Fira del teatre de Tàrrega i Lleida (12-14 de setembre de 2008)

Aquesta vegada, de nou juntes. Això sí, ens agrada anar de quatre en quatre. Així que amb la Lucile i la Roser vam anar a passar el pont de l'11 de setembre a terres lleidatanes. Ens vam estrenar el divendres a la nit amb l'espectacle d'inauguració, el qual vam trobar bastant inapropiat pel lloc i el moment en el que es feia. Grans tecnologies, grans pantalles, i una crítica a la societat actual molt sofisticada, però rossant la incomprensió. Després vam canviar d'escenari, i vam anar a veure el pianista volador, que ens va convèncer molt més. Per últim, vam assistir al "Bloc" de pisos, a l'espai Reguer. La pluja es va comportar, però el fred ens va perseguir tota la nit.

I l'endemà, som-hi que no n'hem tingut prou!! Després d'un esmorzar de luxe de la mare de la Judith (amb les figues més bones que un es pugui imaginar), vam tornar cap a Tàrrega. Vam visitar totes les firetes, ens vam comprar tot el que vam poder..., i vam passejar pel centre del poble. Un itinerant molt divertit ens va entretenir: dos pallassos que anaven parant cada cotxe que passava. També vam fer una cua esplèndida per la plaça dels Comediants, no calen més comentaris. Vam veure un espectacle de dansa, i altres coses que se'ns van anar improvisant pel camí. A destacar, las Viudas Alegres, els acròbates-ballarins a la paret de l'Església de la Plaça Major, i la batucada de l'estació d'autobusos.

I diumenge, un dia espléndit. El senyor sant pere va tancar l'aixeta de la pluja i va posar la calefacció!! De manera, que vam disfrutar de la piscina de casa la Judith a Lleida al màxim! Com si encara fos estiu... De pas, també vam rentar el cotxe groc (que ja començava a ser marró), i vam aprendre a controlar la pressió dels neumàtics (com unes professionals). El dinar va ser tan o més espectacular que l'esmorzar!! Amb els avis (padrins) i els pares de la Judith, vam fer una cargolada que farà història a les nostres panxes!!

De la platja al cim de l'Atles: Essaouira, Marrakech i el Toubkal (17-24.08.2008)

Ja des de Barcelona, segueixo amb el relat de l'última etapa del nostre viatge. Ens havíem quedat al dissabte a la nit, dia (nit...) en que vam despedir-nos de Fes. A mitjanit, vam anar a l'estació de tren de la ciutat, on haviem d'agafar un tres a la 1.50h. Sense sorprendre'ns gaire, aquest va passar a les 2,30h, arribant al matí següent a Marrakech. Cal dir, que malgrat ser un tren cutrillo amb uns lavabos invisitables, vam tenir tot un compartiment per nosaltres i vam dormir esplendidament.
A Marrakech, ens vam desplaçar fins a l'estació d'autobusos, on vam haver de lluitar literalment per aconseguir 4 bitllets per anar a Esssaouira. De la guixeta 1 a la 3, després prova la núm. 5, potser la 13, total per acabar anant a l'autobus a parlar amb el conductor i intentar arribar a un acord de soborn sense estafa...!! Tens la sensació de que sempre t'enredaran una mica, i que has d'aconseguir minimitzar el timo. Et cobren fins i tot per portar motxilla d'equipatge... Això sí, una de les qualitats marroquines és la insitència amb discussió. A la que et poses ferm en alguna cosa sense baixar del burro, poses cara sèria i autoritària, i ets de raça masculina (es clar), pots arribar a aconseguir que et tractin quasi com autòcton.

Després d'unes quantes partides de cartes d'espera i 3 hores de viatge, vam arribar després de dinar a Essaouira, situada a l'alçada de Marrakech, però a la costa de l'Atlàntic. Vam fer camí fins a la medina, i allà curiosament vam trobar l'habitació més barata de tot el viatge, en el primer intent. Així que disposavem de llits i tot. Durant la tarda, vam passejar pel poble: la plaça de les pallisses, el moll, la muralla, i vam veure tots els barcos pesquers descarregant i venent. Malgrat el sol, vam arribar a tenir fred degut al fort vent que bufava, ja habitual.

