Valladolid, Urueña i Matapozuelos (13-15 de març de 2009)

Repartits en tres cotxes i un avió, l'equip de musicòlegs se'n va cap a Valladolid a les Jornades de la SIBE (Societat Ibèrica d'Etnomusicologia) titulades Escribir la música.

Una gran majoria sortim dijous a la nit, atravessem tota mitja Espanya, i arribem l'endemà al matí a Valladolid. Ens dirigim primer de tot al poble de la Sara, Matapozuelos, on ens allotjarem aquests dies. Trobar-lo no resulta gens fàcil: un intent frustrat de GPS ens deixa en una carretera sense sortida (el pont que hi hauria d'haver allà encara no existeix), preguntem a uns obrers que ens indiquen cap al Puente del Duero, Tudela i pobles similars, però no hi ha sort. La Sara ens dóna unes indicacions per telèfon, però només trobem el poble una hora més tard preguntant a un bon home matiner que passeja pel carrer. Les repetides voltes a les rotondes per decidir la millor sortida són claus...

Arribem a Valladolid, i anem directes al primer taller de les Jornades, que es fan a la facultat de Filosofia i Lletres. Un matí dedicat a l'art d'escriure sobre música treballant a partir de propostes de textos d'estudiants de musicologia. Des d'investigacions fins a contes.

La tarda continua amb dues taules rodones on es discuteixen temes com quin és el lloc de divulgació més idoni per a publicacions musicològiques, o els formats que pot tenir.

L´última activitat del dia és el Cinefòrum. La pel·lícula.... cap de nosaltres se'n recorda gaire. Del cansament, ens quedem adormits tots a les butaques.... Sense voler, o sense voler evitar-ho, se'ns tanquen els ulls!

La nit no és molt intensa, però recorrem el barri del Paraíso de Valladolid, i alguns dels seus bars.

Dissabte al matí ja ens aixequem molt més recuperats. Alguns van als grups de treball de la SIBE, altres ens quedem visitant Matapozuelos i recuperant-nos tranquilament del dia anterior. El poble consisteix en quatre cases, una església i una carretera, però té el seu encant.

A continuació, anem cap a Valladolid i aparquem el cotxe (acció important del dia). Hem de sobornar al guàrdia de torn perquè no ens posi una multa mentre el lloc que hem triat encara és de càrrega i descarrega.

Passegem pel mercadillo que hi ha al voltant de la universitat, molt autèntic. Sentim coses com: Nena, txatxi piruli, esto es más guai que Juan Pelotillas....

Anem a dinar un menú per allà, i a la tarda ens reincorporem a la activitat de les jornades. En un autocar, ens porten a tots d'excursió cap a Urueña. Pel camí bufem les espelmes del pastís de la Sara, que ha fet anys la setmana anterior, i li cantem el feliç aniversari polifònic. Urueña és un poble curiós: només té 100 habitants, però compta amb 12 biblioteques. Fan bé de posar-li el sobrenom de Villa del Libro. Envoltat per una muralla, queda elevat en el paisatge, i té unes vistes de la plana Castella impressionants.

A la nit, sopar oficial de la SIBE al centre de Valladolid. Veiem la Plaza Mayor i voltants, i ens deixem portar per l'esperit SAM. La tornada a casa... també resulta molt divertida. El cotxe de les noies resulta que ens l'han amagat, i no aconseguim trobar-lo... Després d'una hora, i de reconstruir la ruta feta a partir de les fotos de la Ingrid, els carrers tornen al seu lloc, i per fi trobem el cotxe...

I gran moment històric: repetició i homenatge a la Marta i l'Isaac pel primer salt polifònic de la història.

Diumenge al matí, havent dormit ben poc, hi ha un cotxe que es desperta amb energia. BRuuuuuuuuuM, BRuuuuuuuUUM. Arribem a Valladolid a la primera (i última) taula rodona, com uns senyors, bons membres de la JAM.

El dia no dóna per gaire més. Després de descansar una estona en una terrasseta al sol, i reunir-nos tots, abandonem la ciutat i tornem camí Barcelona. La ruta dóna de sí, i fem una bona llista del que ens emportaríem en una illa deserta... jajajaa