Angkor, sense paraules (19-20 d'agost)

De Pursat vam agafar un bus cap a Batambang, la segona ciutat mes important de Cambodja. Hi vam fer parada de cami cap a Siem Reap. Ens va sobtar molt que nomes arribar se'ns tiressin a sobre milers de conductors de tuk-tuk i motocicletes per portar-nos a qualsevol banda de la ciutat. La sensacio es defineix amb 2 paraules: molt agobiant, sobretot quan veus que algu s'esta emportant les teves motxiles i esta apunt de carregar-les al seu vehicle! Finalment ens hem vam sortir prou be (walking-walking) i vam arribar xino xano a la nostra GH. Durant la tarda vam passar una estona al caixer automatic, unic lloc de la ciutat on l'aire acondicionat es gratis i efectiu!Tambe ens vam passejar llarga estona pel seu mercat, aixi com pels carrers mes centrics.

Haviem llegit que el trajecte de Batambang a Siem Reap era un dels macos per fer en vaixell de tot Cambodja. D'aquesta manera ens vam embarcar en una altra aventura pel mar! Aixo es resumeix en mes de 7 hores pel riu (stung) SangKer, sense comentaris... l'unic que us podem dir es que ens vam ben xurrascar ja que anaven sentades al sostre del barco. El recorregut, magnific: vam passar per trossos de riu quasi coberts de selva, enmig de camps d'arros, per poblats flotants i finalment vam travessar el llac Tonle Sap (l'unic del pais). Al tocar terra, quina va ser la nostra sorpresa quan hi havia un home amb un cartells amb els nostres noms, a mes de milers de persones oferint-te desplacament i tirant-se sobre nosaltres. Us podem dir que vam arribar sanes i salves, pero molt atabalades (creieu-nos que ens estem curtint en negatives diplomatiques!!!). Siem Reap es en si un poble que ha esdevingut molt turistic, s'apleguen grups gegants de tours organitzats, families, viatgers independents que hi fan parada per visitar els temples d'Angkor (a 15 km).

Avui ha estat el gran dia, el que portavem esperant molt de temps! La visita al monument religios mes gran del mon: Angkor Wat. El dia ha comencat molt d'hora, exactament a les 4.20 del mati quan ha sonat el nostre estimat despertador. Preteniem veure la sortida del sol a primera linea del temple i visitar-lo abans que tota la multitud de turistes l'invais. L'experiencia ha estat inolvidable, dormides a mes no poder i rodejades d'una infinitat de camares i tripodes que es disparaven cada 3 segons per captar la lluminositat inexistent de l'ambient (es que estava una mica nuvol). Per no ser menys tambe hem fotografiat el moment i ens ha donat temps de visitar l'Angkor Wat quan encara no hi havia molta gent. La resta del dia l'hem dedicat a veure altres temples que constitueixen l'Angkor Thom: el Bayon (temple de les cares amb un somriure enigmatic del buddha Lokesvara), el Baphoun (molt maco, pero hem trobat a fatlar el buddha de mes de 40 metres que descrivia la nostra guia, l'estaven restaurant), el recinte reial i el Phimeanakas (on hem pujat fins dalt per veure les vistes), entre altres. Tambe hem estat al temple Ta Prohm (molt i molt gran, i el mes curios totalment envait per la selva i per arbres gegants que el cobreixen amb les seves arrels) i el Banteay Srei (una mica allunyat a uns 40km, pero molt ornamentat). Amb el nostre tuk-tuk express hem pogut fer tota la ruta, encara que haguem acabat totalment esgotades, i es que no es menys despres de mes de 14 hores caminant!

Ens despedim aixi de Cambodja, i dema comenca una altra etapa d'aquest viatge. Tornem a Tailandia!

