De Pursat vam agafar un bus cap a Batambang, la segona ciutat mes important de Cambodja. Hi vam fer parada de cami cap a Siem Reap. Ens va sobtar molt que nomes arribar se'ns tiressin a sobre milers de conductors de tuk-tuk i motocicletes per portar-nos a qualsevol banda de la ciutat. La sensacio es defineix amb 2 paraules: molt agobiant, sobretot quan veus que algu s'esta emportant les teves motxiles i esta apunt de carregar-les al seu vehicle! Finalment ens hem vam sortir prou be (walking-walking) i vam arribar xino xano a la nostra GH. Durant la tarda vam passar una estona al caixer automatic, unic lloc de la ciutat on l'aire acondicionat es gratis i efectiu!Tambe ens vam passejar llarga estona pel seu mercat, aixi com pels carrers mes centrics.
Haviem llegit que el trajecte de Batambang a Siem Reap era un dels macos per fer en vaixell de tot Cambodja. D'aquesta manera ens vam embarcar en una altra aventura pel mar! Aixo es resumeix en mes de 7 hores pel riu (stung) SangKer, sense comentaris... l'unic que us podem dir es que ens vam ben xurrascar ja que anaven sentades al sostre del barco. El recorregut, magnific: vam passar per trossos de riu quasi coberts de selva, enmig de camps d'arros, per poblats flotants i finalment vam travessar el llac Tonle Sap (l'unic del pais). Al tocar terra, quina va ser la nostra sorpresa quan hi havia un home amb un cartells amb els nostres noms, a mes de milers de persones oferint-te desplacament i tirant-se sobre nosaltres. Us podem dir que vam arribar sanes i salves, pero molt atabalades (creieu-nos que ens estem curtint en negatives diplomatiques!!!). Siem Reap es en si un poble que ha esdevingut molt turistic, s'apleguen grups gegants de tours organitzats, families, viatgers independents que hi fan parada per visitar els temples d'Angkor (a 15 km).Ens despedim aixi de Cambodja, i dema comenca una altra etapa d'aquest viatge. Tornem a Tailandia!

1 comentari:
Seguimos vuestras andanzas, como siempre con preocupacion, aunque por vuestro semblante vemos que os lo estais pasando de muerte, esperamos que sigais asi de felices y volvais pronto. un besote
Publica un comentari a l'entrada