Bèlgica (6-10 de desembre)

Brussel·les: arribada a l'aeroport

Bruges: la búsqueda del pont

Bruges: Grand Place

Bruges: Grand Place, fent amics

Brussel·les: la sala d'escalada

Donosti, de ruta gastronomica (29 novembre-01 desembre 07)

En propers dies actualitzacio de la sortida del Clan Roma a Donosti.

Primera actualitzacio del blog en terra espanyola...

Holanda: quan el fred va en bicicleta... (1-4 de novembre)

Ring-Ring... El que ens va treure del llit no va ser el despertador sinó el taxista que ens havia de portar a l'aeroport! I corrents cap allà, que l'avió cap a Amsterdam ens estava esperant. Es va notar el pont i estava ple de gent! A l'arribar, directament vaig agafar un tren cap a Eindhoven ( i sort que era directe... que quan em vaig despertar, feia estona que el tren havia arribat i allà ja no quedava ningú!). Durant tot el dijous, vam estar visitant Eindhoven. El Rick ens va ensenyar la seva mini-ciutat, on bàsicament hi ha una Universitat d'estudis tècnics que és gegant, i un centrum amb casetes antigues i mones al costat d'edificis super moderns. Per seguir la tradició local, tot el dia vam passejar en bicicleta: d'aquestes que frenen amb els pedals només, i no tenen marxes! Ah! I també vam veure l'estadi del PSV Einhoven (els seguidors estan tristos perquè l'entrenador, el Koeman, se n'ha anat al València...). Per sopar, vam fer cuina de crèpes al pis del Rick.

L'endemà al matí, la Roser i jo vam agafar el tren per anar cap a Amsterdam. Amb el Carles i l'Steffan, i dues bicicletes, vam moure'ns tot el dia molt còmodament (alguns més que altres...). Pel matí, vam estar al mercat de Waterloo, i tots vam acabar comprant compulsivament (jaquetes, bolsos, samarretes, quadres, ...). Vam mig dinar com els holandesos, que van menjant durant tot el dia, però no fan cap àpat de dinar, i vam tastar el Paling i el Haring, uns entrepans de peixos. A la tarda vam voltar molt, vam estar a casa la Feyona, vaig tocar el seu piano Steinway, vam agafar el transbodador (mare de deu que organitzats que són)! És impressionant la disciplina que tenen, tan les bicis com els que van a peu. I també la infraestructura que hi ha per les bicicletes, des de carrils per tot arreu, fins a parkings vigilats de tres pisos!!
A la nit, ens vam reunir tots, i vam sopar en un japonès a prop de Nieuwmarkt, on curiosament la cambrera era xinesa. Atenció que vam aprendre a distingir els orientals: els japonesos tenen les faccions quadrades, els xinos els ulls rodons, i els coreans la cara ovalada... I la festa de després va ser divertida: tot un pis re-ple de músics intentant ballar salsa!

Dissabte al matí va ser tranquil. Vam estar al forn de pa més bo de tot Amsterdam. Pa de figues, pa de pipes, pa de nous i panses, ... tot tipus de varietats boníssimes. Això sí, una bona cua vam haver de fer... Després vam agafar el metro per anar al centre (que curioses són les "Strippen" Card), i vam estar prenent algo a Nieuwmark, abans d'agafar un tren cap a Delft. Encara vam arribar de dia, i vam tenir temps de veure tot el centre en bici. Una ciutat molt petita, però amb molt d'encant. Tot està rodejat de canals, i les cases són baixetes i tortes (com a tota Holanda...). Sembla un Amsterdam en petit. Ens va cridar l'atenció el Beesten Markt, antigament per fer corrals i posar els animals, i també les cases que donen directament al canal. Ens vam trobar amb el Carles cosí del Carles i vam sopar al piset de la Roser un "pa amb tomàquet" amb pernil i tot. A la nit, vam sortir pels bars del centre. Vam estar a un de molt curiós on et donen algo per picar només passar per la porta.

Diumenge va tocar matinar, i vam arribar a Amsterdam bastant d'hora. Vam aprofitar tot el dia per veure el més important de la ciutat (segons la guia de 1990, o el que se'n recordava el Carles). Ah, també portàvem un mapa, que quan ens vam perdre ens va ser totalment inútil, perquè resulta que ens havíem sortit dels límits... Sort d'una senyora que amablement ens va dir: "Que yo no soy de aquiiii", però que ens va treure de l'apuro! Vam estar a la plaça Damm, al barri on antigament vivia la Mònica, vam entrar en un Coffee Shop (uf quin agovio), i vam passar molt de fred!! Vam dinar en un àrab amb la Mònica, que es va poder escapar del concert mentre tocaven la primera part... Al vespre, vam passar pel museu Van Gogh i el Rijksmuseum i vam aconseguir entrar al Conservatori, evidentment fent-nos els despistats, i encara vaig poder tocar un altre Steinway!!
Finalment, l'avió de tornada no es va portar gaire bé, primer faltaven uns papers i vam estar 1hora esperant. I quan semblava que anàvem a enlairar-nos, resulta que ens havíem quedat sense combustible (com en una pel·lícula). I torna a repostar... Total, que vam posar els peus a casa més tard de les 2h del matí!
Mire

