Festes de Sant Llorenç a Alaior, Menorca (12-18 d'agost de 2009)

Només un dia abans de la sortida, decidim que anirem a Menorca en bicicleta. Així, que de cop i volta em trobo baixant el passeig Sant Joan de Barcelona en direcció al port, per embarcar en un mític Transmediterrània (que ara es diu Acciona), vaixell molt gran i molt lent. I si la seguretat als aeroports és tal que no es pot ni respirar a l'avió, el barco es caracteritza per una anarquia total. Vam pujar sense ensenyar ni el DNI, tan sols la targeta d'embarc i de lluny. Dins, ni seient assignat, ni voluntat d'assignar-lo. Cadascu que dormi on pugui, i si és que pot... Nosaltres ens decidim per d0rmir en un raconet a la coberta del barco, i quan tornem a obrir els ulls, ja estem aparcats al port de Maó, i quasi està el barco buit!

I comença l'excursió. Pedalejem més d'una hora pel camí d'en Kane per arribar a casa la Laura a Alaior. Si bé és cert que la muntanya més alta de Menorca fa 300 metres, cal dir que els camins de l'illa no són precisament planers. Vinga pujades i baixades. Però fins i tot la bicicleta de passeig de la Irina resisteix! En total, 13 quilòmetres.
Decidim aprofitar el dia per anar a la platja, i anar a Cala Mitjana. El Miquel i jo "hem" d'agafar bici com a transport, i continuem fent camí d'en Kane i carretera. 23 quilòmetres només per anar...
Però arribem a la platja, la resta de l'equip ve motoritzat, porta parasol i fins i tot un pic-nic per dinar. Ens fem un lloc a la platja, i comencem la missió moreno a base de crema de Pastanaga. L'aigua no cobreix gaire, i a més està molt calenta! Descobrim també que a Menorca encara no ha arribat la figura del Paki-bier a la platja, i com fa 15 anys a Catalunya, hi ha el senyor del Coco fesco, sandía y melón.
La tornada a Alaior by bike es fa durilla però ho aconseguim. Això ens perjudica una mica per la nit, però que acabem al bar típic dels Escacs fent un coctel "sex-on-the-beach".

Divendres al matí ens dispersem una mica, i la Laura, el Carlos i jo anem a la platja de Son Bou, no molt lluny d'Alaior. Ens fem uns banys, i també unes compres compulsives de pareos de platja...!!!!
Per la tarda, comencen els actes intensos de la Laura, com a fabliolera oficial de les Festes. Pràctiques de burro, reunions, posar el flabiol a punt, la vestimenta, ... fins que al vespre es dóna el toc de sortida de Sant Llorenç amb el pregó de les festes. L'Àngels Gonyalons i l'alcalde fan uns discursos prou emotius, i després surt la Laura a tocar dues tonades davant tot el poble. Molt impressionant, especialment per la gran parafernàlia i protocols.
A la nit, sopar en família. Ens han convidat a sopar amb els glossadors, que fan un sopar al carrer amb tots els veïns. Mengem estupendament, tot fet casolà: coques, pastissets, i altres delicatessen. I acabem la nit al ball, com no, que toca una banda anomenada "Huracán".

Dissabte tenim un desperar molt alegre, arriba el Raul a les 8h amb molta energia i alegria, directe quasi des de NY. Ens costa, però ens activem depressa. A la Laura ja la tenim fa estona en marxa, amb els actes del protocol de les festes. Saltem del terra a la cuina, esmorzem, i anem a la platja de Binigaus (o ho intentem). Ens quedem pel camí, en un tros de platja on no hi ha massificacions, i tenim espai per nedar tranquilament. Nedem fins un illot sobre la mar blau cel transparent. Quan de cop i volta es torna el fons blau marí donem mitja volta... fa més impressió, i a sobre un bitxo de mar ha volgut atacar a la Irina!!

