Berlín, la ciutat de les abelles (18-23 d’agost 2008)

Després dels Balcans vaig fer una parada tècnica a Barcelona per netejar roba, sortir per les festes de gràcia, veure la family i recollir la Lucile (la meva nova companya de viatge) i el dilluns, dia 18, a primera hora ja estàvem volant cap a la capital d’Alemanya. I al migdia ja estàvem totalment instal·lades al barri que ens acolliria durant 5 dies, Prenzlauer Berg.

Prenzlauer Berg, situat a l’antic Berlín est, havia estat un barri treballador i de classe mitjana baixa que s’havia fet força popular degut al gran nombre d’artistes i intel·lectuals dissidents del règim comunista que s’hi van instal·lar. Després de la caiguda del mur s’havia anat posant de moda i ara tenia un estil neo-hippy força curiós. També val a dir que era un lloc extremadament tranquil i el paradís dels nens (oasi dels parcs infantils i botigues de joguets), els cafès (amb brunch incorporat), i les terrasses alternatives per descansar del bullici del centre.

Els dos primers dies els vam dedicar a conèixer la història d’Alemanya i de la ciutat recorrent els seus museus (els que vam considerar més importants perquè n’hi ha a punta pala) i llocs més emblemàtics. l’Illa dels Museus (Museumsinsel), on només vam deleitar-nos amb l’arquitectura dels seus edicis; el museu d’història d’alemanya (Deutsches Historisches Museum) en el què ens vam perdre durant més de 6 hores absorbint tota la història que vam poder del país; l’esplanada de la Humboldt Universität on durant els primers anys del nazisme es van cremar llibres d’autors considerats contraris a la ideologia i l’estètica del Règim; el carrer Unter den Linden que et porta just davant la Porta de Brandenburg; el monument a les víctimes de l’Holocaust (Holocaust Mahnmal) que val a dir que no et deixa indiferent; el Reichstag que és la seu del Parlament (Bundestag) on pots pujar a la seva cúpula gratis... Tot això sense oblidar-nos del museu jueu (Jüdisches Museum) que no puc descriure amb paraules i les restes del mur que es troben entre l'estació Ostbahnhof i el pont Oberbaumbrücke.

Després de visitar el top-10 de qualsevol guia vam dedicar-nos a buscar el berlin alternatiu. Així que vam llogar 2 bicicletes i a recórrer la ciutat!!! (surt a 12€ el dia i val molt la pena) Vam tenir molta sort perquè el temps acompanyava i ens vam perdre per tots els raconets que vam poder: La Potsdamer Platz, el Checkpoint Charlie, la Filharmònica, la Karl-Max-Allee amb la Torre de la Televisió (Fernsehturm) al fons, el parc de Tiergarten amb els seus llacs, ponts i espècies autòctones! Com si fóssim berlineses... No cal que vam poder situar-nos de meravella a la ciutat, una immersió total dins l’espai urbà. D’aquí destacar dos llocs:

- Tacheless. A pocs metres dels carrers més turístics de la ciutat (barri de Mitte, just a la cantonada de la nova sinagoga) i en plena zona rehabilitada, aquest edifici semidestruït és seu d'un dels principals moviments artístics de la ciutat. Al 1990 es va ocupar per salvar-lo de l’enderrocament i van aconseguir negociant directament amb el seu propietari un contracte de lloguer simbòlic per mig euro. Ara s’hi pot trobar exposicions, collages, pòsters i postals a la venda, un cinema de projeccions underground, el Café Zapata on fan recitals de poesia i concerts de petit format. També hi ha un descampat amb estàtues, taules i cadires construïdes a partir d'objectes reciclats, restes industrials i material de vehicles en desús. Fins i tot hi ha un autobús aparcat i repintat! Com no, ens va encantar!

- Gendarmenmarkt. Diuen que és la plaça més bonica de la ciutat, però hi vam anar perquè ens van recomanar una de les tendes de xocolata més grans del món! S’anomena Fassbender&Rausch i tenen tota classe de xocolates, de formes, sabors i dimensions! Puc dir que la qualitat del mateix també és excel·lent!!!

Després de 5 dies per la ciutat puc dir que Berlín enamora. Enamora perquè entre monuments històrics d'incalculable valor, museus interminables, enormes zones verdes i legions de molestes abelles, la ciutat amaga quelcom que la fa enormement atractiva. Es tracta d’una ciutat que cada cantonada, cada estàtua, cada edifici guarda algun que altre record, alguna que altra història què explicar. I és que si Berlín te alguna cosa és història. Molta història.