L'endemà, vam tenir una primera lluita matinal contra les caixes i bancs. Resulta, que durant el cap de setmana, els caixers s'havien quedat sense bitllets per repartir, i tot el poble estava "desbancat"... Els caixers tragant-se les targetes i tot. Després, vam caminar tota la platja d'Essaouira, on la gent es banyava alegrement mentre nosaltres anavem en maniga llarga pel vent. Vam veure la rapidesa amb la que la marea puja i baixa, menjant-se molta de la sorra de la platja. I vam pujar sobre les dunes, enmig d'un gran núvol de sorra.
A la tarda, vam tornar a lluitar per un autobus, aconseguint bitllets per 3 hores més tard. I quin viatget... El recompte total va ser de 4 vomitades, i dues baixes per malaltia.... el Bernat i el Suari quasi se'ns queden pel camí...!
A l'arribar a Marrakech, vam anar directament al Riad Espanya, que seria l'equivalent a un hotelet-pensió, però portat per una família que et deixa allotjar-te a casa seva. I que pel nostre ritme de viatge era tot un luxe. El Guille i el Suari ja conèixien a la família, i va ser com arribar a l'hospital d'urgències. Els malalts dins el llit, i la resta vam sopar i fer el té amb el Rachid del Riad.

Dimarts al matí, vam perdre la meitat de l'equip de viatge, que se'n va tornar cap a Barcelona de bon matí. De fet, aquell dia vaig perdre fins i tot al Bernat, que va estar fora de joc degut a la mala passada de la seva panxa. Així que em vaig passejar tranquil·lament per Marrakech, evitant proposicions de matrimoni, saquejades de diners a lo turista, i fugint de la calor. Vaig portar al parc a les nenes del Riad, vaig descobrir el Ciber-Parc que tan explotaríem més endavant i vaig conèixer el Abdelkabir a la plaça de Djema el Fna. Aquest home, saharaui procedent d'un poblet al desert, va resultar ser un herbolista encantador.

Dimecres va ressuscitar el Bernat, però vam decidir quedar-nos encara a la gran ciutat. Ara ja amb més forces, vam canviar d'hotel, i vam instal·lar-nos en una terrassa. Durant el dia, vam evitar la calor tot el que vam poder, però va ser un dels pitjors dies en temperatura. Vam aprofitar el Ciber Parc tan com vam poder, un oasis... Uns jardins a l'estil més pijo, fonts d'aigua,i postes d'internet a cada cantonada. Això si, molt fresquet!! Resulta que les prioritats al Marroc estan desordenades, i fan coses com aquestes.
El hammam va ser el moment del dia. Vam tornar al mateix on jo havia estat al mes de febrer, però va resultar que ja no hi havia les mateixes dones. Vaig banyar-me fins a treure brillo, més neta que en tot el viatge!!
conegut al febrer!!). Amb un te davant, vam xerrar estona i estona amb ell. Va resultar ser un fanàtic de la religió, tant, que ni em va volerVam conèixer també al Halib, un home que no discuteix preus per vendre, però que li encanta parlar de filosofia i religió (el venedor de la botiga de davant del Hammam, el mateix que haviem donar la mà per despedir-se...!
El que no vam aclarir va ser el misteri de l'oli d'argan... que tan pot costar 10 Dirhams, com 60 o 70. Embotellats igual, mateixa marca i tot, tothom assegura que el seu és el millor.

Divendres vam decidir anar cap al Toubkal, la muntanya més alta de l'Altas, a 4 167 metres d'alçada. El meu primer 4 000 sense haver fer 3 000 .... Des de Marrakech, vam agafar un taxi compartit, d'aquests de llauna de sardines. Homologat pel Servei Català de Trànsit, això sí... Vam anar fins a Imlil, a una hora i pico de Marrakech, on vam dinar la millor pizza i el millor plat d'espaguetis mai vistos!! Amb això vam tenir suficients forces com per caminar fins al refugi, 5 horetes de pujada, seguint el camí de les mules i bebent més de 5 litros entre els dos! La harira (sopa marroquina) del sopar va ser la recuperació energètica.