Després de dinar a casa la Laura, comença la convidada general a casa seva com a fabiolera, i s'omple la casa de gent. Alguns inclús em pregunten si estic nerviosa, primer no hi caic, i després m'adono que m'estan confonent amb la Laura!!! Ella està estupenda: entre sa mare i jo li hem fet una trena africana, que amb la gomina que li posem segur que no es mou de lloc; vestida ja amb la roba, i tota lluent. Al poc temps, ve l'amo del Silvio (el burro) a casa, i s'emporta a la Laura. S'apropa el gran moment...

La resta sortim també, i anem a prendre posicions davant l'Ajuntament. Els carrers estan plens de gent, tots amb ganes de festa, i amb dues ampolles de pomada sota el braç, com a mínim. La Irina i jo aconseguim pujar en una finestra al 1r pis, i mentres esperem que comenci quasi revolucionem a la joventut del poble, tots aclamant-nos... No cal explicar més! Vora les 17h és el moment: arriba la comitiva de caixers (representants de diversos gremis del poble) muntats amb els cavalls, i amb la Laura i el seu Sílvio davant. Paren davant l'Ajuntament, i la Laura és qui ha de demanar permís al Caixer Balda (el més important, equivalent a l'alcalde) perquè puguin començar les festes. Gran moment, quan dóna el SÍ. Esclata la bogeria al poble. La massa de gent munta el burro de la Laura sobre 2 potes, i comencen a desfilar tots els caixers (vora 35). Perillós però impactant, veure-ho per primera vegada em va sobtar molt!

A continuació va començar a tocar la Banda d'Es Mitjorn pel carrer, envoltada per guàrdies de seguretat, i una fila de 5 policies davant empenyent a la gent per donar pas. Fan una volta pel poble. Hi ha una massificació total de persones, però un ambient festiu total. I la pomada que no falti!! A tot això anem seguint a la Laura, que fa tombs pel poble també.
I al vespre comença el "Jaleo": tots els caixers entren un a un a la plaça del poble, entre tota la multitud de gent, i han de fer una volta i muntar el cavall, mentre la banda tota sense parar.
Festa i festa que dura fins a altes hores de la matinada...

Diumenge sembla que hauríem d'haver dormit més, però la festa continua, i a les 13h comença una altra ronda de "jaleo". Més pomada i cap a la plaça a saltar i ballar. Quan acaba, hi ha la volta de repartiment de les canyes, i per acabar, la famosa "Samba", ball multitudinari que acaba amb una ruixada d'aigua per tothom.
Al vespre dinem, els horaris se'ns han girat, fem una migdiada a les 21h i després veiem passar les carrosses pel balcó. A la nit, sortim a veure els focs artificials, anem a la fira, pugem a la Mega-Rana saltamontes, passem de visita pel CAP (la Irina es volia emportar trossets de polvora dins l'ull, pobreta... o potser és que ja sabia que el metge era tan guapo!!). Resulta que els focs es poden veure des de tan a prop, que cauen trossets encara encesos. Més de 5 persones fent cua al CAP per lo mateix...
Però la Irina sobreviu, i més marxa: atenció que toca al poliesportiu una Banda anomenada Huracan... Repetimos!! Fins que les forces ens poden...

Dilluns últim dia, i fem més platja. Anem a casa la Vero, una amiga de la Laura, a Ca'n Canutells, al sud. El Raul i jo decidim fer bicicleta, i fem ruta per una versió del camí del Kane, passem per Sant Climent, i baixem a la caleta. Una platja molt maca, sense gent, per poder nedar bé, i amb molta tranquil·litat. A més, dinem estupendament!

Passem la tarda de descans per allà, i al vespre som-hi que encara hi ha festa a Alaior. La traca final escalta a mitjanit a la plaça de les Palmeres (?) a només pocs metres de la gent (impensable a qualsevol lloc...). Els petards aquí peten molt fort, però la crisis, es fa present i escatimen l'últim petard dels tres finals.... Ah. I toca una banda a la plaça... Tornen a ser els Huracan que s'han canviat de roba, però allà aguanten!!
Per últim, cal dir que m'encanta aquest poble: l'únic on a la barra de festa que et serveixen licor 43, venen bosses de "chuches", i l'aigua és Solan de Cabras!!


