El nord del Marroc (12-16.08.2008)

Dimarts al mati era el dia de creuar cap al Marroc. Per problemes varis, incompetencies de Correus i altres, finalment nomes vam agafar el ferry el Bernat i jo, separant-nos amb molta peneta de la Julie. Efectivament, el barco era ''express'' tal i com ens havien dit, i a mig mati ja estavem posant els peus a Tanger. Vam retrassar el rellotge una hora, i vam endinsar-nos a la ciutat. Malgrat la mala fama, la medina ens va encantar. Vam trobar racons i parcs molt agradables. A l'hora de voler anar cap a Tetouan, pero, ja ens vam haver d'enfrentar a la lluita per trobar un taxi cap a l'estacio d'autobusos. I una vegada alla, trobar un bus que hi anes. Finalment vam haver de sobornar un conductor que ens va vendre dos bitllets ''de terra'', tot i que vam acabar trobant seient.

Tetouan es molt poc turistic, pero vam coincidir amb la visita del rei Mohamed VI alla, i la ciutat estava transformada. Vam tardar mes de tres hores en trobar allotjament, pero finalment vam trobar lloc per dormir en una terrassa d'una pensio. I inclus vam fer uns quants amics marroquins que ens van convidar a prendre te per la nit. Primera tajine del viatge tambe.

Dimecres ens vam encaminar cap a ChefChaouen, mes a l'est. La cosa dels autobusos ja va ser mes dificil: aquest autobus esta ple, ja no n'hi ha mes, aneu a l'altra estacio de busos (ben lluny), o l'unic bus surt dins de 5 hores... Total, que vam acabar agafant un taxi, pero de manera compartida. Es a dir, 7 persones i 7 motxilles i/o paquets en un sol cotxe. Pero vam arribar. Chaouen ens va rebre molt be, vam trobar rapidament una terrassa on dormir i vam passejar tot el dia pel poble. Casetes blaques i blaves, tot molt cuidat, sense cotxes... i molt acollirdor. Com algu va dir, un Cadaques a la marroquina.

Dijous ja va ser mes complicat. Tot i haver estat previsors comprant els bitllets de bus un dia abans, resulta que el nostre bus estava 'en panne'. Total, que ens van fer l'enredada del dia, i per anar a Fes vam fer una volta increible, passant per Rabat. En resum, 10 hores de viatge en bus (aire condicionat a les condicions del temps, i sense parades ni per menjar). Pero vam arribar, i la mateixa tarda vam trobar al Guille i al Suari a la terrassa de l'hotel Cascade a la medina de Fes.

Divendres i dissabte els vam dedicar tranquilament a la ciutat. Vam passejar, em vaig tallar el cabell a l'estil marroqui (3euros), i el mes especial es que vam coneixer una familia que ens va convidar a dinar un Couscous a cada seva. Vam compartir apat amb la familia, migdiada i un te, alhora que vam fer 2 amigues que ens van passejar durant dos dies per la ciutat. Vam estar al Mellah (barri jueu°) i una gran placa a l'estil de la de Marrakech, pero sense el gran bullici.

En resum, una ciutat de les que un no es pot perdre al Marroc.