Full mooners a Koh Pha-Ngan (27-30 d'agost)

Ja tornem a estar aqui, cada cop amb mes retard, per explicar les nostres aventures. Seguim al Golf de Tailandia... Com que no teniem suficients barcos en el nostre viatge en vam agafar un altre, aquest cop per canviar d'illa i anar cap a Koh Pha-Ngan la germana gran de Koh Tao. El motiu principal de la nostra visita era la LLUNA PLENA. D'aqui el terme "full mooners": dicese

d'aquelles persones que es desplacen a la citada illa per assistir a l'emblematica festa a la platja de Hat Rin cada nit de lluna plena. I aqui ens col.loquem nosaltres, clar que si! ja que estavem tan aprop no ens ho podiem, de cap manera, perdre. Aquest mes coincidia amb la nit del 28 d'agost i contra pronostics (ja que ens deien que no hi havia ni una habitacio en tota l'illa), vam trobar uns bungalows fantastics a primera linea de mar on teniem fins i tot una hamaca particular a la nostra terrassa. Inclus teniem les parets decorades, les escales amb detalls sub-aquatics i les parets de la dutxa amb ornamentacio! L'unica pega era que no teniem piscina, pero per aixo ja estava el super hotel de luxe que teniem ben al costat que ens l'anava prestant de tan en quan!

En els tres dies que hi vam passar vam fer un intensiu de platges: del est, oest, nord i sud... Concretament vam estar a Mae Hat, l'illa de Koh Ma, la bahia de Ao Chalok Lam, a la Malibu Beach (una de les que mes ens va agradar fent honor al seu nom!), a la caleta de Than Sadet (que s'hi arribava despres d'una odisea de camins empinats i poc asfalts plens de forats) i com no la nostra particular platja: Ban Tai. S'ha de dir que les comunicacions, en aquesta petita illa de nomes 26 km, deixen molt a desitjar! Moure's era una tasca totalment impossible si no disposaves d'un vehicle privat. Al final a base de taxis pick-ups (pq altra cosa no hi ha), auto-stop (la nosta manera preferida de viatjar!!!! tranquils que els thais son les persones mes de fiar d'aquest planeta) i amics amb moto vam poder aprofitar els nostres dies i arribar alla on voliem.

Les platges molt curiores, caminant i caminant mar endins resultava que no et cobrien ni per casualitat. Entre tant trobavem muntanyetes de sorra que s'anaven formant espontaniament. La temperatura de l'aigua era extremadament calenta, molt mes que totes les dutxes que hem tingut! (sense exagerar). Les marees de l'aigua anaven com a boges, el nivell de l'aigua pujava i baixava molt rapidament, fins al punt que esteniem la tovallola i quan ens adonavem ja estava ben mullada! Les palmeres i els cocos eren la imatge dominant dels paisatges, cosa que feia que les vistes fossin diferents del que estavem acostumades. Un dels dies vam poder assitir, a primera fila, a una recollida de cocos en directe. On els pasos son els seguents: 1. Apareix un thai amb un mono, lligat amb una corda . 2. el thai dona ordres al mono 3. l'animal s'enfila a la palmera 4. comencen a caure cocos, com a bombes, per tot el terra 5. a nosaltres casi se'ns cau un al cap mentres grabavem un video del moment (hi ha la prova in situ). Fora conyes, els cocos han matat mes gent en aquest raco del planeta que els accidents de cotxe, son com bombes a propulsio!

La Full Moon Party es la festa mes gran de tot el sud-est asiatic. S'apleguen mes de 5.000 persones ballant al ritme de 5 escenaris de diferents musiques a la mateixa platja. Els malabars amb focs, els tatuatges i pintures fluorescents i les paradetes de beguda ambulant (on els gots eren galledes de fer castells a la platja). La nit va ser llarga, pero molt entretinguda i vam acabar veient una fantastica sortida del sol assegudes a la sorra.

Buddy Style a Koh Tao (22-27 d'agost)

Canvi de rumb al nostre viatge. El trajecte va durar dos dies: autobusos cutres, autobusos de luxe, barcos i un pick-up-taxi, fent un Siem Reap-Bangkok-Chumphon-Koh Tao!

I aixi, un migdia ben caloros i assoleiat vam aterrissar a l'illa (Koh) de les tortugues (Tao). Aquest petit paradis nomes te 21 km2, i es conegut per tenir les millors platges de tota Tailandia. Nomes arribar ja en portavem una de cap... i dit i fet, ens vam apuntar a fer un curs de submarinisme on ens van fet un 'todo incluido': allotjament (un bungalow magnific mames no us preocupeu), llibres, classes, immersions, equip, ... . I de cop i volta, ens vam trobar de tornada a la vida estudiantil... Aquest curs s'anomena Open Water, i serveix per a poder fer submarisime en qualsevol lloc del planeta i llogar l'equip.