Paris, la ciutat de les llums i l’art (11-15 d’octubre)

Aquest cop ha tocat un viatge sense la Mire... ohhhh! Ens hem repartit les capitals dels nostres veïns: Portugal i França! Què puc dir de Paris?? Diuen que és la ciutat de l’amor, de la llum, de la música i una de les més visitades en el món! És una ciutat per contemplar, per recórrer i per gaudir (fins i tot de la multitud que cada matí arreplega el metro).

Tres adjectius que defineixen la ciutat: Enorme, cara i majestuosa. Museus, monuments i cultura són per tot arreu; terrasses i restaurants a preu d'or, barris que encara són populars a més dels centenars de turistes descarrilats que envaeixen gran part dels carrers. A Paris cal caminar i caminar per trobar-te ben a gust, per notar que tu també formes part de la ciutat. Vagis on vagis sempre trobaràs algun edifici grandiós o algun raconet amb encant.

La capital francesa és capaç d'enamorar a qualsevol amb els seus grans símbols, com la torre Eiffel, Notre-Dame o els camps Elisis, fins als seus carrers, jardins i carrerons perduts per on és un plaer perdre't i si és amb bona companyia més que millor!

Coses a destacar:

1. El bon temps que va fer. Un sol immillorable que ens va permetre deixar els abrics, bufandes, gorros i demés a casa!
2. El balconet amb les millors vistes de la ciutat! Esmorzar allà era tot un plaer.
3. La ineptitud i ineficiència dels treballadors espanyols al banc popular.
4. La bogeria francesa pel rugby. Sense comentaris.
5. Les fantàstiques crèpes!
6. La supèrbia absoluta dels parisencs.
7. Els tunels interminables del metro, sense pràcticament escales mecàniques. Molt pràctic quan vas a ikea i has de pujar i baixar escales sense parar carregat de mobles!

Llocs remarcables, tot i no tenir molt temps de fer turisme.

1. Els Champs du Mars i la Torre Eiffel (les vistes ho eren tot)
2. El museu Pompidou, Notre Dame i el centre de la ciutat.
3. El mercat de les puces
4. El quartier de Montmartre i el Sacré Coeur
5. l’Arc de triomf, sobretot tot il·luminadet!
6. El Moulin Rouge i el carrer que el precedeix amb la concentració més gran de sexshops per km2 del món

3 Conclusions:

I. He d’aprendre francès ja! Definitivament en algun moment de la meva vida he de mudar-me a algun país francòfon. II. Recordar-me a mi mateixa de no tornar a agafar RyanAir mai més per anar a Paris. Les 8 hores de trajecte entre Girona-Barcelona-Avió-Beauvais-Paris no valen la pena. III. He de tornar, per passejar per tots els raconets que em queden per veure. :)

juDh

Lisboa: disfrutant la ciutat (13-15 d'octubre) Part 2

Dissabte al matí vam passar l'equador de la nostra estada a Lisboa. Poc a poc, ens vam anar llevant per fases, i alguns van arribar una mica tard a les conferències... (també a causa de reportatges fotogràfics del monolito). Altres no van probar ni el cofee-break! La primera sessió va parlar altrevegada sobre els temes arxivístics (els arxius audiovisuals del segle XXI), mentre que la segona va ser sobre música i dansa, i les identitats culturals de la gent a Espanya i Portugal. Cal destacar la conferència sobre el Barrio Alto, en el qual haviem estat fent "treball de camp" la nit anterior!. Al migdia ja notavem el cansament, però encara vam aguantar fins a la tarda. L'Isaac i jo vam anar a fer un "esmorzar dinar" al Taurante Xinès (on vam fer molta relació amb el personal, jo vaig acabar aprenent algo...), mentre que els altres es van atrevir una vegada més amb el menjar de la universitat (tot sigui pels postres de xocolata...). Parèntesis: que els hi passa a Lisboa amb les lletres dels cartells de les botigues?? Sempre falta algo!!