Phnom Penh: ciutat de contrastos (15-18 d'agost)

Phnom Penh es la capital de Cambodja. La nostra primera impressio de la ciutat va ser de caos circulatori, moltes motos, milers de motos invaient els carrers! una contaminacio asfixiant obliga a la gent a portar mascaretes. Les distancies son molt grans, el que cap en un mapa no s'hi arriba ni caminant! El transport public de la ciutat es inexitent, i ens vam donar compte que la manera que tenen de desplacar-se es un moto-sandwich (de tres persones, inclos el conductor-mototaxista) i el tuk-tuk, pero de luxe! si els comparem amb els de tailandia i laos! La gent es molt agradable, sempre somriuen i sobretot et saluden! Malgrat que de vegades son una mica, o fins i tot massa enganxosos, et persegueixen de manera agobiant. El que ens ha sorpres mes es veure pobresa i gent demanant pel carrer, especialment nens amb la cantarella "madam 1 dollar", i tambe gent mutilada per les mines anti-persona. Encara avui en dia hi ha molta gent afectada per la revolucio dels khmers rojos.

Durant els nostres 3 primers dies aqui vam visitar de dalt a baix la ciutat: amb tuk-tuk, moto, xofer particular (nosaltres fent amics com sempre) i sobretot caminant!!!! Hem pogut veure el Palau Reial, el monument de la Independencia, el passeig "maritim" al costat del riu (on els cambodjants hi fan molta vida), el wat Phnom (el mes important de la capital), l'escola Apsara d'arts i dansa on vam poder veure una demostracio de balls folklorics, la pagoda de plata, el museu Tuol Sleng (conegut com s-21) antiga escola i preso en l'epoca de la guerra on van interrogar mes de 5.000 persones! Tambe vam anar als killing fields, on hi han fosses comunes on hi van enterrar mes de 9.000 khmers... Ahhhhh! I hem de dir que finalment despres de moltes hores amunt i avall vam trobar el nostre oasis: el llac de la ciutat Boeng Kak, des d'on vam veure una posta de sol impressionant i vam disfrutar d'una de les millors vistes de la ciutat.

De cami cap a Siem Riep, vam fer una primera parada a Pursat. Endinsant-nos aixi, un altre cop, a la nostra especialitat: els poblets enmig del no res. Aquest mati, desafiant la nostra sort, hem pujat a una d'aquestes moto-sandwich i ens hem dirigit a Kompong Luong. Un poblet, que la seva curiositat es que esta construit sobre d'un llac a partir de cases flotants, botigues flotants, gasolineres flotants!!! fins i tot hi ha restaurants, bars, karaokes, i com no una especie d'estructura elevada on hi ha un buddha on la gent hi va a resar. Molt i molt maco, ens ha agradat molt! Sobretot la volta d'una hora que hem fet amb barqueta.

Curiositat del pais! El menjar nacional es la granota. Pero... estan molt aficionats en fregir tot tipus d'animal, ho podeu veure ampliant aquesta foto. Aranyes, cucs, larves, escarbats, saltamontes... vaja, tota una exquisetesa pels paladars mes sibarites! Nosaltres, encara no ens hem donat aquest plaer...

Laos: la nostra lluna de mel (10-14 d'agost)

El passat divendres 10 d'agost teniem un objectiu: entrar a Laos creuant el riu Mekong. Just despres d'esmorzar davant les vistes increibles del riu, i amb els consells del thai-samurai amo de la Guest House, vam agafar les nostres motxilles i ens vam dirigir cap el ferry que uneix els dos paisos. El ferry va resultar una piragua inestable amb capacitat per a 8 persones sense motxilla, amb motxilla algunes menys. Vam tenir sort i, sense voler, ens vam unir a un grup organitzat de jubilats francesos, de manera que el transbordador ens va sortir gratis. Mitja hora mes tard, sota la pluja, aconseguiem un visat per a 30 dies.

El segon objectiu del dia era saber com arribar a Luang Prabang. Despres de parlar amb un seguit d'homes que nomes sabien vendre paquets de guiri-tour organitzats, vam veure que l'unica manera d'anar-hi era a traves d'un viatge de 2 dies amb barco pel riu Mekong. Vam regatejar tot el possible, i vam aconseguir el bitllet una mica mes barat que la majoria. Mentre esperavem el barco, que pensavem que seria de luxe, vam coneixer tres espanyols que farien el mateix viatge que nosaltres. Ens vam unir als nostres nous amics, i vam aconseguir que les primeres 8 hores de viatge passessin lo mes divertides possible. De fet, una tercera part de les mes de 60 persones que viatjaven amuntegades en aquell vaixell van acabar fent gresca amb nosaltres. Hem de dir que les vistes van ser fantastiques, ja veureu les fotos.