Durant 4 dies doncs, vam estar fent classes teoriques amb una instructora molt simpatica thai, que es diu Oh (si si, tal com sona!). Alhora, per les tardes sortiem amb el barco per fer les immersions (en equip de 4 persones, i en sistema de parelles Buddy, sempre bussejant al costat del company). Evidentment, nosaltres vam fer un equip estupendo, i ara ja estem preparades per anar alla on sigui!! Ara ja sabem muntar i desmuntar un equip, podem parlar amb llenguatge no verbal underwater (all the same language), tirar-nos a l'aigua a l'estil James Bond (voltereta amb l'equip, els pesos, i la bombona inclosa!!), bussejar fins a 18 metres de profunditat (mes no pq hauriem de fer el curs avancat), orientar-nos i tot tipus de tecniques per si se't cau el regulador o les ulleres... El fons del mar tailandes es molt maco, i vam veure peixos molt exotics, corall, i quasi quasi taurons (va anar de poc, llastima que el mar estigues remogut). Al final vam explorar els raconets mes insolits de Koh Tao: les Twin Rock, el Japanese Garden, el South-West Pinnacle i la King Kong Rock... i vam tenir el plaer de fer la nostra primera immersio al costat d'una illa paradisiaca (res de piscines...) la Koh Naangyuan.

Aixo vol dir que ara som submarinistes independents!!! Ara ja podem anar a la Costa Brava o inclus les Canaries, qui sap! Si dubteu de les nostres habilitats sota l'aigua o no us voleu perdre la nostra figura amb el "traje de neopreno" tenim un DVD amb els nostres millors moments!!

Altres coses a destacar:

1. el millor bar de la illa "el Lotus": conegut internacionalment pels seus malabars amb focs fins a altes hores de la nit, just davant de la Sairee beach.

2. l'irish pub on es celebraven les parties after diving.

3. la gentilesa francesa que ens va convidar a sopar i a tiger beers. (unes quantes)

4. el mal de panxa de la mire que no la va abandonar durant 3 dies (immersions incloses). Ara, per aixo tot solucionat. no us preocupeu que ja menja i tot crepes de nutella!

5. per fi vacances de veritat amb hamaques, cocoteros, shakes a primera linea de mar mentres gaudiem de fantastiques postes de sol...

Angkor, sense paraules (19-20 d'agost)

De Pursat vam agafar un bus cap a Batambang, la segona ciutat mes important de Cambodja. Hi vam fer parada de cami cap a Siem Reap. Ens va sobtar molt que nomes arribar se'ns tiressin a sobre milers de conductors de tuk-tuk i motocicletes per portar-nos a qualsevol banda de la ciutat. La sensacio es defineix amb 2 paraules: molt agobiant, sobretot quan veus que algu s'esta emportant les teves motxiles i esta apunt de carregar-les al seu vehicle! Finalment ens hem vam sortir prou be (walking-walking) i vam arribar xino xano a la nostra GH. Durant la tarda vam passar una estona al caixer automatic, unic lloc de la ciutat on l'aire acondicionat es gratis i efectiu!Tambe ens vam passejar llarga estona pel seu mercat, aixi com pels carrers mes centrics.

Haviem llegit que el trajecte de Batambang a Siem Reap era un dels macos per fer en vaixell de tot Cambodja. D'aquesta manera ens vam embarcar en una altra aventura pel mar! Aixo es resumeix en mes de 7 hores pel riu (stung) SangKer, sense comentaris... l'unic que us podem dir es que ens vam ben xurrascar ja que anaven sentades al sostre del barco. El recorregut, magnific: vam passar per trossos de riu quasi coberts de selva, enmig de camps d'arros, per poblats flotants i finalment vam travessar el llac Tonle Sap (l'unic del pais). Al tocar terra, quina va ser la nostra sorpresa quan hi havia un home amb un cartells amb els nostres noms, a mes de milers de persones oferint-te desplacament i tirant-se sobre nosaltres. Us podem dir que vam arribar sanes i salves, pero molt atabalades (creieu-nos que ens estem curtint en negatives diplomatiques!!!). Siem Reap es en si un poble que ha esdevingut molt turistic, s'apleguen grups gegants de tours organitzats, families, viatgers independents que hi fan parada per visitar els temples d'Angkor (a 15 km).

