Els poblats de les tribus karen (3 i 4 d'agost)

La mestressa de l'hostal de Mae Sariang ens va despertar ahir al mati a les 7 h per sortir cap a un desti incert. Vam agafar un autobus (ben mirat, mes furgoneta que altra cosa), i vam endinsar-nos en una carretereta enmig de la selva. No us preocupes, que aquesta vegada haviem contractat un guia perque ens acompanyes: en Salawin. Durant tot el dia vam estar a dos poblats habitats per les tribus karen, refugiats de fa mes de 700 anys provinents de Mongolia, Birmania, i China. Aparentment, semblen thais normals, pero tenen una cultura, llengua, religio i manera de vestir totalment diferent.

En un dels poblats, una familia ens va acollir (el cosi del guia). La casa era autentica: construida amb fusta, bamboo, i com a teulada mil i una fulles seques. El pare de familia ens va ensenyar tot el poblat que estava perdut enmig de la selva, el paisatge era espectacular. Hem de dir que en aquest poble no havien vist mai cap extranger, cosa que els va revolucionar!!!!! A la nit tots els nens del poble van venir a la nostra casa per poder practicar el poc angles que els hi ensenyen a l'escola (sisisisi tenen escola propia a 6km on hi van nens karen de tota la zona) i aixi vam poder-nos comunicar una mica amb aquesta gent tan peculiar. Tot i dormir al terra ens hem aixecat prou be!!!! Malgrat les picades de mosquit que esperem que no portin malaria (i no... no som unes inconcients , vam utilitzar mosquitera!!!).

Aquest mati, ens hem llevat amb els galls que no paraven de donar-nos el bon dia a les 5 del de mati!!!! HORROROS!!!! i be... entre somni i somni ens hem aixecat i de cop hi havia mig poble que ens mirava mentres ens preparaven un cafe-instantani enmig del seu arros-pollastre-chilly que estaven esmorzant. Despres de posar-nos en moviment i descobrir que tots els voltants de la casa eren un gran fangar ens hem apropiat de dos pals que ens ha salvat la vida!!!! (les bambes inutilitzables per la resta del viatge.... jejejejeje). I ens hem dirigit cap a un altra karen village on hi havien elefants. Quina ha estat la nostra sorpresa quan hem vist apareixer un mamifer enorme amb una cistella ben preparada per nosaltres! i pregunta... alla com hi pugem? Encara que sembli mentida ens hem enfilat al primer pis d'una casa i hi hem saltat com hem pogut!!! I aqui ha comencat la nostra aventura del dia d'avui.

Ja ens veieu pujades dalt de l'elefant, agafant una carretera comarcal cap a la primera sortida cap a la selva... El nostre guia s'ha quedat assegut a la primera pedra que ha trobat i ens ha deixat en mans del propietari de la bestia, un karen que passejava sense res als peus i que anava donant ordres a l'animal. Fins aqui tot mes o menys correcte. Tenim elefant, persona que sap portar l'elefant i el qual l'elefant sembla que obeeix, les nenetes ben assegudes i un sol d'espant! Que podia fallar? Doncs si... alguna cosa tenia que passar, no pot ser tot tan meravellos.

.... Als 10 minuts de circuit (cuidado que no haviem agafat la sortida cap a la selva) ja ens havia fotut de dalt a baix! PROHIBIT RIURE... que som gafes a mes no poder. La cistella ha anat cedint fins que la juDh estava al terra i la Mire de cap per avall de la corda que aguantava el tinglado. 3....2...1 vuelta a empezar. El karen ha sapigut com salvar la situacio fent ajupir la bestia a temps per no caure de 3 metres d'altura, sense poder evitar rascades i un bon ensurt. El kit de la questio ha estat tornar a enfirlar-nos a l'elefant i continuar el trajecte, aquest cop si enmig de la selva. Per sort hem apres rapid a mantenir els equilibris i pregar a la verge maria, l'esperit del bosc i a tots els buddhes del pais no tornar-nos a caure!

La situacio ha estat de pel.licula d'indiana jones! El nostre amic tallant branques i arbres per obrir cami i l'animal anar baixant muntanya fins arribar a un riu. Lo millor.... que ens han portar a una cascada increible! Lo pijor... que ens aquell moment s'ha ficat a ploure torrencialment fins ha deixar-nos completament xopes! Mai ens haviem mullat tant!!!!

Perdudes enmig del no res: Doi Inthanon (2 d'agost)

Dimecres a la tarda, vam tornar a reunir-nos amb el nostre bon amic Sumanat (el monjo) que creiem que es l'unic monjo que te un cotxe tan estupendo i energia suficient per aguantar-nos. Si si, doncs ens va portar amb el jet privat i uns amics d'excursio al Doi Inthanon, el pic mes alt deTailandia, de 2565 metres d'alcada. Va resultar que l'excursio no va arribar al seu maxim esplendor, perque ens vam perdre (wrong way...) i vam entrar el Parc (Reserva natural) a les tantes de la nit, aixi que els nostres benvolguts amics no ens van poder ensenyar res, i ens van deixar en un camping al mig del no res. Menys mal que a mig cami ens haviem parat i ens van comprar menjar, que sino... ens morim de gana!!! Al camping, ens vam allotjar en un bungalow super romantic, era una cova molt acollidora. Llastima que estava conectada amb la sala de bany que donava directament amb l'exterior i teniem una colleccio d'insectes diversos, entre els quals un escarabat de color verd amb ales enormes que pensavem que estava dissecat, pero no... es movia!! Evidentment, va arribar l'hora d'utilitzar les mosquiteres per primer cop.

