Same same, but different (post-viatge)

Avui ja just un mes que vam tornar del viatge... Hem tingut temps de desfer motxilles, superar el jet-lag, deixar de prendre'ns la malària i tocar de peus a terra amb una depressió post-vacacional de les que fan història. Ja han passat tots aquells moments que teníem tantes ganes de viure; passejar per una ciutat plena de monos com Lopburi, cansar-nos d'entrar a temples i més temples, veure les dones girafa, pujar en elefant, conèixer tribus de muntanya, fer ruta pel riu Mekong, perdre'ns per la selva, fer submarinisme, disfrutar de platges paradisíaques, poder estar a una full-moon party a Koh Pha-Ngan, comprar al mercat flotant, estar al temple dels tigres... tantes i tantes coses!!!

Cal remarcar, però, que les desavinences lingüístiques van ser notables ja que bona part de la població, especialment a les zones rurals no parlava anglès. Tot i així la comunicació no va ser impossible, i fins i tot vam aprendre unes nocions bàsiques de thai que ens van ajudar a fer amics, i també a comunicar-nos a Laos (on l'idioma és molt similar). Pel que fa als transports, dir que Tailàndia és un país molt fàcil per desplaçar-se: hi ha des de autocars mitjanament normals amb horaris mes o menys a l'hora, furgonetes improvisades que et porten a qualsevol racó per molt pocs bats, trens una mica incomodes i molt lents però que arriben molt lluny, i fins a avions a baix cost. Laos en canvi, esta molt mal comunicat. La xarxa de carreteres es quasi inexistent, però les comunicacions pel riu Mekong son excel·lents: nomes cal disposar de molt de temps i una paciència infinita (i taps per les orelles... els motors fan molt d’escàndol). Cambodja es el pitjor dels tres: les carreteres son mes aviat camins de terra amb molts bonys i forats, i el mitja de transport mes utilitzat es el moto-sandwich (3 per moto). La contaminació es molt elevada i les normes de circulació no son les adequades (mes aviat no n'hi ha).

El tema dels menjars no és gaire problemàtic, sempre i quan t'agradi l'arròs. Els plats estrella son els noodles o l’arròs (cuinat de mil maneres diferents), afegint-li des de vegetables fins a carns, peix i moltes especies picants (s'ha de vigilar). Una cosa que ens va agradar especialment va ser els batuts de fruites tropicals que preníem a totes hores per suportar les elevades temperatures. Alerta si aneu als mercats cambodjans per això, podreu trobar-hi tot tipus d'insectes fregits, amb xocolata, ... .
Per últim, les diferències en les costums i tradicions: el sawa-dee-jaaaa (amb les mans juntes en posició frontal), el treure’ns les sabates per entrar a qualsevol lloc, el gran respecte per a la comunitat de monjos budistes, el portar samarretes de color groc els dilluns en honor al rei (així com veure fotos seves per tot arreu) i la gran quantitat de temples que hi ha.

Aquest viatge ha estat una gran experiència per nosaltres en molts sentits. D'una banda em descobert els racons més insospitats de tres països del sud-est asiàtic, i per l'altra em après moltes coses d'unes cultures molt diferents a la nostra. Un dels factors que han ajudat al bon desenvolupament d'aquest viatge ha estat la predisposició i bona voluntat de totes aquelles persones que ens vam anar trobant pel camí. Des de monjos fins a nens, passant per tot tipus de personatges variopintos que van fer que la nostra estada fos la millor que podíem tenir.