Al vespre, ens vam aturar a Pakbeng a passar la nit i a carregar forces i energies perque al dia seguent ens esperaven encara 8 hores mes de navegacio. Si el primer vaixell ens va semblar cutre, ronyos i atapeit, el segon va ser molt pitjor. Per sort, vam aconseguir seure a la popa que feia com una mini-terrasseta on no podiem ni posar-nos de peu (imagineu-vos el que significava aixo 8 hores), almenys aixi no sentiem el soroll estrident del motor que taladrava les orelles. Aixi, contents i felicos, vam desembarcar sans i estalvis a Luang Prabang. Aquesta la ciutat mes ben conservada de tot el sud-est asiatic, i el seu centre historic (on ens vam allotjar) ha estat declarat patrimoni mundial de la humanitat.

Els dos dies que hi vam passar acompanyades dels nostres nous amics vam riure molt, fent honor al nostre blog. Per fi, vam visitar unes cascades en condicions anomenades Kuang Sii Waterfalls. Enmig de la selva queia un gran sortint d'aigua que formava uns estanys naturals d'aigua cristalina on la gent s'hi banyava. A mes a mes, vam visitar un poblat indigena de la tribu Hmong, on moltissim nens ens van perseguir i agobiar perque els compressim artesanies que feien, fins que ens vam fer amics seus i vam acabar jugant amb ells tota la tarda. Tambe vam aprofitar per anar al Mount Phousi i veure el Wat That Chom Sii, el temple mes important del pais. Des d'alla vam veure la posta de sol, amb unes vistes de tota la ciutat, i vam deixar anar uns ocellets que deien que portaven molta sort.

Aquesta ultima nit ha sigut peculiar: hem passat 10 hores dalt d'un autobus (en teoria VIP, pero que l'unic extra que tenia era la musica folklorica laosiana a tot volum) per arribar a Vientiane, la capital. Punt a favor, a les 5 h del mati estavem de peus a terra i hem aprofitat molt be el dia. Avui ha tocat anar al Buddha Park, lloc on hi ha mil i una estatues de buddhes, tan indus com budistes. El que mes ens ha impressionat es un gran buddha reclinat que ocupava mig parc! Mes tard, hem visitat un arc de triomf d'inspiracio francesa que ens ha permes veure des de dalt de tot les vistes de la ciutat. Com no, tambe ha tocat visita obligada al simbol nacional de Laos (i portada de la nostra guia!!): l'Estupa dorada dins el Pha That Luang.

Curiositats de Laos: aqui la gent es mes seca, els somriures caracteristics dels thais, aqui son mes cars de veure. En aquest sentit, quasi rossarien el limit de la insitencia-persistent per comprar qualsevol cosa o be agafar un tuk-tuk. Fisicament, tambe hi ha diferencies que ja sabem reconeixer, com per exemple els tallats de cabell (que ja no son tots iguals) i els ulls que tenen que son mes ametllats. Es nota molt que aquest pais ha estat colonia francesa ja que hi ha pa i baguettes, i inclus pastissets de xocolata i crepes. Tambe hem tingut seriosos problemes amb la moneda d'aqui, els kips (coneguts com a ''esquis''). Aquests es compten a milions, i acostumades als bats, els anavem convertint permanentment: kips-dolars-th bats-euros (en alguns moments vam ser millionaries i tot, i que en altres no podiem ni comprar un milkshake).

Diuen que si no has tastat la BeerLao, es com si no haguessis estat mai en aquest pais. Cosa que evidentment no ens ha passat de llarg (esta anunciada per tot arreu, fins i tot dins els temples).

Noticia d'ultima hora: dema al mati agafem un avio que ens portara directament a la capital de Cambodja, Phnom Penh.

