Laos: la nostra lluna de mel (10-14 d'agost)

El passat divendres 10 d'agost teniem un objectiu: entrar a Laos creuant el riu Mekong. Just despres d'esmorzar davant les vistes increibles del riu, i amb els consells del thai-samurai amo de la Guest House, vam agafar les nostres motxilles i ens vam dirigir cap el ferry que uneix els dos paisos. El ferry va resultar una piragua inestable amb capacitat per a 8 persones sense motxilla, amb motxilla algunes menys. Vam tenir sort i, sense voler, ens vam unir a un grup organitzat de jubilats francesos, de manera que el transbordador ens va sortir gratis. Mitja hora mes tard, sota la pluja, aconseguiem un visat per a 30 dies.

El segon objectiu del dia era saber com arribar a Luang Prabang. Despres de parlar amb un seguit d'homes que nomes sabien vendre paquets de guiri-tour organitzats, vam veure que l'unica manera d'anar-hi era a traves d'un viatge de 2 dies amb barco pel riu Mekong. Vam regatejar tot el possible, i vam aconseguir el bitllet una mica mes barat que la majoria. Mentre esperavem el barco, que pensavem que seria de luxe, vam coneixer tres espanyols que farien el mateix viatge que nosaltres. Ens vam unir als nostres nous amics, i vam aconseguir que les primeres 8 hores de viatge passessin lo mes divertides possible. De fet, una tercera part de les mes de 60 persones que viatjaven amuntegades en aquell vaixell van acabar fent gresca amb nosaltres. Hem de dir que les vistes van ser fantastiques, ja veureu les fotos.

Al vespre, ens vam aturar a Pakbeng a passar la nit i a carregar forces i energies perque al dia seguent ens esperaven encara 8 hores mes de navegacio. Si el primer vaixell ens va semblar cutre, ronyos i atapeit, el segon va ser molt pitjor. Per sort, vam aconseguir seure a la popa que feia com una mini-terrasseta on no podiem ni posar-nos de peu (imagineu-vos el que significava aixo 8 hores), almenys aixi no sentiem el soroll estrident del motor que taladrava les orelles. Aixi, contents i felicos, vam desembarcar sans i estalvis a Luang Prabang. Aquesta la ciutat mes ben conservada de tot el sud-est asiatic, i el seu centre historic (on ens vam allotjar) ha estat declarat patrimoni mundial de la humanitat.

Els dos dies que hi vam passar acompanyades dels nostres nous amics vam riure molt, fent honor al nostre blog. Per fi, vam visitar unes cascades en condicions anomenades Kuang Sii Waterfalls. Enmig de la selva queia un gran sortint d'aigua que formava uns estanys naturals d'aigua cristalina on la gent s'hi banyava. A mes a mes, vam visitar un poblat indigena de la tribu Hmong, on moltissim nens ens van perseguir i agobiar perque els compressim artesanies que feien, fins que ens vam fer amics seus i vam acabar jugant amb ells tota la tarda. Tambe vam aprofitar per anar al Mount Phousi i veure el Wat That Chom Sii, el temple mes important del pais. Des d'alla vam veure la posta de sol, amb unes vistes de tota la ciutat, i vam deixar anar uns ocellets que deien que portaven molta sort.

Aquesta ultima nit ha sigut peculiar: hem passat 10 hores dalt d'un autobus (en teoria VIP, pero que l'unic extra que tenia era la musica folklorica laosiana a tot volum) per arribar a Vientiane, la capital. Punt a favor, a les 5 h del mati estavem de peus a terra i hem aprofitat molt be el dia. Avui ha tocat anar al Buddha Park, lloc on hi ha mil i una estatues de buddhes, tan indus com budistes. El que mes ens ha impressionat es un gran buddha reclinat que ocupava mig parc! Mes tard, hem visitat un arc de triomf d'inspiracio francesa que ens ha permes veure des de dalt de tot les vistes de la ciutat. Com no, tambe ha tocat visita obligada al simbol nacional de Laos (i portada de la nostra guia!!): l'Estupa dorada dins el Pha That Luang.

Curiositats de Laos: aqui la gent es mes seca, els somriures caracteristics dels thais, aqui son mes cars de veure. En aquest sentit, quasi rossarien el limit de la insitencia-persistent per comprar qualsevol cosa o be agafar un tuk-tuk. Fisicament, tambe hi ha diferencies que ja sabem reconeixer, com per exemple els tallats de cabell (que ja no son tots iguals) i els ulls que tenen que son mes ametllats. Es nota molt que aquest pais ha estat colonia francesa ja que hi ha pa i baguettes, i inclus pastissets de xocolata i crepes. Tambe hem tingut seriosos problemes amb la moneda d'aqui, els kips (coneguts com a ''esquis''). Aquests es compten a milions, i acostumades als bats, els anavem convertint permanentment: kips-dolars-th bats-euros (en alguns moments vam ser millionaries i tot, i que en altres no podiem ni comprar un milkshake).

Diuen que si no has tastat la BeerLao, es com si no haguessis estat mai en aquest pais. Cosa que evidentment no ens ha passat de llarg (esta anunciada per tot arreu, fins i tot dins els temples).

Noticia d'ultima hora: dema al mati agafem un avio que ens portara directament a la capital de Cambodja, Phnom Penh.