L'endemà al matí a les 5h estàvem de peu per començar a pujar. Vaig descobrir que caminar de nit fa que el factor "pujada" sigui relatiu, i tingui menys importància. Impressionant veure com tot de llumetes pujaven la muntanya (allò semblava les Rambles de la gent que hi havia). Vam fer el cim sense patir gaire mal d'altura, i en poques hores tornavem a ser a baix davant un plat d'espaguetis i una pizza!! Les vistes van valer la pena (i la caminada), i una mica de pluja (4 gotes comptades) van fer més amè el camí.

Dissabte va ser el meu últim dia a Marrakech. Una mica de Souk, però poques compres, una placeta tranquil·la a l'entrada del Mellah (el barri jueu), i unes tentacions d'entrar a la mesquita i pujar al minaret a fer de musicòlegs (es van quedar amb l'intent...). Al Ciber Parc vam fer un amic, que va jugar a cartes amb nosaltres, i ens va explicar que treballava allà mateix com a vigilant del parc, 12 hores al dia, 6 dies a la setmana per no més de 5 euros al dia. Això sí, el parc té 50 jardiners, gasta mil litros d'aigua al dia, i té wi-fi.

La paradeta 15 ens va donar una harira per sopar, i seguidament dos més enllà ens van fer unes saltxitxes amb pa amb tomàquet! Boníssim. I vam contemplar l'ambient de la plaça per última nit: "castellers" marroquins, jocs amb botelles de coca-cola, paquets de tabac, grups de música cantant i tocant, baralles organitzades (inclus de nens i tot) amb la gent aplaudint, i dones perseguinte per tot arreu per fer-te la henna.

I tot lo bo s'acaba... diumenge va ser el dia de tornar a casa... Vam visitar l'aeroport de Marrakech (i amb el mèrit d'arribar-hi amb l'autobus local, sense timo turístic), i ens vam dir un Adeu-siau!
Això sí, vaig marxar sapiguent comptar del 0 al 10 en àrab!

Berlín, la ciutat de les abelles (18-23 d’agost 2008)

Després dels Balcans vaig fer una parada tècnica a Barcelona per netejar roba, sortir per les festes de gràcia, veure la family i recollir la Lucile (la meva nova companya de viatge) i el dilluns, dia 18, a primera hora ja estàvem volant cap a la capital d’Alemanya. I al migdia ja estàvem totalment instal·lades al barri que ens acolliria durant 5 dies, Prenzlauer Berg.

Prenzlauer Berg, situat a l’antic Berlín est, havia estat un barri treballador i de classe mitjana baixa que s’havia fet força popular degut al gran nombre d’artistes i intel·lectuals dissidents del règim comunista que s’hi van instal·lar. Després de la caiguda del mur s’havia anat posant de moda i ara tenia un estil neo-hippy força curiós. També val a dir que era un lloc extremadament tranquil i el paradís dels nens (oasi dels parcs infantils i botigues de joguets), els cafès (amb brunch incorporat), i les terrasses alternatives per descansar del bullici del centre.

Els dos primers dies els vam dedicar a conèixer la història d’Alemanya i de la ciutat recorrent els seus museus (els que vam considerar més importants perquè n’hi ha a punta pala) i llocs més emblemàtics. l’Illa dels Museus (Museumsinsel), on només vam deleitar-nos amb l’arquitectura dels seus edicis; el museu d’història d’alemanya (Deutsches Historisches Museum) en el què ens vam perdre durant més de 6 hores absorbint tota la història que vam poder del país; l’esplanada de la Humboldt Universität on durant els primers anys del nazisme es van cremar llibres d’autors considerats contraris a la ideologia i l’estètica del Règim; el carrer Unter den Linden que et porta just davant la Porta de Brandenburg; el monument a les víctimes de l’Holocaust (Holocaust Mahnmal) que val a dir que no et deixa indiferent; el Reichstag que és la seu del Parlament (Bundestag) on pots pujar a la seva cúpula gratis... Tot això sense oblidar-nos del museu jueu (Jüdisches Museum) que no puc descriure amb paraules i les restes del mur que es troben entre l'estació Ostbahnhof i el pont Oberbaumbrücke.