Explorant fronteres: Tha Ton i Chiang Rai (7-9 d'agost)

Hem descobert que els millors llocs per dormir son les Guest House situades davant les estacions d'autobus, a falta de noms que inspirin confianca. I aixo es el que va fer que dimarts a les 7 h del mati poguessim agafar el primer bus, aixecant-nos nomes 20 minuts abans. El trajecte del dia no era gens facil: haviem d'anar de Pai fins a Tha Ton, un poblet situat al nord (a dalt de tot del mapa!). De quilometres no es que n'hi haguessin masses, pero les carreteres de curves i els 3 canvis d'autobus van fer que estiguessim tot el mati viajant. En principi, el nostre objectiu era arribar a Tha Ton abans de les 12,30 h del mati, hora en que surt cada dia l'unic barco per anar a Chiang Rai.

Despres de fer un Pai-Mae Malai-Fang-Tha Ton, de probar totes les comoditats dels fantastics autobusos tailandesos, i de quasi desmaiar-nos d'una deshidratacio a causa de la calor, a les 12,50 h vam trepitjar l'embarcadero. Malgrat que la puntualitat thai no es massa lloable, no vam tenir sort i ens vam quedar a terra. I en aquell moment... vam tenir el moment culminant del dia, quan ens vam adonar que al monedero de la juDh hi faltaven els pocs Baths que hi tenia (no mes de 5 euros, per sort!). Tal i com van anar les coses, teniem molt clar qui havia sigut: el conductor de l'autobus de Mae Malai a Fang. L'aparicio de la caseta de la policia turistica just davant va fer que ens agafessin moltes ganes de denunciar l'incident. En realitat, no teniem molta pressa, pero el que tampoc ens esperavem es que el policia ens fes anar a Fang a buscar l'autor dels fets. La sorpresa va ser quan el vam trobar (no va costar gaire). El policia va inspeccionar la furgoneta, i va trobar proves incriminatories dels fets, aixi que vam acabar tots a declarant a la comissaria de Fang. Al final no vam recuperar els diners, pero la humiliacio que va passar el lladre (en un pais budista es una acusacio molt important) fara que el proper cop s'ho pensi dues vegades.

Tha Ton va resultar ser un poblet encantador que ens va agradar molt. Durant la tarda vam tenir temps de passejar vora el riu, amb l'annecdota que a mig cami ens vam trobar tot de militars barrant el pas, alegant que a partir d'alla era territori de Birmania, i que no podiem passar (i ni tan sols fer fotos). El mes destacat va ser un buddha gegant de color blanc que sobresortia del mig de la muntanya. Per dormir, vam estar en una mena de camping-resort format per molts bungalows, pero tot i aixi, erem les uniques hostes. Vam tenir una tranquilitat absoluta, i una habitacio de luxe: un bungalow que semblava una caseta de xocolata, amb tauleta, cadires i jardi propi.

L'endema, abans d'agafar el barco, vam visitar el temple del buddha que haviem vist el dia anterior, juntament amb un santuari d'inspiracio xinesa. A dalt vam trobar-nos inesperadament amb una escola de monjos budistes novicis, que van estar molt sorpresos de veure'ns. A les 12,30h el barco, que va resultar ser una piragua amb motor per a 8 persones maxim, ens va passar a buscar per l'embarcadero del camping. El trajecte va durar mes de 4 hores tot baixant pel riu Mae Nam Kok. A l'arribar a Chiang Rai, encara ens va quedar temps per visitar la ciutat i el seu mercat nocturn. L'hostal que vam triar va ser un exit: televisio per cable, esmorzar inclos, internet gratis, i lavabo i dutxa sense bitxos!!

Durant el dia d'avui, hem visitat el museu i centre d'educacio de les tribus de muntanya, l'antiga preso, el monument del rei Mengrai i 40 minuts al Bangkok Bank, on no eren gaire eficients. Ara ja podem distingir les caracteristiques de la majoria de les tribus que viuen a Tailandia: karen, hkmong, yao, lisu, lahu, akha i khamu. Ens hem adonat que moltes d'aquestes ja les hem vist pels pobles on hem anat passant, tots situats molt de la frontera amb Birmania. I amb tot aixo, encara ens ha donat temps d'agafar un autobus cutre, brut, incomode i mig destartalat fins a Chiang Khong, a la frontera amb Laos. Aquest poble esta situat molt a prop del triangle d'Or, punt de convergencia de Laos, Tailandia i Birmania, famos per l'alt comerc d'opi. Avui dormirem davant les meravelloses vistes del gran riu Mekong.