La tarda va començar amb una sessió final on el Gonzalo va fer la conferència sobre el ska, els seus origens a Jamaica i la seva arribada a Espanya. Tots estavem una mica nerviosos per saber com aniria (era realment el més jove del congrès, l'únic estudiant), però se'n va sortir de manera immillorable. Finalment, es va fer la cerimònia de clausura, que va consistir en un concert que va posar a prova la nostra resistència somnífera.
Després d'alliberar-nos dels nostres compromisos, vam tornar a la Pensao tranquilament (qui té el poder???), i vam anar a sopar al nostre Cafe de les Bifanas de la Praça Figueira. Vam tenir un desengany amb les muelhas, que van resultar ser pollastre (i no peix com ens havien dit), però vam sopar uns plats gegants (el meu bacallà es sortia de la taula). I amb l'estòmac ben ple, vam pujar al Barrio Alto, una zona plena de bars i de molt ambient al carrer. Vam estar a tot tipus de llocs: des d'un cubà on la cervesa es bebia amb unes canyes molt llargues (jaja) fins al Karaoke on vam acabar cantant tot tipus de cançons en portuguès (I......N......S.....T.......R......U.......M etc). La nit va acabar de manera espectacular al costat de l'estàtua d'en Fernando Pasoa, on l'Isaac ens va muntar un llarg show improvisat amb uns amics portuguesos/amigues de l'Alguer.

Diumenge és el dia de descans del Senyor, així que ens ho vam prendre al peu de la lletra i vam dormir bastant (cap despertador va sonar a l'hora espanyola). Vam fer un esmorzar dinar de Bifanas i similars, i a continuació vam quedar amb la Christine perquè ens ensenyés la ciutat. Tots junts, formant una llarga comitiva vam anar fins al barri de Belem, on hi ha un parc al costat del riu Tejo (Tajo per nosaltres), un monestir, i un complex cultural molt gran. Vam descobrir també un monument que ens va agradar especialment, tot i que ara mateix no sabria dir com es deia. Això si, vam fer una simbolització humana que va causar expectació. Més tard vam anar a menjar Pastissets de Belem (bonissims!) a la pastisseria més típica del barri. I quan ja era quasi fosc, després d'estar tota la tarda sentint parlar de l'elevator, vam agafar el tranvia per pujar al Castell de San Jorge, des d'on vam veure unes vistes panoràmiques nocturnes de la ciutat. La visita dins el castell va ser curiosa, però divertida (on està la bandera de Portugal?).

A la nit vam sopar en un restaurant molt típic del Barrio Alto, on de nou vam omplir l'estomac amb sopes, carns i grans peixos, i vam tenir una conversa profunda sobre la nostra existència com a musicòlegs.

Dilluns al matí, presses i preparatius de tornada. Vam esmorzar al lloc de sempre, i la Sara ens va guiar cap al bus per anar a l'aeroport. Ho vam fer prou bé, i vam arribar nosaltres i les maletetes de rodes sans i estalvis! El vol de tornada va ser millor que el d'anada, tot i que personalment no puc opinar gaire (vaig dormir....!). A l'aeroport, vam agafar carrito i maletes, i vam passar triomfalment per la porta d'arribades, on no ens esperava ningú!!

Ara la pròxima aventura és a Salamanca, del 6 al 9 de març....

(Mire)

Lisboa, the seminar experience (10-12 d'octubre) Part 1

Dimecres dia 10, després de passejar-me tot el dia per l'Esmuc amb una maleteta de rodetes que no era meva (fent soroll pels passadissos, atropellant a la gent sense voler, ...), a mitja tarda l'Isaac, el Miquel i jo vam agafar un tren cap a l'aeroport. El Miquel portava noticies, una heavy rain anunciada que ni l'Isaac ni jo vam voler creure. A l'aeroport vam jugar a fer curses de carros de maletes, fins que vam decidir de facturar-les totes i ja no vam tenir excusa. L'experiència aèrea va deixar molt que desitjar. L'esperada pluja va arribar just al moment de despegar l'avió, amb lo qual vam tenir un vol molt mogudet!!!

L'arribada a Lisboa va fer que endarressim els nostres rellotges una hora. Confiant plenament amb les dots de l'Isaac com a guia turistic, vam pujar en un autobus que ens portava molt a prop de la Pensió (Pensao pels portuguesos). Malauradament ens vam passar de parada (d'unes quantes...) però vam tenir el plaer de veure la via Aura (es deia aixi??). La Pensao Praça de Figueira va superar totes les nostres expectatives: una doble habitació doble (sense endolls, aixo si...), amb una sala d'estar comú (3 sofas + una maxi tele!!), uns lavabos enormes, i una nevera (amb Nutella a dins...)!
Allà ens vam trobar amb en Gonzalo, que des de Madrid havia arribat al matí. Tots junts vam baixar a sopar a la plaça, i sense pensar-nos-ho gaire vam descobrir un lloc al qual ens fariem clients habituals! Vam menjar les nostres primeres sopes, Bifanas (porc), i ens van recomanar les Muelhas (chicken...), i després vam fer la cervesa més cara de totes!