Al dia seguent, pel mati vam despertar-nos amb l'agradable sorpresa que estava plovent a bots i barrals. Fantastica sensacio quan han de pujar al cim de la muntanya amb dues butifarres per motxila a l'esquena (15 quilos cada una) amb el consequent impermeable i objectes varis. Obviament, caminant resultava impossible, aixi que vam decidir parar el primer cotxe pick-up que va passar a la carretera. Sorprenentment, ens va veure tan desesperades i tan remullades que va parar. Aixi que ja ens veieu a la part de darrera del cotxe, mes en remull encara (si es que era possible) pujant per una carretera de curves pronunciades mes de mitja hora!!!!!

Total que arribem a dalt del Doi Inthanon, i lo que ens trobem es tan sols un buda. La colla de thais amb els que anaven ens van donar unes flors perque li fessim una ofrena, i despres de fer unes fotos rapides... cap a baix! Dalt no si podia estar de l'aiguat que queia i el fred que feia. Ha estat el primer cop que hem passat fred!!

La resta del dia va transcorrer de poble en poble, intentant arribar fins a Mae Sariang. Vam viure la impotencia de parlar amb gent on ningu ens entenia, sense saber quin autobus agafar, ni tan sols on era la parada mes propera. Finalment, despres de passar per Chom Thong, i Hot, vam arribar a Mae Sariang, un poblet encantador enmig de la selva.

Els propers dies ens espera una immersio als pobles de les tribus karen...

Chiang Mai, la civilitzacio thai del nord (30-31 i 1 d'agost)

Dilluns al migdia vam fer la nostra arribada a la civilitzacio. Chiang Mai es la segona ciutat mes gran de Tailandia, pero tambe una de les mes turistiques. Te molts i molts wats, dels quals vam visitar els mes macos, els mes grans i els que anavem trobant pel cami. Per dinar vam menjar per primera vegada un plat que no tenia arros o noodles: pasta! increible... i per la nit va tocar racio de pizza.... oleeeeeeee! mentres, miravem a traves d'un llencol (no vam pagar entrada) el tipic thai boxing que nomes es per a turistes...! Despres, encara vam tenir temps de fer unes (moltes) compres compulsives al mercat nocturn. Ja tenim vestuari nou renvat per Barcelona, tot i que el que realement ens feia falta (un rellotge, per exemple...) no ho vam comprar. Al final, vam acabar fugint per no comprar res mes. Aprofitem per dir que si algu te una peticio especial, li podem portar.

El dia seguent va ser un dia bastant accidentat, sobretot per les tortuoses carreteres que porten al Doi Suthep. Pel mati, despres de traslladar-nos a un hotel amb piscina, vam pujar a un muntanya que hi ha a les afores de la ciutat per veure el temple Phra That, un dels mes grans i mes visitats. Si haguessim trobat el teleferic, ens haguessim estalviat mes de 1000 escales que vam haver de pujar per arribar-hi. Les vistes increibles, aixi com la multitud de monjos que hi habiten. Sobretot, nens petits vestits amb tuniques blanques. Al vespre, ens vam retrobar al nostre amic el monjo budista (que creiem que ho esta deixant) de Suhkotai. Encara que sembli mentida, vam acabar en un dels locals nocturns mes concorreguts de la ciutat, on ens va convidar a mil i un menjars exotics i begudes un tan peculiars.

El tercer dia, vam aprofitar per fer-nos un massatge tradicional tailandes als peus. Molt reconfortant, sobretot quan et comencen a tocar les picades de mosquit que tenim escampades pel nostre cos. A continuacio, vam dirigir-nos cap al Parc Zoologic, molt gran i molt tropical. Vam tenir el plaer de colar-nos a la galeria per veure els 2 ossos pandes, l'atraccio turisitca del parc. Tambe vam veure cocodrils, koales, monos, ocells de colors, serps enormes, ... . Despres, vam anar al tipic centre comercial tailandes de mes de 8 plantes i atapeit de gent on vam aprofitar per fer compres de productes tecnologics exportats de la China. Encara no entenem perque son tan barats, suposem perque les distancies son mes curtes.

Ja estem equipades per continuar el viatge!!

