Explorant fronteres: Tha Ton i Chiang Rai (7-9 d'agost)

Hem descobert que els millors llocs per dormir son les Guest House situades davant les estacions d'autobus, a falta de noms que inspirin confianca. I aixo es el que va fer que dimarts a les 7 h del mati poguessim agafar el primer bus, aixecant-nos nomes 20 minuts abans. El trajecte del dia no era gens facil: haviem d'anar de Pai fins a Tha Ton, un poblet situat al nord (a dalt de tot del mapa!). De quilometres no es que n'hi haguessin masses, pero les carreteres de curves i els 3 canvis d'autobus van fer que estiguessim tot el mati viajant. En principi, el nostre objectiu era arribar a Tha Ton abans de les 12,30 h del mati, hora en que surt cada dia l'unic barco per anar a Chiang Rai.

Despres de fer un Pai-Mae Malai-Fang-Tha Ton, de probar totes les comoditats dels fantastics autobusos tailandesos, i de quasi desmaiar-nos d'una deshidratacio a causa de la calor, a les 12,50 h vam trepitjar l'embarcadero. Malgrat que la puntualitat thai no es massa lloable, no vam tenir sort i ens vam quedar a terra. I en aquell moment... vam tenir el moment culminant del dia, quan ens vam adonar que al monedero de la juDh hi faltaven els pocs Baths que hi tenia (no mes de 5 euros, per sort!). Tal i com van anar les coses, teniem molt clar qui havia sigut: el conductor de l'autobus de Mae Malai a Fang. L'aparicio de la caseta de la policia turistica just davant va fer que ens agafessin moltes ganes de denunciar l'incident. En realitat, no teniem molta pressa, pero el que tampoc ens esperavem es que el policia ens fes anar a Fang a buscar l'autor dels fets. La sorpresa va ser quan el vam trobar (no va costar gaire). El policia va inspeccionar la furgoneta, i va trobar proves incriminatories dels fets, aixi que vam acabar tots a declarant a la comissaria de Fang. Al final no vam recuperar els diners, pero la humiliacio que va passar el lladre (en un pais budista es una acusacio molt important) fara que el proper cop s'ho pensi dues vegades.

Tha Ton va resultar ser un poblet encantador que ens va agradar molt. Durant la tarda vam tenir temps de passejar vora el riu, amb l'annecdota que a mig cami ens vam trobar tot de militars barrant el pas, alegant que a partir d'alla era territori de Birmania, i que no podiem passar (i ni tan sols fer fotos). El mes destacat va ser un buddha gegant de color blanc que sobresortia del mig de la muntanya. Per dormir, vam estar en una mena de camping-resort format per molts bungalows, pero tot i aixi, erem les uniques hostes. Vam tenir una tranquilitat absoluta, i una habitacio de luxe: un bungalow que semblava una caseta de xocolata, amb tauleta, cadires i jardi propi.

L'endema, abans d'agafar el barco, vam visitar el temple del buddha que haviem vist el dia anterior, juntament amb un santuari d'inspiracio xinesa. A dalt vam trobar-nos inesperadament amb una escola de monjos budistes novicis, que van estar molt sorpresos de veure'ns. A les 12,30h el barco, que va resultar ser una piragua amb motor per a 8 persones maxim, ens va passar a buscar per l'embarcadero del camping. El trajecte va durar mes de 4 hores tot baixant pel riu Mae Nam Kok. A l'arribar a Chiang Rai, encara ens va quedar temps per visitar la ciutat i el seu mercat nocturn. L'hostal que vam triar va ser un exit: televisio per cable, esmorzar inclos, internet gratis, i lavabo i dutxa sense bitxos!!

Durant el dia d'avui, hem visitat el museu i centre d'educacio de les tribus de muntanya, l'antiga preso, el monument del rei Mengrai i 40 minuts al Bangkok Bank, on no eren gaire eficients. Ara ja podem distingir les caracteristiques de la majoria de les tribus que viuen a Tailandia: karen, hkmong, yao, lisu, lahu, akha i khamu. Ens hem adonat que moltes d'aquestes ja les hem vist pels pobles on hem anat passant, tots situats molt de la frontera amb Birmania. I amb tot aixo, encara ens ha donat temps d'agafar un autobus cutre, brut, incomode i mig destartalat fins a Chiang Khong, a la frontera amb Laos. Aquest poble esta situat molt a prop del triangle d'Or, punt de convergencia de Laos, Tailandia i Birmania, famos per l'alt comerc d'opi. Avui dormirem davant les meravelloses vistes del gran riu Mekong.

Finalment, dir que estem una mica tristes perque l'Ana no podra unir-se al viatge. Desde aqui te mandamos muchos animos, nos hubiera encantado continuar la ruta contigo.