Dijous era el primer dia del Congrés (tècnicament anomenat XXIII Conference European Seminar in Ethnomusicology), que es feia a la Universitat Nova de Lisboa. Degut a lo còmode que era el matalàs, vam decidir anar directament a la primera taula de conferències i passar de les presentacions oficials! La sala del congrés, l'Auditori de l'edifici del rectorat (super moderno!), era un lloc molt apropiat però una mica massa serio: fons negre, cadires molt còmodes, i molt gran! Durant el matí, va arribar la Sara, que pobreta va fer una visita turistica per la Universitat buscant-nos. Els temes tractats durant el dia van anar al voltant dels Arxius al segle XXI (arxivem o no arxivem??), diferents visions de la ciutat de Viena pel que fa a la immigració musical, cultures musicals en diàspora (immigracio de cultures), i finalment vam veure la pel·lícula Chant d'un pays perdu. Un dia molt intens i interessant!
A la nit, vam anar pels voltants de la Pensao a buscar un lloc per sopar. Seguint el guia Gonzalo (estil de l'Isaac), vam pujar mil i una escales, i vam descobrir uns xiringuitos molt macos i molt romàntics amb vistes a la ciutat. Trobar un lloc per sopar va ser una mica més complicat, però el que vam escollir va ser un èxit total: vam menjar una tonyina deliciosa, una dorada gegant, i unes quantes sopes. Quin fart de menjar! I vam acabar la nit prenent unes copetes de vi verd típic portuguès en una terrasseta molt original!

Divendres al matí va continuar la sessió intensiva de conferències (i també la de coffee breaks, a destacar les galetes grogues dolcetes...). Només arribar a la universiat, ens va sobtar l'aglomeració que hi havia davant la mesquita de musulmans super ben vestits. Vam averiguar que era l'últim dia del Ramadà, i que anaven a celebrar-ho. Els temes tractats al congrés van ser de nou els arxius i el rol de l'arxivista, la música i la dansa a Portugal, una sessió de posters havent dinat (grans grafiques de punts...), una migdiadeta a la gespa i finalment una classe magistral del gran professor Bohlman en memòria a John Blacking (la relacio va quedar una mica incerta, però bueno... si és el màster...). Al vespre, ens vam unir a l'autocar dels ponents (com a persones importants), i ens van portar a veure el museu del Fado. El museu en si va ser normalet (potser també degut al poc interès de la nostra guia...). Va quedar en dubte grans qüestions com si el Fado ve de l'enFAdaDO, o si hi havia més canapès que els que ens vam menjar, però les trufes de xocolata van passar positivament el control de qualitat! Al sortir, encara vam passejar pel barri d'Alfama i vam "sopar" en un restaurant Indu. Finalment, vam acabar la nit pels animats carrers del barrio Alto, descobrint locals i policia, mai se sap...!

(Mire)

Els millors moments!

Same same, but different (post-viatge)

Avui ja just un mes que vam tornar del viatge... Hem tingut temps de desfer motxilles, superar el jet-lag, deixar de prendre'ns la malària i tocar de peus a terra amb una depressió post-vacacional de les que fan història. Ja han passat tots aquells moments que teníem tantes ganes de viure; passejar per una ciutat plena de monos com Lopburi, cansar-nos d'entrar a temples i més temples, veure les dones girafa, pujar en elefant, conèixer tribus de muntanya, fer ruta pel riu Mekong, perdre'ns per la selva, fer submarinisme, disfrutar de platges paradisíaques, poder estar a una full-moon party a Koh Pha-Ngan, comprar al mercat flotant, estar al temple dels tigres... tantes i tantes coses!!!

Cal remarcar, però, que les desavinences lingüístiques van ser notables ja que bona part de la població, especialment a les zones rurals no parlava anglès. Tot i així la comunicació no va ser impossible, i fins i tot vam aprendre unes nocions bàsiques de thai que ens van ajudar a fer amics, i també a comunicar-nos a Laos (on l'idioma és molt similar). Pel que fa als transports, dir que Tailàndia és un país molt fàcil per desplaçar-se: hi ha des de autocars mitjanament normals amb horaris mes o menys a l'hora, furgonetes improvisades que et porten a qualsevol racó per molt pocs bats, trens una mica incomodes i molt lents però que arriben molt lluny, i fins a avions a baix cost. Laos en canvi, esta molt mal comunicat. La xarxa de carreteres es quasi inexistent, però les comunicacions pel riu Mekong son excel·lents: nomes cal disposar de molt de temps i una paciència infinita (i taps per les orelles... els motors fan molt d’escàndol). Cambodja es el pitjor dels tres: les carreteres son mes aviat camins de terra amb molts bonys i forats, i el mitja de transport mes utilitzat es el moto-sandwich (3 per moto). La contaminació es molt elevada i les normes de circulació no son les adequades (mes aviat no n'hi ha).