Amb molta peneta, arriba dimarts. Matinem al so del Raul per fer la tornada a Maó en bicicleta, però arribem amb temps de sobres. El gran Trasmediterrània ja ens està esperant. Vénen la Laura, el Carlos, el Dani i la Mercè a despedir-nos... i diem adéu a Menorca!!
Fins l'any que ve!

Escapades estiuenques! (juliol 2009)

Ja fa bastant de temps que li donem poqueta activitat a aquest blog, amb la Judh per les amèriques se'ns fa difícil fer viatgets juntes, almenys pel moment... :( Però mentrestant, he decidit motivar-me a posar quatre fotos de les escapades varies que he fet aquest estiu, encara que només sigui per tenir-ne el record!

De càmping a l'Escala

Aquestes últimes setmanes ha sigut una destinació de les preferides. El Bernat està tot l'estiu treballant en un càmping a la Cala Montgó, on tal i com diu.... "el silenci és valorat molt positivament". Tot i així, els comandos Irina-Mire-Laura/Isabel en les seves variants ja hem fet algunes incursions. Hem provat les platges de pedres, la Cala Montgó, la platja de l'Escala, i hem passat un Sant Joan alternatiu a St Martí d'Empúries ballant reggae.

Per les platges de Sant Antoni

Aquest ja comença a ser un tòpic. Amb la companyia de la Roser, un cap de setmana de piscina, banys a les platges del camí de Ronda, tranquil·litat, tardes de lectura, passejos al costat del mar, ... i una bona paella de la Mama!!

També en una altra ocasió, excursions en bicicleta quilomètriques a ritme de mon pare: St. Antoni - El Far de Sant Sebastià, més enllà de Calella de Palafrufell!

Corrent i escalant per les muntanyes del Pirineu

Ja començant a crear una tradició, aquest any no ha faltat una excursió a la muntanya amb el Raul i els seus amics, coneguts com a bicho-voladores. El primer dia vam anar a Vallter 2000 en versió estiu, on les pistes d'esquí i les aglomeracions de gent són inexistents. Des d'allà, i a ritme de cursa de muntanya (literal, ells van pujar CORRENT, jo quasi moro per seguir-los caminant!) vam fer el Pic de la Dona, i després el Bestiments. Vam anar a conèixer Camprodon, i vam dormir al càmping de Vilallonga de Ter.

L'endemà va tocar sessió d'escalada al costat de Ribes de Freser. Per primera vegada vaig fer una via sencera, crec que del número 5, només agafant-me un parell de vegades als seguros (tal i com m'ensenyà l'assegurador...) i superant un sostre i tot, amb un resultat de només dues rascades!!

Teniu més explicacions i fotos al blog dels bichovoldaors.

En bicicleta pel Delta de l'Ebre

I per últim, una setmana de relax per les terres de l'Ebre. Una visita al meu avi a Balada, molta tranquil·litat, molts mosquits (comprobat que només em piquen a mi!), molt temps per llegir, molta recuperació de forces i de son, ... Passejos per l'Illa de Buda, el camí nou de bicicletes al costat sud del riu Ebre, exploracions de la platja del Trabucador fins al final, festes de Sant Jaume i bous i tot!! Alhora, també molts quilòmetres en bicicleta, unes excursions a l'Ampolla, i les festes del Renaixement a Tortosa.

Valladolid, Urueña i Matapozuelos (13-15 de març de 2009)

Repartits en tres cotxes i un avió, l'equip de musicòlegs se'n va cap a Valladolid a les Jornades de la SIBE (Societat Ibèrica d'Etnomusicologia) titulades Escribir la música.

