El pais del somriures (27 i 28 de juliol)

Ja tornem a estar per aqui, aquest cop des de SUKHOTHAI, comencem a estar al nord del pais de veritat. ahir vam agafar el tren in extremis despres de la pelu, i vam arribar a Lopburi dos hores mes tard sota una calor agobiant a la que no ens acabem d'acostumar. El moment estrella de la sortida de l'estacio, com no, va ser la negociacio amb el tuk-tuk (bicicleta) que ens havia de portar a la guesthouse. Vam comencar amb 50 bats (com 1 euro) i finalment la cosa va quedar amb 15 i 2 galetes-oreos (visca els xanxullos!). els thais es morien de riure, i nosaltres tambe a base de sobornacio galetil. L'hotel molt maco no era... les vistes aixo si, impresionants del wat on hi ha mes monos de la ciutat. No obstant les cuques que van apareixer inesperadament darrera la porta del lavabo no van permetre ni que ens dutxessim, ni tans sols que apaguessim el llum (tenint en compte que la unica llum que funcionava estava al bany). Mentrestant decidiem que fer vam descobrir les formigues al nostre immens llit de matrimoni...

Lopburi ens va encantar. Fins i tot molt mes que Ayutthaya. Al ser un poble mes petit normalment no veuen extrangers i tothom frisava per una foto amb nosaltres. Ens vam sentir molt importants, la gent extremadament afable. Tothom et somriu pel carrer i quan intentes establir una conversa amb algu, tot i que no t'entenguin, no paren de riure i mirar-te gentilment. El nostre moment mistic d'ahir la tarda va ser quan per casualitat ens vam trobar un wat mig abandonat on hi havia un buhda gegant de color daurat. Va ser el primer que ens vam topar de tals dimensions, uns 5 metres i ens vam quedar com uns 30 minuts mirant-lo. La nostra sorpresa va ser quan van comencar a entrar monjos budistes, de color taronja of course, que anaven a fer els seus cantics. Lo millor, que ens van deixar quedar agenollades darrera de tot i vam poder contemplar atonites tot el ritual. Al final hi vam estar gairebe 1hora i mitja!!!! Realment precios.

Aquest mati ens hem aixecat a les 5 del mati, molt mes abans de la sortida del sol, per anar en tren fins a Phitsanulok. Ens hem xupat mes de 5 hores de tren que se'ns han fet interminables. Aixo si, el paisatge molt maco... pero el nostre cul ben quadrat de la incomoditat sofrida! Al baixar hem anat directament a veure el segon buhda mes sagrat del pais (despres d'un de Bangkok). Lloc de peregrinacio de multitud de thais i cap turista, no sabem si no saben on es!!!! i hem fet la primera ofrena als monjos i ells amablement ens han guardat les super motxiles mentres feiem un recorregut de mes d'una hora per tot el recinte!!!! (hem de dir que ens va agradar mes el budha d'ahir). Despres hem agafat el bus a Sukhothai on hem arribat al migdia.

La tarda d'avui ha estat d'endinsament a la cultura local. Hem fet molts amics. Primer hem estat 3 hores en una botiga de roba sentades al terra davant d'un ventilador perque no podiem aguantar la calorada que feia fora. Poc a poc els nens de la casa han anat encerclant-nos fins que hem acabat fent un curset de vocabulari thai, de geografia i de modals. Al final hem berenat tots junts, cortesia de la familia. Despres, un altre cop per casualitat, hem acabat en un altre temple on hem estat mes de dos hores parlant amb un monjo que parlava angles (Isaac creiem que ja tenim una tunica taronja per tu!!!!!! ens hauras de fer un monument!!!)

Ara podem dir que ja entenem una mica mes com viuen els thais. Aquesta gent que sempre t'ofereix un somriure a canvi de no res i que ho donen tot, encara que no siguem d'aqui.
A tots aquells i aquelles que esteu preocupats per dos noies soles per les thailandies us hem de dir que tothom ens tracta molt be i que ens sentim una mica com a casa!!!

Mire and juDh

Per mes fotos:
http://www.flickr.com/photos/10355944@N04/