El tema dels menjars no és gaire problemàtic, sempre i quan t'agradi l'arròs. Els plats estrella son els noodles o l’arròs (cuinat de mil maneres diferents), afegint-li des de vegetables fins a carns, peix i moltes especies picants (s'ha de vigilar). Una cosa que ens va agradar especialment va ser els batuts de fruites tropicals que preníem a totes hores per suportar les elevades temperatures. Alerta si aneu als mercats cambodjans per això, podreu trobar-hi tot tipus d'insectes fregits, amb xocolata, ... .
Per últim, les diferències en les costums i tradicions: el sawa-dee-jaaaa (amb les mans juntes en posició frontal), el treure’ns les sabates per entrar a qualsevol lloc, el gran respecte per a la comunitat de monjos budistes, el portar samarretes de color groc els dilluns en honor al rei (així com veure fotos seves per tot arreu) i la gran quantitat de temples que hi ha.

Aquest viatge ha estat una gran experiència per nosaltres en molts sentits. D'una banda em descobert els racons més insospitats de tres països del sud-est asiàtic, i per l'altra em après moltes coses d'unes cultures molt diferents a la nostra. Un dels factors que han ajudat al bon desenvolupament d'aquest viatge ha estat la predisposició i bona voluntat de totes aquelles persones que ens vam anar trobant pel camí. Des de monjos fins a nens, passant per tot tipus de personatges variopintos que van fer que la nostra estada fos la millor que podíem tenir.

Marato a Bangkok! (3-7 de setembre)

L'arribada a Bangkok va ser espectacular: un vaixell Koh Phi Phi-Krabi, una mini furgoneta fins a Surathani que ens va deixar tirades enmig d'una carretera i despres alli un tuk-tuk fins un lloc indeterminat en la geografia thai (4 taules i un lavabo mal ficat i poc net perdut en el no-res) on ens vam esperar prop d´1 hora fins que un pick-up ens va inquivir a nosaltres i les motxiles i ens va portar a una autopista (la unica). Alla al mes pur estil thai vam fer parar el bus fent senyes i 12 hores mes tard entravem a la gran capital!

El primer que vam fer despres de buscar hotel, a part d'esmorzar; passar per una uni i trobar-nos amb un mercat d'amulets, va ser fer un curs d'iniciacio a la meditacio (al temple Mahathat). Meditacio asseguts, meditacio caminant, meditacio estirats, meditacio abans d'anar a dormir... Molt instructiu! Alla vam aconseguir relaxar-nos durant 3 hores aprenent el modus vivendi buddhista. A continuacio vam tenir el gran plaer de perdre'ns en un immens centre comercial de 8 plantes (1 per telecomunicacions, 1 per videojocs, 1 per roba, 1 per menjar, 1 per cines...) vamos el que es veu a les pelis de japos! Vam estar apunt de veure una peli i tot, mes que res perque diuen que es espectacular i sobretot per no perdre'ns l´himne del rei que les precedeix... pero la majoria eren amb thai i les d'angles prometien una siesta a "l'estil mireiïl". Mes tard vam descobrir que davant del gran complex hi havia un mercadillo dels autentics: tot a 100 bats!!! (1,5 euros) aixi que vam arrassar: samarretes, pantalons, xancles, faldilles, arracades... tot el que no havien comprat fins llavors per por a portar massa pes durant el viatge. La guindilla del dia la va ficar un passeig a la llum de la lluna per ChinaTown i com no, Kao San.

El segon dia va ser molt dur. Nosaltres teniem una super planificacio amb tot allo que voliem veuren (apuntat en una llista amb les hores i tot!!! que si perdiem 20 minuts ja no arribavem a tot) i sortim del hotel, esmorzades, a l'hora i carregades d'energia per afrontar el dia que ens esperava, i anem a buscar un tuk-tuk. Sorprenentment l'home parlava amb angles massa be i tot, i ens va explicar un recorregut alternatiu alegant que el Palau Reial aquell mati estava tancat i que el Ministeri de Cultura feia una oferta especial per anar a certs temples on l'entrada era gratuita. Total que ens el vam creure, com a persones innocents que som, i el tour va resultar una ESTAFA. Que vol dir estafa? Vol dir que entre temple i temple el senyor es va dedicar a passejar-nos per les mes refinades botigues de la ciutat: joieres, modistes de sedes, mes joieries, una fabrica de pedres precioses.... Mentrestant ens va portar: al Standing Buddha (de 38m), el temple del Buddha de la bona sort, el Buddha de marbre i el Buddha negre. Per fi ens vam desempellegar del conductor i vam arribar al Wat Pho que conté un dels Buddhes mes important de Tailandia. Just davant hi havia el Gran Palau, un recinte immens on en un dels temples hi ha el Buddha esmeralda (Wat Phra Keo), una miniatura molt venerada on davant seu vam practicar els arts de la meditacio.