Una gran majoria sortim dijous a la nit, atravessem tota mitja Espanya, i arribem l'endemà al matí a Valladolid. Ens dirigim primer de tot al poble de la Sara, Matapozuelos, on ens allotjarem aquests dies. Trobar-lo no resulta gens fàcil: un intent frustrat de GPS ens deixa en una carretera sense sortida (el pont que hi hauria d'haver allà encara no existeix), preguntem a uns obrers que ens indiquen cap al Puente del Duero, Tudela i pobles similars, però no hi ha sort. La Sara ens dóna unes indicacions per telèfon, però només trobem el poble una hora més tard preguntant a un bon home matiner que passeja pel carrer. Les repetides voltes a les rotondes per decidir la millor sortida són claus...

Arribem a Valladolid, i anem directes al primer taller de les Jornades, que es fan a la facultat de Filosofia i Lletres. Un matí dedicat a l'art d'escriure sobre música treballant a partir de propostes de textos d'estudiants de musicologia. Des d'investigacions fins a contes.

La tarda continua amb dues taules rodones on es discuteixen temes com quin és el lloc de divulgació més idoni per a publicacions musicològiques, o els formats que pot tenir.

L´última activitat del dia és el Cinefòrum. La pel·lícula.... cap de nosaltres se'n recorda gaire. Del cansament, ens quedem adormits tots a les butaques.... Sense voler, o sense voler evitar-ho, se'ns tanquen els ulls!

La nit no és molt intensa, però recorrem el barri del Paraíso de Valladolid, i alguns dels seus bars.

Dissabte al matí ja ens aixequem molt més recuperats. Alguns van als grups de treball de la SIBE, altres ens quedem visitant Matapozuelos i recuperant-nos tranquilament del dia anterior. El poble consisteix en quatre cases, una església i una carretera, però té el seu encant.

A continuació, anem cap a Valladolid i aparquem el cotxe (acció important del dia). Hem de sobornar al guàrdia de torn perquè no ens posi una multa mentre el lloc que hem triat encara és de càrrega i descarrega.

Passegem pel mercadillo que hi ha al voltant de la universitat, molt autèntic. Sentim coses com: Nena, txatxi piruli, esto es más guai que Juan Pelotillas....

Anem a dinar un menú per allà, i a la tarda ens reincorporem a la activitat de les jornades. En un autocar, ens porten a tots d'excursió cap a Urueña. Pel camí bufem les espelmes del pastís de la Sara, que ha fet anys la setmana anterior, i li cantem el feliç aniversari polifònic. Urueña és un poble curiós: només té 100 habitants, però compta amb 12 biblioteques. Fan bé de posar-li el sobrenom de Villa del Libro. Envoltat per una muralla, queda elevat en el paisatge, i té unes vistes de la plana Castella impressionants.

A la nit, sopar oficial de la SIBE al centre de Valladolid. Veiem la Plaza Mayor i voltants, i ens deixem portar per l'esperit SAM. La tornada a casa... també resulta molt divertida. El cotxe de les noies resulta que ens l'han amagat, i no aconseguim trobar-lo... Després d'una hora, i de reconstruir la ruta feta a partir de les fotos de la Ingrid, els carrers tornen al seu lloc, i per fi trobem el cotxe...

I gran moment històric: repetició i homenatge a la Marta i l'Isaac pel primer salt polifònic de la història.

Diumenge al matí, havent dormit ben poc, hi ha un cotxe que es desperta amb energia. BRuuuuuuuuuM, BRuuuuuuuUUM. Arribem a Valladolid a la primera (i última) taula rodona, com uns senyors, bons membres de la JAM.

El dia no dóna per gaire més. Després de descansar una estona en una terrasseta al sol, i reunir-nos tots, abandonem la ciutat i tornem camí Barcelona. La ruta dóna de sí, i fem una bona llista del que ens emportaríem en una illa deserta... jajajaa

Excursió a Nura, l'illa de Menorca (31 de gener-2 de febrer de 2009)

L'home del temps anunciava vent, fred, pluges i mal temps. Tothom deia que cauria molta aigua.

Però en aquests casos el que més compta és l'esperit interior, i tots vam marxar el dissabte al matí amb moltes ganes de sol i de platja.

