. Vam agafar un autobus (ben mirat, mes furgoneta que altra cosa), i vam endinsar-nos en una carretereta enmig de la selva. No us preocupes, que aquesta vegada haviem contractat un guia perque ens acompanyes: en Salawin. Durant tot el dia vam estar a dos poblats habitats per les tribus karen, refugiats de fa mes de 700 anys provinents de Mongolia, Birmania, i China. Aparentment, semblen thais normals, pero tenen una cultura, llengua, religio i manera de vestir totalment diferent.

En un dels poblats, una familia ens va acollir (el cosi del guia). La casa era autentica: construida amb fusta, bamboo, i com a teulada mil i una fulles seques. El pare de familia ens va ensenyar tot el poblat que estava perdut enmig de la selva, el paisatge era espectacular. Hem de dir que en aquest poble no havien vist mai cap extranger, cosa que els va revolucionar!!!!! A la nit tots els nens del poble van venir a la nostra casa per poder practicar el poc angles que els hi ensenyen a l'escola (sisisisi tenen escola propia a 6km on hi van nens karen de tota la zona) i aixi vam poder-nos comunicar una mica amb aquesta gent tan peculiar. Tot i dormir al terra ens hem aixecat prou be!!!! Malgrat les picades de mosquit que esperem que no portin malaria (i no... no som unes inconcients , vam utilitzar mosquitera!!!).

Aquest mati, ens hem llevat amb els galls que no paraven de donar-nos el bon dia a les 5 del de mati!!!! HORROROS!!!! i be... entre somni i somni ens hem aixecat i de cop hi havia mig poble que ens mirava mentres ens preparaven un cafe-instantani enmig del seu arros-pollastre-chilly que estaven esmorzant. Despres de posar-nos en moviment i descobrir que tots els voltants de la casa eren un gran fangar ens hem apropiat de dos pals que ens ha salvat la vida!!!! (les bambes inutilitzables per la resta del viatge.... jejejejeje). I ens hem dirigit cap a un altra karen village on hi havien elefants. Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist apareixer un mamifer enorme amb una cistella ben preparada per nosaltres! i pregunta... alla com hi pugem? Encara que sembli mentida ens hem enfilat al primer pis d'una casa i hi hem saltat com hem pogut!!! I aqui ha comencat la nostra aventura del dia d'avui.

Ja ens veieu pujades dalt de l'elefant, agafant una carretera comarcal cap a la primera sortida cap a la selva... El nostre guia s'ha quedat assegut a la primera pedra que ha trobat i ens ha deixat en mans del propietari de la bestia, un karen que passejava sense res als peus i que anava donant ordres a l'animal. Fins aqui tot mes o menys correcte. Tenim elefant, persona que sap portar l'elefant i el qual l'elefant sembla que obeeix, les nenetes ben assegudes i un sol d'espant! Que podia fallar? Doncs si... alguna cosa tenia que passar, no pot ser tot tan meravellos.

.... Als 10 minuts de circuit (cuidado que no haviem agafat la sortida cap a la selva) ja ens havia fotut de dalt a baix! PROHIBIT RIURE... que som gafes a mes no poder. La cistella ha anat cedint fins que la juDh estava al terra i la Mire de cap per avall de la corda que aguantava el tinglado. 3....2...1 vuelta a empezar. El karen ha sapigut com salvar la situacio fent ajupir la bestia a temps per no caure de 3 metres d'altura, sense poder evitar rascades i un bon ensurt. El kit de la questio ha estat tornar a enfirlar-nos a l'elefant i continuar el trajecte, aquest cop si enmig de la selva. Per sort hem apres rapid a mantenir els equilibris i pregar a la verge maria, l'esperit del bosc i a tots els buddhes del pais no tornar-nos a caure!

La situacio ha estat de pel.licula d'indiana jones! El nostre amic tallant branques i arbres per obrir cami i l'animal anar baixant muntanya fins arribar a un riu. Lo millor.... que ens han portar a una cascada increible! Lo pijor... que ens aquell moment s'ha ficat a ploure torrencialment fins ha deixar-nos completament xopes! Mai ens haviem mullat tant!!!!

Perdudes enmig del no res: Doi Inthanon (2 d'agost)

Dimecres a la tarda, vam tornar a reunir-nos amb el nostre bon amic Sumanat (el monjo) que creiem que es l'unic monjo que te un cotxe tan estupendo i energia suficient per aguantar-nos. Si si, doncs ens va portar amb el jet privat i uns amics d'excursio al Doi Inthanon, el pic mes alt deTailandia, de 2565 metres d'alcada. Va resultar que l'excursio no va arribar al seu maxim esplendor, perque ens vam perdre (wrong way...) i vam entrar el Parc (Reserva natural) a les tantes de la nit, aixi que els nostres benvolguts amics no ens van poder ensenyar res, i ens van deixar en un camping al mig del no res. Menys mal que a mig cami ens haviem parat i ens van comprar menjar, que sino... ens morim de gana!!! Al camping, ens vam allotjar en un bungalow super romantic, era una cova molt acollidora. Llastima que estava conectada amb la sala de bany que donava directament amb l'exterior i teniem una colleccio d'insectes diversos, entre els quals un escarabat de color verd amb ales enormes que pensavem que estava dissecat, pero no... es movia!! Evidentment, va arribar l'hora d'utilitzar les mosquiteres per primer cop.