A l'hora de dinar vam trobar un mini-restaurant thai a la vora del Chao Phraya (el riu de Bangkok) amb vistes al Wat Arun. I despres de 2 hores a un bus local (menjant contaminacio) vam fer cap a la plaça de Siam i alli vam aprofitar per agafar l'Sky Train fins al parc de Lumphini on vam trobar 300 persones fent aerobic. Tambe vam veure un mercat nocturn on vam comprar de les coses mes utils que us podeu imaginar, com per exemple una maquina de cosir portatil, un rellotge, unes bitlleteres... Vam agafar el primer taxi cap a Kao San i vam passar la nit entre bars musicals i paradetes.

El tercer dia va ser el guiri tour, de paquet en una furgoneta que ens va portar amunt i avall començant a les 7 del mati pel floating market a Damnoen Saduak, mercat flotant on les parades estan muntades sobre les barques i per poder comprar tambe t'hi has de passejar remant. Aquesta es una de les imatges mes tipiques de Bangkok i malgrat la gran afluencia de turistes es un lloc que val molt la pena de visitar. Despres ens van portar a un camp de serps, el poblet de Kanchanaburi amb el seu cementiri, el seu pont sobre el riu Kwai i la seva gran historia. Aixi com el temple del tigre, lloc on uns monjos cuiden aquestes bestioles que haurien de ser salvatges i que les han domesticat.

L'últim dia va estar dedicat a l'arquitectura i a les cases tipiques thais del segle XIX i als fantastics taxis-meter que ens van portar com 2 princeses per tots els racons de la ciutat (vam descobrir que eres mes baratos que els tuk-tuk i que damunt tenen aire acondicionat). Començant per la casa de Jim Thompson, el Lettuce Palace, el Dusit Parc on hi ha la segona residencia del rei... on vam dir prou a la nostra aficio pels museus, monuments, temples i tot allo que quedava al top-20 de la nostra guia. En aquest moment vam prendre la gran desicio d'agafar un altre taxi cap a Little India on ens vam perdre pels seus carrers, vam passejar per un mercat de flors i vam agafar el barco Chao Phraya Express, el transport mes rapid i fiable de la ciutat (amb 10 minuts a tot arreu, tot i que fa una mica de por per lo rapid que avança). La resta de la tarda la vam aprofitar per fer les ultimes compres, revelar fotos i fer caber totes les coses a la maleta.


Finalment el divendres vam agafar un bus a les 5 del mati i vam anar fins a l'aeroport internacional... i alla va ser el començament del final. Per arribar fins a Madrid vam tardar 16 hores amb una parada a Doha. De Madrid ens vam passejar per totes les terminals fins que vam arribar a la T-4, i d'alla tren inclos fins a la porta d'embarcament on ens esperava l'avio que ens portaria a Barcelona. A les 00:30 de la nit aterrissavem a l'aeroport del Prat on despres d'una hora esperant la maleta de la juDh vam poder per fi sortir i retrobar-nos amb alguna cara coneguda, l'Anahi!!!

La platja, Koh Phi Phi (31 d'agost-2 de setembre)

Des de Koh Pha-Ngnan, el trajecte per arribar a la seguent destinacio va ser llarg. Primer, vam agafar un barco de nit (si encara ens quedaven ganes de navegar), on vam dormir 200 persones posades en linia com a sardines en un unic matalas, i vam arribar a les 6h del mati a Surat Thani, el poble costaner mes a prop de les illes del Golf de Tailandia. Alla ens esperava un minibus (d'aquests amb aire acondicionat i tot) que ens va portar fins a Krabi, a la vora de la costa d'Andaman. Puntualment, i sorprenentment, a l'hora prevista arribavem a la destinacio... Pero, algun imprevist havia de sorgir, i efectivament, la dona de l'agencia de viatges ens va jugar una mala passada, de manera que ens vam haver de quedar a Krabi tot el dia, i agafar el barco de la tarda per anar a Koh Phi Phi. Durant el dia, vam estar varies vegades al port, i vam agafar una barqueta per passejar pel riu. Vam veure unes coves que feien bastanta por, i vam coneixer els peixos globus, que s'inflen a mes no poder.