L'avió va ser un pujar i baixar, i en menys de mitja hora ens havia deixat a l'aeroport de Maó (o Mô tal i com ho diuen allà). Com que l'autobús funcionava amb compta-gotes, vam fer auto-stop per anar a la ciutat, i dos cotxes a velocitat de rally ens van deixar ràpidament al centre.
Després de voltar estona pel port i els carrerons buscant algo per menjar, vam tornar al primer lloc que havíem vist (la primera idea sempre és la bona!). I vam dinar com a reis. Un menú d'aquells que ens vam posar les botes: feia temps que no menjavem tant bé.
A la tarda, vam anar al poble de la Laura, Alaior (més conegut com a Alô), que està a només 10 km de Mô. Ens vam instal·lar al seu piset, i vam sortir a voltar. I coincidint amb un company nostre de l'ESMuC que tocava al poble del costat, a la nit vam decidir anar al seu concert a Es Mercadal, just el poble del costat.

L'endemà es va llevar amb un sol radiant. Després de passar a veure cordialment a l'indi de la carretera, vam anar fins a la platja de La Vall, a la costa nord al costat de Ciutadella. Des d'allà, vam caminar per les roques fins a la cala del costat. També vam haver de saltar un riu, amb més o menys èxit per alguns...! I com si aquí Barcelona no tinguéssim mar, ens vam tirar de cap a l'aigua. Ahhhhggggh, (con)-gelada. La sort va ser que al menys al sortir de l'aigua ja no feia fred.

Per dinar, vam fer un pic-nic a Ciutadella. Vam decidir triar un raconet en unes escales d'una plaça, al costat de l'Ajuntament. I sembla que a la Policia Nacional no li va agradar... Com que s'aburreixen, es van dedicar a tocar els nassos i fer abús d'autoritat. Vam haver d'ensenyar documentació i donar explicacions del que feiem. Ai quasi ens quedem sense el certificat de Penals!!!!

Al ser diumenge, no hi havia ni Blas pel carrer, i vam poder passejar tranquilament. Per completar la tarda, vam anar a Fornells, un mini poblet de la costa nord molt maco amb un far a la punta.
Al tornar a Alô, teníem varies cites. Primer de tot, vam anar a casa d'uns glossadors, per parlar sobre el taller de glossa menorquina que vindran a fer a les Jornades de Musicologia el proper mes de maig. Va ser molt interessant, ens van explicar el funcionament d'aquestes improvisacions cantades, com ho van aprendre (uf, que dificil), i finalment ens van fer uns quants versos.
Després vam anar al bar del poble, l'Escacs, on vam conèixer els amics de la Laura, i a les tantes vam tornar sopar a casa. Uns macarrons curiosos que volien tenir molts xefs de cuina!!
I no vam anar a dormir fins que ens vam nomenar a tots capitans Paf.



I dilluns més bon temps. Amb ganes de fer coses, vam pujar primer de tot a la muntanya més alta de Menorca, El Toro, que fa només 300 metres. Des d'allà hi vistes de tota l'illa. A continuació vam anar al Far de Favàritx, també a la costa nord, us indret magnífic. Les onades picant contra les roques, les vistes al mar, el far i la tranquil·litat de poder gaudir del moment sols.
Vam dinar a Alô, (on per cert tothom es diu Sintes de cognom!!), i a la tarda encara ens va donar temps d'anar a visitar una taula i les ruïnes d'un poblat pre-històric, on hi havia tres grans talaiots.


I tres dies passen ràpid. Aviat vam haver de fer l'operació tornada. No sense omplir-nos les motxilles de sobrassada i formatge del bo. Podem donar les gràcies a l'avió, que va decidir canviar-se d'hora sense avisar... però que ens va esperar!!!

Un week-end a Londres (23-25 de gener de 2009)

Una ciutat molt gran! S'ha de tenir paciència per moure's...


El London Eye, al costat del Thames, amb la pluja natural del temps...

Atenció al creuar el carrer: cal mirar a l'altra banda!

No poden faltar-hi els autobusos de dos pisos...

ni el Big Ben!



Però sobretot el que més he visitat ha sigut l'Eddie i el Ferran! :)