dissabte, 8 de setembre del 2007

Marato a Bangkok! (3-7 de setembre)

L'arribada a Bangkok va ser espectacular: un vaixell Koh Phi Phi-Krabi, una mini furgoneta fins a Surathani que ens va deixar tirades enmig d'una carretera i despres alli un tuk-tuk fins un lloc indeterminat en la geografia thai (4 taules i un lavabo mal ficat i poc net perdut en el no-res) on ens vam esperar prop d´1 hora fins que un pick-up ens va inquivir a nosaltres i les motxiles i ens va portar a una autopista (la unica). Alla al mes pur estil thai vam fer parar el bus fent senyes i 12 hores mes tard entravem a la gran capital!

El primer que vam fer despres de buscar hotel, a part d'esmorzar; passar per una uni i trobar-nos amb un mercat d'amulets, va ser fer un curs d'iniciacio a la meditacio (al temple Mahathat). Meditacio asseguts, meditacio caminant, meditacio estirats, meditacio abans d'anar a dormir... Molt instructiu! Alla vam aconseguir relaxar-nos durant 3 hores aprenent el modus vivendi buddhista. A continuacio vam tenir el gran plaer de perdre'ns en un immens centre comercial de 8 plantes (1 per telecomunicacions, 1 per videojocs, 1 per roba, 1 per menjar, 1 per cines...) vamos el que es veu a les pelis de japos! Vam estar apunt de veure una peli i tot, mes que res perque diuen que es espectacular i sobretot per no perdre'ns l´himne del rei que les precedeix... pero la majoria eren amb thai i les d'angles prometien una siesta a "l'estil mireiïl". Mes tard vam descobrir que davant del gran complex hi havia un mercadillo dels autentics: tot a 100 bats!!! (1,5 euros) aixi que vam arrassar: samarretes, pantalons, xancles, faldilles, arracades... tot el que no havien comprat fins llavors per por a portar massa pes durant el viatge. La guindilla del dia la va ficar un passeig a la llum de la lluna per ChinaTown i com no, Kao San.

El segon dia va ser molt dur. Nosaltres teniem una super planificacio amb tot allo que voliem veuren (apuntat en una llista amb les hores i tot!!! que si perdiem 20 minuts ja no arribavem a tot) i sortim del hotel, esmorzades, a l'hora i carregades d'energia per afrontar el dia que ens esperava, i anem a buscar un tuk-tuk. Sorprenentment l'home parlava amb angles massa be i tot, i ens va explicar un recorregut alternatiu alegant que el Palau Reial aquell mati estava tancat i que el Ministeri de Cultura feia una oferta especial per anar a certs temples on l'entrada era gratuita. Total que ens el vam creure, com a persones innocents que som, i el tour va resultar una ESTAFA. Que vol dir estafa? Vol dir que entre temple i temple el senyor es va dedicar a passejar-nos per les mes refinades botigues de la ciutat: joieres, modistes de sedes, mes joieries, una fabrica de pedres precioses.... Mentrestant ens va portar: al Standing Buddha (de 38m), el temple del Buddha de la bona sort, el Buddha de marbre i el Buddha negre. Per fi ens vam desempellegar del conductor i vam arribar al Wat Pho que conté un dels Buddhes mes important de Tailandia. Just davant hi havia el Gran Palau, un recinte immens on en un dels temples hi ha el Buddha esmeralda (Wat Phra Keo), una miniatura molt venerada on davant seu vam practicar els arts de la meditacio.

A l'hora de dinar vam trobar un mini-restaurant thai a la vora del Chao Phraya (el riu de Bangkok) amb vistes al Wat Arun. I despres de 2 hores a un bus local (menjant contaminacio) vam fer cap a la plaça de Siam i alli vam aprofitar per agafar l'Sky Train fins al parc de Lumphini on vam trobar 300 persones fent aerobic. Tambe vam veure un mercat nocturn on vam comprar de les coses mes utils que us podeu imaginar, com per exemple una maquina de cosir portatil, un rellotge, unes bitlleteres... Vam agafar el primer taxi cap a Kao San i vam passar la nit entre bars musicals i paradetes.

El tercer dia va ser el guiri tour, de paquet en una furgoneta que ens va portar amunt i avall començant a les 7 del mati pel floating market a Damnoen Saduak, mercat flotant on les parades estan muntades sobre les barques i per poder comprar tambe t'hi has de passejar remant. Aquesta es una de les imatges mes tipiques de Bangkok i malgrat la gran afluencia de turistes es un lloc que val molt la pena de visitar. Despres ens van portar a un camp de serps, el poblet de Kanchanaburi amb el seu cementiri, el seu pont sobre el riu Kwai i la seva gran historia. Aixi com el temple del tigre, lloc on uns monjos cuiden aquestes bestioles que haurien de ser salvatges i que les han domesticat.

L'últim dia va estar dedicat a l'arquitectura i a les cases tipiques thais del segle XIX i als fantastics taxis-meter que ens van portar com 2 princeses per tots els racons de la ciutat (vam descobrir que eres mes baratos que els tuk-tuk i que damunt tenen aire acondicionat). Començant per la casa de Jim Thompson, el Lettuce Palace, el Dusit Parc on hi ha la segona residencia del rei... on vam dir prou a la nostra aficio pels museus, monuments, temples i tot allo que quedava al top-20 de la nostra guia. En aquest moment vam prendre la gran desicio d'agafar un altre taxi cap a Little India on ens vam perdre pels seus carrers, vam passejar per un mercat de flors i vam agafar el barco Chao Phraya Express, el transport mes rapid i fiable de la ciutat (amb 10 minuts a tot arreu, tot i que fa una mica de por per lo rapid que avança). La resta de la tarda la vam aprofitar per fer les ultimes compres, revelar fotos i fer caber totes les coses a la maleta.


Finalment el divendres vam agafar un bus a les 5 del mati i vam anar fins a l'aeroport internacional... i alla va ser el començament del final. Per arribar fins a Madrid vam tardar 16 hores amb una parada a Doha. De Madrid ens vam passejar per totes les terminals fins que vam arribar a la T-4, i d'alla tren inclos fins a la porta d'embarcament on ens esperava l'avio que ens portaria a Barcelona. A les 00:30 de la nit aterrissavem a l'aeroport del Prat on despres d'una hora esperant la maleta de la juDh vam poder per fi sortir i retrobar-nos amb alguna cara coneguda, l'Anahi!!!

2 comentaris:

Car ha dit...

Deu ni do el viatget... Pel que s'ha pogut anar llegint hi ha hagut de tot. Realment ha estat un viatge envejable com n'hi ha pocs. No nomes pels paisatge i els llocs. El que potser faltaria ara es, un cop a Barcelona, el retorn a la "normalitat" i la perspectiva que dona la distancia. I perque no, una reflexio final. Us hi animeu?

Petons per les bloggers!
fent Mes enfasI en una que en l'altRE

Anònim ha dit...

ens ha encantat el vostre blog, com porteu la tornada??

com que no tenim internet sovint, ja us trucarem per quedar un dia per sopar.

molts records

joan i cristina