Al dia seguent, pel mati vam despertar-nos amb l'agradable sorpresa que estava plovent a bots i barrals. Fantastica sensacio quan han de pujar al cim de la muntanya amb dues butifarres per motxila a l'esquena (15 quilos cada una) amb el consequent impermeable i objectes varis. Obviament, caminant resultava impossible, aixi que vam decidir parar el primer cotxe pick-up que va passar a la carretera. Sorprenentment, ens va veure tan desesperades i tan remullades que va parar. Aixi que ja ens veieu a la part de darrera del cotxe, mes en remull encara (si es que era possible) pujant per una carretera de curves pronunciades mes de mitja hora!!!!!

Total que arribem a dalt del Doi Inthanon, i lo que ens trobem es tan sols un buda. La colla de thais amb els que anaven ens van donar unes flors perque li fessim una ofrena, i despres de fer unes fotos rapides... cap a baix! Dalt no si podia estar de l'aiguat que queia i el fred que feia. Ha estat el primer cop que hem passat fred!!

La resta del dia va transcorrer de poble en poble, intentant arribar fins a Mae Sariang. Vam viure la impotencia de parlar amb gent on ningu ens entenia, sense saber quin autobus agafar, ni tan sols on era la parada mes propera. Finalment, despres de passar per Chom Thong, i Hot, vam arribar a Mae Sariang, un poblet encantador enmig de la selva.

Els propers dies ens espera una immersio als pobles de les tribus karen...

Chiang Mai, la civilitzacio thai del nord (30-31 i 1 d'agost)

Dilluns al migdia vam fer la nostra arribada a la civilitzacio. Chiang Mai es la segona ciutat mes gran de Tailandia, pero tambe una de les mes turistiques. Te molts i molts wats, dels quals vam visitar els mes macos, els mes grans i els que anavem trobant pel cami. Per dinar vam menjar per primera vegada un plat que no tenia arros o noodles: pasta! increible... i per la nit va tocar racio de pizza.... oleeeeeeee! mentres, miravem a traves d'un llencol (no vam pagar entrada) el tipic thai boxing que nomes es per a turistes...! Despres, encara vam tenir temps de fer unes (moltes) compres compulsives al mercat nocturn. Ja tenim vestuari nou renvat per Barcelona, tot i que el que realement ens feia falta (un rellotge, per exemple...) no ho vam comprar. Al final, vam acabar fugint per no comprar res mes. Aprofitem per dir que si algu te una peticio especial, li podem portar.

El dia seguent va ser un dia bastant accidentat, sobretot per les tortuoses carreteres que porten al Doi Suthep. Pel mati, despres de traslladar-nos a un hotel amb piscina, vam pujar a un muntanya que hi ha a les afores de la ciutat per veure el temple Phra That, un dels mes grans i mes visitats. Si haguessim trobat el teleferic, ens haguessim estalviat mes de 1000 escales que vam haver de pujar per arribar-hi. Les vistes increibles, aixi com la multitud de monjos que hi habiten. Sobretot, nens petits vestits amb tuniques blanques. Al vespre, ens vam retrobar al nostre amic el monjo budista (que creiem que ho esta deixant) de Suhkotai. Encara que sembli mentida, vam acabar en un dels locals nocturns mes concorreguts de la ciutat, on ens va convidar a mil i un menjars exotics i begudes un tan peculiars.

El tercer dia, vam aprofitar per fer-nos un massatge tradicional tailandes als peus. Molt reconfortant, sobretot quan et comencen a tocar les picades de mosquit que tenim escampades pel nostre cos. A continuacio, vam dirigir-nos cap al Parc Zoologic, molt gran i molt tropical. Vam tenir el plaer de colar-nos a la galeria per veure els 2 ossos pandes, l'atraccio turisitca del parc. Tambe vam veure cocodrils, koales, monos, ocells de colors, serps enormes, ... . Despres, vam anar al tipic centre comercial tailandes de mes de 8 plantes i atapeit de gent on vam aprofitar per fer compres de productes tecnologics exportats de la China. Encara no entenem perque son tan barats, suposem perque les distancies son mes curtes.

Ja estem equipades per continuar el viatge!!