Avui ha estat el gran dia, el que portavem esperant molt de temps! La visita al monument religios mes gran del mon: Angkor Wat. El dia ha comencat molt d'hora, exactament a les 4.20 del mati quan ha sonat el nostre estimat despertador. Preteniem veure la sortida del sol a primera linea del temple i visitar-lo abans que tota la multitud de turistes l'invais. L'experiencia ha estat inolvidable, dormides a mes no poder i rodejades d'una infinitat de camares i tripodes que es disparaven cada 3 segons per captar la lluminositat inexistent de l'ambient (es que estava una mica nuvol). Per no ser menys tambe hem fotografiat el moment i ens ha donat temps de visitar l'Angkor Wat quan encara no hi havia molta gent. La resta del dia l'hem dedicat a veure altres temples que constitueixen l'Angkor Thom: el Bayon (temple de les cares amb un somriure enigmatic del buddha Lokesvara), el Baphoun (molt maco, pero hem trobat a fatlar el buddha de mes de 40 metres que descrivia la nostra guia, l'estaven restaurant), el recinte reial i el Phimeanakas (on hem pujat fins dalt per veure les vistes), entre altres. Tambe hem estat al temple Ta Prohm (molt i molt gran, i el mes curios totalment envait per la selva i per arbres gegants que el cobreixen amb les seves arrels) i el Banteay Srei (una mica allunyat a uns 40km, pero molt ornamentat). Amb el nostre tuk-tuk express hem pogut fer tota la ruta, encara que haguem acabat totalment esgotades, i es que no es menys despres de mes de 14 hores caminant!

Ens despedim aixi de Cambodja, i dema comenca una altra etapa d'aquest viatge. Tornem a Tailandia!

Phnom Penh: ciutat de contrastos (15-18 d'agost)

Phnom Penh es la capital de Cambodja. La nostra primera impressio de la ciutat va ser de caos circulatori, moltes motos, milers de motos invaient els carrers! una contaminacio asfixiant obliga a la gent a portar mascaretes. Les distancies son molt grans, el que cap en un mapa no s'hi arriba ni caminant! El transport public de la ciutat es inexitent, i ens vam donar compte que la manera que tenen de desplacar-se es un moto-sandwich (de tres persones, inclos el conductor-mototaxista) i el tuk-tuk, pero de luxe! si els comparem amb els de tailandia i laos! La gent es molt agradable, sempre somriuen i sobretot et saluden! Malgrat que de vegades son una mica, o fins i tot massa enganxosos, et persegueixen de manera agobiant. El que ens ha sorpres mes es veure pobresa i gent demanant pel carrer, especialment nens amb la cantarella "madam 1 dollar", i tambe gent mutilada per les mines anti-persona. Encara avui en dia hi ha molta gent afectada per la revolucio dels khmers rojos.

Durant els nostres 3 primers dies aqui vam visitar de dalt a baix la ciutat: amb tuk-tuk, moto, xofer particular (nosaltres fent amics com sempre) i sobretot caminant!!!! Hem pogut veure el Palau Reial, el monument de la Independencia, el passeig "maritim" al costat del riu (on els cambodjants hi fan molta vida), el wat Phnom (el mes important de la capital), l'escola Apsara d'arts i dansa on vam poder veure una demostracio de balls folklorics, la pagoda de plata, el museu Tuol Sleng (conegut com s-21) antiga escola i preso en l'epoca de la guerra on van interrogar mes de 5.000 persones! Tambe vam anar als killing fields, on hi han fosses comunes on hi van enterrar mes de 9.000 khmers... Ahhhhh! I hem de dir que finalment despres de moltes hores amunt i avall vam trobar el nostre oasis: el llac de la ciutat Boeng Kak, des d'on vam veure una posta de sol impressionant i vam disfrutar d'una de les millors vistes de la ciutat.

De cami cap a Siem Riep, vam fer una primera parada a Pursat. Endinsant-nos aixi, un altre cop, a la nostra especialitat: els poblets enmig del no res. Aquest mati, desafiant la nostra sort, hem pujat a una d'aquestes moto-sandwich i ens hem dirigit a Kompong Luong. Un poblet, que la seva curiositat es que esta construit sobre d'un llac a partir de cases flotants, botigues flotants, gasolineres flotants!!! fins i tot hi ha restaurants, bars, karaokes, i com no una especie d'estructura elevada on hi ha un buddha on la gent hi va a resar. Molt i molt maco, ens ha agradat molt! Sobretot la volta d'una hora que hem fet amb barqueta.

Curiositat del pais! El menjar nacional es la granota. Pero... estan molt aficionats en fregir tot tipus d'animal, ho podeu veure ampliant aquesta foto. Aranyes, cucs, larves, escarbats, saltamontes... vaja, tota una exquisetesa pels paladars mes sibarites! Nosaltres, encara no ens hem donat aquest plaer...

Laos: la nostra lluna de mel (10-14 d'agost)

El passat divendres 10 d'agost teniem un objectiu: entrar a Laos creuant el riu Mekong. Just despres d'esmorzar davant les vistes increibles del riu, i amb els consells del thai-samurai amo de la Guest House, vam agafar les nostres motxilles i ens vam dirigir cap el ferry que uneix els dos paisos. El ferry va resultar una piragua inestable amb capacitat per a 8 persones sense motxilla, amb motxilla algunes menys. Vam tenir sort i, sense voler, ens vam unir a un grup organitzat de jubilats francesos, de manera que el transbordador ens va sortir gratis. Mitja hora mes tard, sota la pluja, aconseguiem un visat per a 30 dies.