Després de visitar el top-10 de qualsevol guia vam dedicar-nos a buscar el berlin alternatiu. Així que vam llogar 2 bicicletes i a recórrer la ciutat!!! (surt a 12€ el dia i val molt la pena) Vam tenir molta sort perquè el temps acompanyava i ens vam perdre per tots els raconets que vam poder: La Potsdamer Platz, el Checkpoint Charlie, la Filharmònica, la Karl-Max-Allee amb la Torre de la Televisió (Fernsehturm) al fons, el parc de Tiergarten amb els seus llacs, ponts i espècies autòctones! Com si fóssim berlineses... No cal que vam poder situar-nos de meravella a la ciutat, una immersió total dins l’espai urbà. D’aquí destacar dos llocs:

- Tacheless. A pocs metres dels carrers més turístics de la ciutat (barri de Mitte, just a la cantonada de la nova sinagoga) i en plena zona rehabilitada, aquest edifici semidestruït és seu d'un dels principals moviments artístics de la ciutat. Al 1990 es va ocupar per salvar-lo de l’enderrocament i van aconseguir negociant directament amb el seu propietari un contracte de lloguer simbòlic per mig euro. Ara s’hi pot trobar exposicions, collages, pòsters i postals a la venda, un cinema de projeccions underground, el Café Zapata on fan recitals de poesia i concerts de petit format. També hi ha un descampat amb estàtues, taules i cadires construïdes a partir d'objectes reciclats, restes industrials i material de vehicles en desús. Fins i tot hi ha un autobús aparcat i repintat! Com no, ens va encantar!

- Gendarmenmarkt. Diuen que és la plaça més bonica de la ciutat, però hi vam anar perquè ens van recomanar una de les tendes de xocolata més grans del món! S’anomena Fassbender&Rausch i tenen tota classe de xocolates, de formes, sabors i dimensions! Puc dir que la qualitat del mateix també és excel·lent!!!

Després de 5 dies per la ciutat puc dir que Berlín enamora. Enamora perquè entre monuments històrics d'incalculable valor, museus interminables, enormes zones verdes i legions de molestes abelles, la ciutat amaga quelcom que la fa enormement atractiva. Es tracta d’una ciutat que cada cantonada, cada estàtua, cada edifici guarda algun que altre record, alguna que altra història què explicar. I és que si Berlín te alguna cosa és història. Molta història.

Recomanacions:
- perdre’s pel carrer Kastanienallee a Prenzlauer Berg
- visita obligada a Taheless
- prendre un dia per visitar bé el museu dels jueus
- fer un brunch!

- els pastissos, i els cafès amb llet. mmmmmmmmmmm!
- no deixar-se intimidar pels milers d’abelles que ocupen la ciutat, després de 2 dies t’hi acostumes.

juDh

El nord del Marroc (12-16.08.2008)

Dimarts al mati era el dia de creuar cap al Marroc. Per problemes varis, incompetencies de Correus i altres, finalment nomes vam agafar el ferry el Bernat i jo, separant-nos amb molta peneta de la Julie. Efectivament, el barco era ''express'' tal i com ens havien dit, i a mig mati ja estavem posant els peus a Tanger. Vam retrassar el rellotge una hora, i vam endinsar-nos a la ciutat. Malgrat la mala fama, la medina ens va encantar. Vam trobar racons i parcs molt agradables. A l'hora de voler anar cap a Tetouan, pero, ja ens vam haver d'enfrentar a la lluita per trobar un taxi cap a l'estacio d'autobusos. I una vegada alla, trobar un bus que hi anes. Finalment vam haver de sobornar un conductor que ens va vendre dos bitllets ''de terra'', tot i que vam acabar trobant seient.

Tetouan es molt poc turistic, pero vam coincidir amb la visita del rei Mohamed VI alla, i la ciutat estava transformada. Vam tardar mes de tres hores en trobar allotjament, pero finalment vam trobar lloc per dormir en una terrassa d'una pensio. I inclus vam fer uns quants amics marroquins que ens van convidar a prendre te per la nit. Primera tajine del viatge tambe.