Finalment, dir que estem una mica tristes perque l'Ana no podra unir-se al viatge. Desde aqui te mandamos muchos animos, nos hubiera encantado continuar la ruta contigo.

De poble en poble: Mae Hong Son i Pai (5 i 6 d'Agost)

Vam arribar a Mae Hong Son dalt d'un autobus ple de thais i militars a mes no poder, despres d'haver fet una de les pitjors carreteres amb curves del pais. Vam decidir allotjar-nos a la Friend House GH, seguint la tactica de ''ens guiem pel nom'' i la veritat es que dona bon resultat. Despres de fer una bugada d'urgencia de 4kilos (Isaac el teu vestit ja en pesa 2!!! pero ara ja el tens net) vam xanxullejar amb tuk-tuks, taxis i minibusos per fer anar als poblats de les dones girafa. El resultat, despres de molt negociar, va ser un xofer privat per a tot el dia, un cotxe molt gran i dos amics catalans!!!!

Per anar a visitar les dones girafa (una tribu Paduang on hi ha la tradicio de que les dones portin diferents collarets al coll de manera que aquest s'allarga). A les afores de Mae Hong Son es poden trobar 3 d'aquestes tribus, i nosaltres ja que comptavem amb vehicle propi vam decidir anar a visitar la que es trobava mes lluny i evitar aixi els turistes. Al poblet s'hi arribava nomes amb una barqueta despres de 30 minuts de riu. Podem dir que ens va encantar, un lloc allunyat de tot i molt tranquil. Les dones es dediquen a l'artesania i a cosir tot tipus de teles. No vam tenir cap problema en fer-nos fotos amb elles ja que hi estan molt acostumades, i de fet s'hi posaven be! Vam poder veure les seves cases i vam pujar al turonet del poble.

Per la tarda vam anar a la Cova del Peix, indret unic de Tailandia o peix que nomes es troben per aquesta zona. Els peixos estan protegits per un Deu hindu i com no, no hi falten les ofrenes. El nostre tour va continuar fins a dalt de la muntanya per visitar un temple. Vam arribar en el moment estrella quan els monjos es dedicaven a donar les 3 voltes de rigor a tot el complexe. Nosaltres vam aprofitar per encomanar-nos a l'arbre dels desitjos tot penjant-hi dues fulles, aviam si no ens passen mes desgracies!

Avui ha estat un d'aquells dies en els que et ve de gust aixecar-te a les 6 del mati per agafar un d'aquestos busos en els que no pots ni respirar. La nostra sorpresa ha estat que quan hem arribat a l'estacio no hi entrava ni una agulla! Com sempre ens n'hem soriti prou be i hem aconseguit un minibus que ens ha portat a Pai en un temps record! La ciutat ens ha encantat. Es la capital tailandesa de la musica i hi ha un ambient hippie immillorable. Fins i tot hem vist els nostres primers rastes! Durant el dia hem fet un intensiu de lo mes important: la cascada mes maca de la regio; un camp d'elefants; un canyo (que ha resultat ser colorado!!! pel color roig intens de les seves parets), unes fonts termals naturals; tribus karen, lahu i lisu; una barriada de refugiats xinesos i wats, temples i mes buddhes per donar i regalar. Ahhh! Tambe ens ha donat temps per fer-nos un massatge thai amb oli, no us creieu que no el necessitavem!

Curiositat del dia, hem descobert que els dilluns tothom (o gairebe tothom) vesteix de groc ja que el rei va neixer en dilluns. I com que la badera reial es d'aquest color els thais li rendeixen homenatge! Estem molt sorpreses de la devocio que hi ha pels reis, surten fins i tot al paper de water!