Endavant el 2010! (1-2 de gener de 2010)

Estàvem avisats que el dia 1 de gener és un dia que la gent passa amb família. Però no el que no ens imaginàvem és la magnitud d'aquest dia de descans. Recomanació expressa si heu de viatjar un dia 1: compte!!

D'entrada, la primera notícia del 2010 és que estem bloquejats a Chichiriviche, que no hi ha autobusos. Però com en tot, preguntem a més d'una persona i aconseguim algú que ens diu que potser trobem algo. Ja per començar no hi ha ni estació d'autobusos, al que li diuen terminal és un toldo davant d'un bar en mig de la carretera. Esperem allà una estona després d'assegurar-nos que estem a bon lloc. Al poc rato apareix un home que crida destinacions. Diu que només hi ha dos autobusos: direcció Barquesimeto (ens ho pensem una llarga estona, allà hi ha Tintorero, el poble de les hamaques) o València. Agafem direcció València, que surt 1 hora més tard. El preu del bitllet s'ha doblat, només per ser dia festiu. Per raons vàries, acabem anant a parar a Puerto Cabello, un poble a 50 quilòmetres de casa l'Aymara.

De la Lonely Planet (que diu que es un poble amb platges acceptables) a la realitat del dia 1 de gener, hi ha un món. Puerto Cabello resulta ser una ciutat industrial on no hi ha absolutament res. A part que tot està tancat, no hi ha gent pel carrer i a penes circulen cotxes. Intuim cap on hem de caminar per anar al centre seguint a la gent que ha baixat de l'autobus. Després de 10 minuts i encara no haver vist ni Posades ni Hotels, preguntem a una casa particular. Ens poses por al cos explicant-nos lo perillós que és anar en qualsevol direcció, però sortim d'allà amb les referències d'un Hotel. Quan arribem allà, ens engeguen i ens diuen que no treballen perquè és festiu. A la segona opció tenim més èxit, però resulta que és un hotel "por horas". Un polvo són 3 hores i val 50 bolívars. Per una mica més, ens deixen passar-hi la nit sencera.

Aprofitem les últimes hores de llum de la tarda amb un passeig fins al malecón. La imatge que veiem ens sorpren: tot molt deixat, gossos remenant escombraries, mercadillos mig tancats, gent tirada per allà sense fer res, polícia rondant amb les escopetes a punt de tiro....

L'episodi sopar tampoc té desperdici. Absolutament tot tancat, i nosaltres morts de gana. Com a recurs preguntem a una casa particular si ens deixen utilitzar la cuina. No hi ha sort, però una dona s'ofereix per portar-nos en cotxe a buscar algo de menjar. La gana pot més que el susto de pujar amb la desconeguda, que resulta ser bona persona. I així aconseguim una pizza.

L'endemà al matí sortim al carrer, i pugem dalt del primer bus que se'ns posa davant. Ens és igual la destinació, només volem marxar d'allà. Total, que de la hostilitat del Puerto Cabello, en menys de dues hores ens trobem a les aigües termals de Las Trincheras, les segones més calentes de tot el món. Ens banyem en el que per nosaltres seria l'equivalent a una piscina municipal macificada, i ens fem un bany de fang (ens costa molta estona que algú ens digui d'on treuen el fang, fins que veiem un home que crida "pinto gente", "mojo gente"). Som els únics extrangers, i causem expectació. Tothom ens mira! Ah, i cal dir que no entenem el funcionament de les normes... en menys de 5 minuts ens criden l'atenció dues vegades: per entrar sense dutxar-nos a l'aigua i per no entrar per les escaletes i tirar-se saltant (com els nens...).

Dinem al restaurant xino de la Mei. El primer de la meva vida que entres i no fa olor a xino. A la tele passen en directe com el Barça juga contra el Villareal. Mengem super bé, potser el dia que millor de tots!!! I detall important: durant uns minuts tinc cacau a les meves mans!!!

L'anècdota de la tarda és l'incendi al terminal d'autobusos. Després de fer uns quants "trapicheos" amb en Gregor, aconseguim que els nostres passatges tinguin algo similar a la data del dia. I quan sembla que ja estem a punt de pujar a l'autobus, una onada de fum negre comença a invair les andanes d'espera. I és que hi ha hagut un curtcircuit en una de les oficines, i s'està cremant una part del terminal. Arriben els semi-bombers, però important a saber: un curtcircuit no s'apaga amb aigua!! Però com que per allà no es veu cap extintor, doncs res... a esperar a que s'apagui per si sol.

Sorprenentment, en menys de dues hores estem dalt l'autobus i en camí de Ciudad Bolívar...