dissabte, 18 d’agost del 2007

Phnom Penh: ciutat de contrastos (15-18 d'agost)


Phnom Penh es la capital de Cambodja. La nostra primera impressio de la ciutat va ser de caos circulatori, moltes motos, milers de motos invaient els carrers! una contaminacio asfixiant obliga a la gent a portar mascaretes. Les distancies son molt grans, el que cap en un mapa no s'hi arriba ni caminant! El transport public de la ciutat es inexitent, i ens vam donar compte que la manera que tenen de desplacar-se es un moto-sandwich (de tres persones, inclos el conductor-mototaxista) i el tuk-tuk, pero de luxe! si els comparem amb els de tailandia i laos! La gent es molt agradable, sempre somriuen i sobretot et saluden! Malgrat que de vegades son una mica, o fins i tot massa enganxosos, et persegueixen de manera agobiant. El que ens ha sorpres mes es veure pobresa i gent demanant pel carrer, especialment nens amb la cantarella "madam 1 dollar", i tambe gent mutilada per les mines anti-persona. Encara avui en dia hi ha molta gent afectada per la revolucio dels khmers rojos.

Durant els nostres 3 primers dies aqui vam visitar de dalt a baix la ciutat: amb tuk-tuk, moto, xofer particular (nosaltres fent amics com sempre) i sobretot caminant!!!! Hem pogut veure el Palau Reial, el monument de la Independencia, el passeig "maritim" al costat del riu (on els cambodjants hi fan molta vida), el wat Phnom (el mes important de la capital), l'escola Apsara d'arts i dansa on vam poder veure una demostracio de balls folklorics, la pagoda de plata, el museu Tuol Sleng (conegut com s-21) antiga escola i preso en l'epoca de la guerra on van interrogar mes de 5.000 persones! Tambe vam anar als killing fields, on hi han fosses comunes on hi van enterrar mes de 9.000 khmers... Ahhhhh! I hem de dir que finalment despres de moltes hores amunt i avall vam trobar el nostre oasis: el llac de la ciutat Boeng Kak, des d'on vam veure una posta de sol impressionant i vam disfrutar d'una de les millors vistes de la ciutat.
De cami cap a Siem Riep, vam fer una primera parada a Pursat. Endinsant-nos aixi, un altre cop, a la nostra especialitat: els poblets enmig del no res. Aquest mati, desafiant la nostra sort, hem pujat a una d'aquestes moto-sandwich i ens hem dirigit a Kompong Luong. Un poblet, que la seva curiositat es que esta construit sobre d'un llac a partir de cases flotants, botigues flotants, gasolineres flotants!!! fins i tot hi ha restaurants, bars, karaokes, i com no una especie d'estructura elevada on hi ha un buddha on la gent hi va a resar. Molt i molt maco, ens ha agradat molt! Sobretot la volta d'una hora que hem fet amb barqueta.


Curiositat del pais! El menjar nacional es la granota. Pero... estan molt aficionats en fregir tot tipus d'animal, ho podeu veure ampliant aquesta foto. Aranyes, cucs, larves, escarbats, saltamontes... vaja, tota una exquisetesa pels paladars mes sibarites! Nosaltres, encara no ens hem donat aquest plaer...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

quin fastic aquests menjars! i les granotes com les cuinen? vigileu amb les motos que aixo si que es un perill.

aprofiteu que ja us queda menys.

- un barceloni que us troba a faltar.

gun ha dit...

ualaaa! juDh, quina pena que siguis vegetariana... un cuquet farcit de crema deu ser el millor per sucar a la llet de soja.

Però jo no marxava d'allà sense provar-ho. Com a mínim tu, Mire, no tens excusa. Això sí, en mossegar els cruixent escorpins vigila, que m'han dit que la cua no es menja.

petonssss