El ferry fins a l'illa ens va tardar mes d'una hora, carregades com a mules amb les nostres motxilles, i els nostres barrets (que no faltin), vam buscar allotjament. El centre es un seguit de botigues turistiques amb molt d'encant: des de thais cridant ''massage massage'', ''taxi boat miss'', o ''cheap room''. Nosaltres vam optar per un carrer mig derruit amb dos taulons com acera, i unes escalinates de mides desproporcionades que portaven a una habitacio bastant espaiosa que va acabar sent la nostra casa durant dos dies (amb aigua calenta i tot, extra...!).

Hem de dir que aquesta illa encara es veu molt afectada per les destrosses que va ocasionar el tsunami que hi va haver al desembre del 2004. Hi ha moltes zones en reconstruccio, tots els carrers estan encara amb obres, i al parlar amb la gent es nota el dolor que la desgracia va produir.

El dissabte vam passar el dia visitant les petites illes de la zona: la Bamboo Island i la Koh Phi Phi Ley. En aquesta ultima, vam estar a la Platja Maia, on es va rodar la pel.licula de La Playa amb el Leonardo DiCaprio. En aquesta ocasio, no vam poder fer submarinisme, pero vam gaudir de les vistes a traves de l'aigua cristalina fent snorkle. Tot i ser epoca de pluges, vam tenir molta sort i ens va fer un dia molt assoleiat. Son les platges que mes ens han agradat!!

Ens ha sobtat la gran influencia islamica que hi ha en aquesta zona, ja que hem pogut veure molts thais amb mocadors. Tambe hem trobat a molts israelis, sobretot gent que esta viatjant llargues temporades. A nosaltres ens hi confonen sovint... Aixo si, els massatges a lo thai, molt i molt recomfortants. Ens van estirar tots els musculs que pensavem que ens cauriem a trossets!! Fins i tot se'ns van posar de peu sobre l'esquena!! Per anar be, en necessitariem un cada dia!!

L'ultim dia, ja no va ser tan estupendo, i el monzo va fer-nos una visita... Vam quedar-nos xopes de dalt a baix, podem escorrer els pareos i sortia aigua per un tubo! Per sort, ja agafavem el barco de tornada... i aixi vam despedir-nos de les platges de Tailandia.

Full mooners a Koh Pha-Ngan (27-30 d'agost)

Ja tornem a estar aqui, cada cop amb mes retard, per explicar les nostres aventures. Seguim al Golf de Tailandia... Com que no teniem suficients barcos en el nostre viatge en vam agafar un altre, aquest cop per canviar d'illa i anar cap a Koh Pha-Ngan la germana gran de Koh Tao. El motiu principal de la nostra visita era la LLUNA PLENA. D'aqui el terme "full mooners": dicese

d'aquelles persones que es desplacen a la citada illa per assistir a l'emblematica festa a la platja de Hat Rin cada nit de lluna plena. I aqui ens col.loquem nosaltres, clar que si! ja que estavem tan aprop no ens ho podiem, de cap manera, perdre. Aquest mes coincidia amb la nit del 28 d'agost i contra pronostics (ja que ens deien que no hi havia ni una habitacio en tota l'illa), vam trobar uns bungalows fantastics a primera linea de mar on teniem fins i tot una hamaca particular a la nostra terrassa. Inclus teniem les parets decorades, les escales amb detalls sub-aquatics i les parets de la dutxa amb ornamentacio! L'unica pega era que no teniem piscina, pero per aixo ja estava el super hotel de luxe que teniem ben al costat que ens l'anava prestant de tan en quan!

En els tres dies que hi vam passar vam fer un intensiu de platges: del est, oest, nord i sud... Concretament vam estar a Mae Hat, l'illa de Koh Ma, la bahia de Ao Chalok Lam, a la Malibu Beach (una de les que mes ens va agradar fent honor al seu nom!), a la caleta de Than Sadet (que s'hi arribava despres d'una odisea de camins empinats i poc asfalts plens de forats) i com no la nostra particular platja: Ban Tai. S'ha de dir que les comunicacions, en aquesta petita illa de nomes 26 km, deixen molt a desitjar! Moure's era una tasca totalment impossible si no disposaves d'un vehicle privat. Al final a base de taxis pick-ups (pq altra cosa no hi ha), auto-stop (la nosta manera preferida de viatjar!!!! tranquils que els thais son les persones mes de fiar d'aquest planeta) i amics amb moto vam poder aprofitar els nostres dies i arribar alla on voliem.