Dimecres ens vam encaminar cap a ChefChaouen, mes a l'est. La cosa dels autobusos ja va ser mes dificil: aquest autobus esta ple, ja no n'hi ha mes, aneu a l'altra estacio de busos (ben lluny), o l'unic bus surt dins de 5 hores... Total, que vam acabar agafant un taxi, pero de manera compartida. Es a dir, 7 persones i 7 motxilles i/o paquets en un sol cotxe. Pero vam arribar. Chaouen ens va rebre molt be, vam trobar rapidament una terrassa on dormir i vam passejar tot el dia pel poble. Casetes blaques i blaves, tot molt cuidat, sense cotxes... i molt acollirdor. Com algu va dir, un Cadaques a la marroquina.

Dijous ja va ser mes complicat. Tot i haver estat previsors comprant els bitllets de bus un dia abans, resulta que el nostre bus estava 'en panne'. Total, que ens van fer l'enredada del dia, i per anar a Fes vam fer una volta increible, passant per Rabat. En resum, 10 hores de viatge en bus (aire condicionat a les condicions del temps, i sense parades ni per menjar). Pero vam arribar, i la mateixa tarda vam trobar al Guille i al Suari a la terrassa de l'hotel Cascade a la medina de Fes.

Divendres i dissabte els vam dedicar tranquilament a la ciutat. Vam passejar, em vaig tallar el cabell a l'estil marroqui (3euros), i el mes especial es que vam coneixer una familia que ens va convidar a dinar un Couscous a cada seva. Vam compartir apat amb la familia, migdiada i un te, alhora que vam fer 2 amigues que ens van passejar durant dos dies per la ciutat. Vam estar al Mellah (barri jueu°) i una gran placa a l'estil de la de Marrakech, pero sense el gran bullici.

En resum, una ciutat de les que un no es pot perdre al Marroc.

De platja en platja per Andalusia (6-11.08.2008)

Erem el Bernat, la Julie, la Mire i la batejada Mami84 (un Fiat Punto platejat molt estupendo) i vam sortir de Barcelona un dimecres a la tarda. Carretera i carretera, vam fer la primera nit a Benidorm, concretament al poble de Finestrat, on vam estar a casa del Raul i companyia.

Dijous vam continuar el trajecte fins a Mojacar i les seves platges, ja a la provincia d'Almeria. La norma era ''platja que parem, platja que provem''. Vam seguir per Carboneras i la seva Playa de los Muertos, i al passar Agua Amarga ja estavem al Parc Natural del Cabo de Gata. Encara per la tarda vam estar a la Platja de los Genoveses i a la del costat, les quals son impressionants!! Aixo si, els noms dels llocs no tenen desperdici. Per dormir, ja vam arribar fins al camping que hi ha dins la mateixa ciutat de Granada, on vam ''plantar la tenda''.

Divendres vam visitar Granada: la Plaza Nueva, el barri de l'Albaicin, els miradors de la ciutat per veure l'Alhambra, les cuevas del Sacromonte, i inclus ens va donar temps de fer-nos un banyet a la piscina del camping. Vam provar tots els tipus de tapas possibles, i vam acabar el dia rebentats.

Dissabte ens vam despertar corrents per pujar a l'Alhambra. Semblava allo un parc d'atraccions per la cua que s'havia de fer per entrar. Dues hores mes tard ho aconseguiem. Durant tot el mati, vam visitar els jardins i els palaus, i vam contemplar les vistes de la ciutat.

A la tarda, arreu de trobar-nos amb un grup de tres noies conegudes, vam anar d'excursio fins a Juviles, un poble perdut (i mai millor dit....) a La Alpujarra, a la Sierra Nevada. Alla vam participar de la festa major del poble, i vam dormir fent un vivac a la muntanya.

Diumenge va ser el dia marato. Baixant de Juviles, vam anar parant pels poblets de La Alpujarra, vam passar per Malaga, i finalment arribavem a temps a Algeciras per despedir la Mami. Algeciras ens va impressionar molt. Passejant pels carrers no hi havia ningu, les botigues tancades, i cap sensacio d'activitat. Per aixo vam passar la tarda a la Platja del Rinconcillo, molt gran, pero molt contaminada degut a la proximitat amb el port.

Dilluns va tornar a donar vida a Algeciras, i vam poder passejar pel mercat i les seves places. La resta del dia, el vam passar a la Platja de Getares, a les afores, des d'on es podia veure Ceuta, i imaginar la costa del Marroc. Realment, faltava poc per arribar-hi...