El pais del somriures (27 i 28 de juliol)

Ja tornem a estar per aqui, aquest cop des de SUKHOTHAI, comencem a estar al nord del pais de veritat. ahir vam agafar el tren in extremis despres de la pelu, i vam arribar a Lopburi dos hores mes tard sota una calor agobiant a la que no ens acabem d'acostumar. El moment estrella de la sortida de l'estacio, com no, va ser la negociacio amb el tuk-tuk (bicicleta) que ens havia de portar a la guesthouse. Vam comencar amb 50 bats (com 1 euro) i finalment la cosa va quedar amb 15 i 2 galetes-oreos (visca els xanxullos!). els thais es morien de riure, i nosaltres tambe a base de sobornacio galetil. L'hotel molt maco no era... les vistes aixo si, impresionants del wat on hi ha mes monos de la ciutat. No obstant les cuques que van apareixer inesperadament darrera la porta del lavabo no van permetre ni que ens dutxessim, ni tans sols que apaguessim el llum (tenint en compte que la unica llum que funcionava estava al bany). Mentrestant decidiem que fer vam descobrir les formigues al nostre immens llit de matrimoni...

Lopburi ens va encantar. Fins i tot molt mes que Ayutthaya. Al ser un poble mes petit normalment no veuen extrangers i tothom frisava per una foto amb nosaltres. Ens vam sentir molt importants, la gent extremadament afable. Tothom et somriu pel carrer i quan intentes establir una conversa amb algu, tot i que no t'entenguin, no paren de riure i mirar-te gentilment. El nostre moment mistic d'ahir la tarda va ser quan per casualitat ens vam trobar un wat mig abandonat on hi havia un buhda gegant de color daurat. Va ser el primer que ens vam topar de tals dimensions, uns 5 metres i ens vam quedar com uns 30 minuts mirant-lo. La nostra sorpresa va ser quan van comencar a entrar monjos budistes, de color taronja of course, que anaven a fer els seus cantics. Lo millor, que ens van deixar quedar agenollades darrera de tot i vam poder contemplar atonites tot el ritual. Al final hi vam estar gairebe 1hora i mitja!!!! Realment precios.

Aquest mati ens hem aixecat a les 5 del mati, molt mes abans de la sortida del sol, per anar en tren fins a Phitsanulok. Ens hem xupat mes de 5 hores de tren que se'ns han fet interminables. Aixo si, el paisatge molt maco... pero el nostre cul ben quadrat de la incomoditat sofrida! Al baixar hem anat directament a veure el segon buhda mes sagrat del pais (despres d'un de Bangkok). Lloc de peregrinacio de multitud de thais i cap turista, no sabem si no saben on es!!!! i hem fet la primera ofrena als monjos i ells amablement ens han guardat les super motxiles mentres feiem un recorregut de mes d'una hora per tot el recinte!!!! (hem de dir que ens va agradar mes el budha d'ahir). Despres hem agafat el bus a Sukhothai on hem arribat al migdia.

La tarda d'avui ha estat d'endinsament a la cultura local. Hem fet molts amics. Primer hem estat 3 hores en una botiga de roba sentades al terra davant d'un ventilador perque no podiem aguantar la calorada que feia fora. Poc a poc els nens de la casa han anat encerclant-nos fins que hem acabat fent un curset de vocabulari thai, de geografia i de modals. Al final hem berenat tots junts, cortesia de la familia. Despres, un altre cop per casualitat, hem acabat en un altre temple on hem estat mes de dos hores parlant amb un monjo que parlava angles (Isaac creiem que ja tenim una tunica taronja per tu!!!!!! ens hauras de fer un monument!!!)

Ara podem dir que ja entenem una mica mes com viuen els thais. Aquesta gent que sempre t'ofereix un somriure a canvi de no res i que ho donen tot, encara que no siguem d'aqui.
A tots aquells i aquelles que esteu preocupats per dos noies soles per les thailandies us hem de dir que tothom ens tracta molt be i que ens sentim una mica com a casa!!!

Mire and juDh

Per mes fotos:
http://www.flickr.com/photos/10355944@N04/

Cronica del dos primers dies (26 i 27 de juliol)

Per tots aquells i aquelles que estaveu preocupats per nosaltres, JA ESTEM AQUI. Ahir al mati (hora thai), despres de quasi 24 hores de viatge, vam arribar a Bangkok. Be, allo que se'n diu Bangkok ciutat... no exactament... no vam arribar a trepitjar-ho, perque directament vam agafar un bus que ens va portar cap al nord, a un poble que es diu Ayuthaya. L'arribada va ser triumfal: les dues dormint a darrera l'autobus, quan tothom havia baixat i el conductor ens feia senyals amb els brassos des de baix (que evidentment no veiem perque estavem amb els ulls tancats).

El poble es molt maco, ja hem vist els primers budes, les primeres ruines (tecnicament anomenades WATS!), una residencia dels reis, un parc nacional, i tambe ens han picat els primers mosquits. Hem de dir que no hi ha gaires turistes per aqui, ens estem endinsant en la cultura thai. Ja parlem quatre frases d-aquest idioma, que te una retirada al xines i parlen amb una cantarella molt curiosa! En general, els tailandesos son gent agradable, pero la gran majoria no t'entenen mentre et van fent que si amb el cap. En poc temps, hem de dir que hem tingut temps de fer moltes coses, algunes ben inesperades com aquest mati que la Mire s'ha tallat el cabell en una thai peluqueria!!!

Ara estem davant lestacio del tren, marxem cap a LopBuri que es la ciutat dels monos! Aviam que ens trobarem... seguirem informant!!