El segon objectiu del dia era saber com arribar a Luang Prabang. Despres de parlar amb un seguit d'homes que nomes sabien vendre paquets de guiri-tour organitzats, vam veure que l'unica manera d'anar-hi era a traves d'un viatge de 2 dies amb barco pel riu Mekong. Vam regatejar tot el possible, i vam aconseguir el bitllet una mica mes barat que la majoria. Mentre esperavem el barco, que pensavem que seria de luxe, vam coneixer tres espanyols que farien el mateix viatge que nosaltres. Ens vam unir als nostres nous amics, i vam aconseguir que les primeres 8 hores de viatge passessin lo mes divertides possible. De fet, una tercera part de les mes de 60 persones que viatjaven amuntegades en aquell vaixell van acabar fent gresca amb nosaltres. Hem de dir que les vistes van ser fantastiques, ja veureu les fotos.

Al vespre, ens vam aturar a Pakbeng a passar la nit i a carregar forces i energies perque al dia seguent ens esperaven encara 8 hores mes de navegacio. Si el primer vaixell ens va semblar cutre, ronyos i atapeit, el segon va ser molt pitjor. Per sort, vam aconseguir seure a la popa que feia com una mini-terrasseta on no podiem ni posar-nos de peu (imagineu-vos el que significava aixo 8 hores), almenys aixi no sentiem el soroll estrident del motor que taladrava les orelles. Aixi, contents i felicos, vam desembarcar sans i estalvis a Luang Prabang. Aquesta la ciutat mes ben conservada de tot el sud-est asiatic, i el seu centre historic (on ens vam allotjar) ha estat declarat patrimoni mundial de la humanitat.

Els dos dies que hi vam passar acompanyades dels nostres nous amics vam riure molt, fent honor al nostre blog. Per fi, vam visitar unes cascades en condicions anomenades Kuang Sii Waterfalls. Enmig de la selva queia un gran sortint d'aigua que formava uns estanys naturals d'aigua cristalina on la gent s'hi banyava. A mes a mes, vam visitar un poblat indigena de la tribu Hmong, on moltissim nens ens van perseguir i agobiar perque els compressim artesanies que feien, fins que ens vam fer amics seus i vam acabar jugant amb ells tota la tarda. Tambe vam aprofitar per anar al Mount Phousi i veure el Wat That Chom Sii, el temple mes important del pais. Des d'alla vam veure la posta de sol, amb unes vistes de tota la ciutat, i vam deixar anar uns ocellets que deien que portaven molta sort.

Aquesta ultima nit ha sigut peculiar: hem passat 10 hores dalt d'un autobus (en teoria VIP, pero que l'unic extra que tenia era la musica folklorica laosiana a tot volum) per arribar a Vientiane, la capital. Punt a favor, a les 5 h del mati estavem de peus a terra i hem aprofitat molt be el dia. Avui ha tocat anar al Buddha Park, lloc on hi ha mil i una estatues de buddhes, tan indus com budistes. El que mes ens ha impressionat es un gran buddha reclinat que ocupava mig parc! Mes tard, hem visitat un arc de triomf d'inspiracio francesa que ens ha permes veure des de dalt de tot les vistes de la ciutat. Com no, tambe ha tocat visita obligada al simbol nacional de Laos (i portada de la nostra guia!!): l'Estupa dorada dins el Pha That Luang.

Curiositats de Laos: aqui la gent es mes seca, els somriures caracteristics dels thais, aqui son mes cars de veure. En aquest sentit, quasi rossarien el limit de la insitencia-persistent per comprar qualsevol cosa o be agafar un tuk-tuk. Fisicament, tambe hi ha diferencies que ja sabem reconeixer, com per exemple els tallats de cabell (que ja no son tots iguals) i els ulls que tenen que son mes ametllats. Es nota molt que aquest pais ha estat colonia francesa ja que hi ha pa i baguettes, i inclus pastissets de xocolata i crepes. Tambe hem tingut seriosos problemes amb la moneda d'aqui, els kips (coneguts com a ''esquis''). Aquests es compten a milions, i acostumades als bats, els anavem convertint permanentment: kips-dolars-th bats-euros (en alguns moments vam ser millionaries i tot, i que en altres no podiem ni comprar un milkshake).

Diuen que si no has tastat la BeerLao, es com si no haguessis estat mai en aquest pais. Cosa que evidentment no ens ha passat de llarg (esta anunciada per tot arreu, fins i tot dins els temples).

Noticia d'ultima hora: dema al mati agafem un avio que ens portara directament a la capital de Cambodja, Phnom Penh.