Les platges molt curiores, caminant i caminant mar endins resultava que no et cobrien ni per casualitat. Entre tant trobavem muntanyetes de sorra que s'anaven formant espontaniament. La temperatura de l'aigua era extremadament calenta, molt mes que totes les dutxes que hem tingut! (sense exagerar). Les marees de l'aigua anaven com a boges, el nivell de l'aigua pujava i baixava molt rapidament, fins al punt que esteniem la tovallola i quan ens adonavem ja estava ben mullada! Les palmeres i els cocos eren la imatge dominant dels paisatges, cosa que feia que les vistes fossin diferents del que estavem acostumades. Un dels dies vam poder assitir, a primera fila, a una recollida de cocos en directe. On els pasos son els seguents: 1. Apareix un thai amb un mono, lligat amb una corda . 2. el thai dona ordres al mono 3. l'animal s'enfila a la palmera 4. comencen a caure cocos, com a bombes, per tot el terra 5. a nosaltres casi se'ns cau un al cap mentres grabavem un video del moment (hi ha la prova in situ). Fora conyes, els cocos han matat mes gent en aquest raco del planeta que els accidents de cotxe, son com bombes a propulsio!

La Full Moon Party es la festa mes gran de tot el sud-est asiatic. S'apleguen mes de 5.000 persones ballant al ritme de 5 escenaris de diferents musiques a la mateixa platja. Els malabars amb focs, els tatuatges i pintures fluorescents i les paradetes de beguda ambulant (on els gots eren galledes de fer castells a la platja). La nit va ser llarga, pero molt entretinguda i vam acabar veient una fantastica sortida del sol assegudes a la sorra.

Buddy Style a Koh Tao (22-27 d'agost)

Canvi de rumb al nostre viatge. El trajecte va durar dos dies: autobusos cutres, autobusos de luxe, barcos i un pick-up-taxi, fent un Siem Reap-Bangkok-Chumphon-Koh Tao!

I aixi, un migdia ben caloros i assoleiat vam aterrissar a l'illa (Koh) de les tortugues (Tao). Aquest petit paradis nomes te 21 km2, i es conegut per tenir les millors platges de tota Tailandia. Nomes arribar ja en portavem una de cap... i dit i fet, ens vam apuntar a fer un curs de submarinisme on ens van fet un 'todo incluido': allotjament (un bungalow magnific mames no us preocupeu), llibres, classes, immersions, equip, ... . I de cop i volta, ens vam trobar de tornada a la vida estudiantil... Aquest curs s'anomena Open Water, i serveix per a poder fer submarisime en qualsevol lloc del planeta i llogar l'equip.

Durant 4 dies doncs, vam estar fent classes teoriques amb una instructora molt simpatica thai, que es diu Oh (si si, tal com sona!). Alhora, per les tardes sortiem amb el barco per fer les immersions (en equip de 4 persones, i en sistema de parelles Buddy, sempre bussejant al costat del company). Evidentment, nosaltres vam fer un equip estupendo, i ara ja estem preparades per anar alla on sigui!! Ara ja sabem muntar i desmuntar un equip, podem parlar amb llenguatge no verbal underwater (all the same language), tirar-nos a l'aigua a l'estil James Bond (voltereta amb l'equip, els pesos, i la bombona inclosa!!), bussejar fins a 18 metres de profunditat (mes no pq hauriem de fer el curs avancat), orientar-nos i tot tipus de tecniques per si se't cau el regulador o les ulleres... El fons del mar tailandes es molt maco, i vam veure peixos molt exotics, corall, i quasi quasi taurons (va anar de poc, llastima que el mar estigues remogut). Al final vam explorar els raconets mes insolits de Koh Tao: les Twin Rock, el Japanese Garden, el South-West Pinnacle i la King Kong Rock... i vam tenir el plaer de fer la nostra primera immersio al costat d'una illa paradisiaca (res de piscines...) la Koh Naangyuan.

Aixo vol dir que ara som submarinistes independents!!! Ara ja podem anar a la Costa Brava o inclus les Canaries, qui sap! Si dubteu de les nostres habilitats sota l'aigua o no us voleu perdre la nostra figura amb el "traje de neopreno" tenim un DVD amb els nostres millors moments!!

Altres coses a destacar:

1. el millor bar de la illa "el Lotus": conegut internacionalment pels seus malabars amb focs fins a altes hores de la nit, just davant de la Sairee beach.

2. l'irish pub on es celebraven les parties after diving.

3. la gentilesa francesa que ens va convidar a sopar i a tiger beers. (unes quantes)

4. el mal de panxa de la mire que no la va abandonar durant 3 dies (immersions incloses). Ara, per aixo tot solucionat. no us preocupeu que ja menja i tot crepes de nutella!

5. per fi vacances de veritat amb hamaques, cocoteros, shakes a primera linea de mar mentres gaudiem de fantastiques postes de sol...