Recomanacions:
- perdre’s pel carrer Kastanienallee a Prenzlauer Berg
- visita obligada a Taheless
- prendre un dia per visitar bé el museu dels jueus
- fer un brunch!

- els pastissos, i els cafès amb llet. mmmmmmmmmmm!
- no deixar-se intimidar pels milers d’abelles que ocupen la ciutat, després de 2 dies t’hi acostumes.

juDh

El nord del Marroc (12-16.08.2008)

Dimarts al mati era el dia de creuar cap al Marroc. Per problemes varis, incompetencies de Correus i altres, finalment nomes vam agafar el ferry el Bernat i jo, separant-nos amb molta peneta de la Julie. Efectivament, el barco era ''express'' tal i com ens havien dit, i a mig mati ja estavem posant els peus a Tanger. Vam retrassar el rellotge una hora, i vam endinsar-nos a la ciutat. Malgrat la mala fama, la medina ens va encantar. Vam trobar racons i parcs molt agradables. A l'hora de voler anar cap a Tetouan, pero, ja ens vam haver d'enfrentar a la lluita per trobar un taxi cap a l'estacio d'autobusos. I una vegada alla, trobar un bus que hi anes. Finalment vam haver de sobornar un conductor que ens va vendre dos bitllets ''de terra'', tot i que vam acabar trobant seient.

Tetouan es molt poc turistic, pero vam coincidir amb la visita del rei Mohamed VI alla, i la ciutat estava transformada. Vam tardar mes de tres hores en trobar allotjament, pero finalment vam trobar lloc per dormir en una terrassa d'una pensio. I inclus vam fer uns quants amics marroquins que ens van convidar a prendre te per la nit. Primera tajine del viatge tambe.

Dimecres ens vam encaminar cap a ChefChaouen, mes a l'est. La cosa dels autobusos ja va ser mes dificil: aquest autobus esta ple, ja no n'hi ha mes, aneu a l'altra estacio de busos (ben lluny), o l'unic bus surt dins de 5 hores... Total, que vam acabar agafant un taxi, pero de manera compartida. Es a dir, 7 persones i 7 motxilles i/o paquets en un sol cotxe. Pero vam arribar. Chaouen ens va rebre molt be, vam trobar rapidament una terrassa on dormir i vam passejar tot el dia pel poble. Casetes blaques i blaves, tot molt cuidat, sense cotxes... i molt acollirdor. Com algu va dir, un Cadaques a la marroquina.

Dijous ja va ser mes complicat. Tot i haver estat previsors comprant els bitllets de bus un dia abans, resulta que el nostre bus estava 'en panne'. Total, que ens van fer l'enredada del dia, i per anar a Fes vam fer una volta increible, passant per Rabat. En resum, 10 hores de viatge en bus (aire condicionat a les condicions del temps, i sense parades ni per menjar). Pero vam arribar, i la mateixa tarda vam trobar al Guille i al Suari a la terrassa de l'hotel Cascade a la medina de Fes.

Divendres i dissabte els vam dedicar tranquilament a la ciutat. Vam passejar, em vaig tallar el cabell a l'estil marroqui (3euros), i el mes especial es que vam coneixer una familia que ens va convidar a dinar un Couscous a cada seva. Vam compartir apat amb la familia, migdiada i un te, alhora que vam fer 2 amigues que ens van passejar durant dos dies per la ciutat. Vam estar al Mellah (barri jueu°) i una gran placa a l'estil de la de Marrakech, pero sense el gran bullici.

En resum, una ciutat de les que un no es pot perdre al Marroc.

De platja en platja per Andalusia (6-11.08.2008)

Erem el Bernat, la Julie, la Mire i la batejada Mami84 (un Fiat Punto platejat molt estupendo) i vam sortir de Barcelona un dimecres a la tarda. Carretera i carretera, vam fer la primera nit a Benidorm, concretament al poble de Finestrat, on vam estar a casa del Raul i companyia.

Dijous vam continuar el trajecte fins a Mojacar i les seves platges, ja a la provincia d'Almeria. La norma era ''platja que parem, platja que provem''. Vam seguir per Carboneras i la seva Playa de los Muertos, i al passar Agua Amarga ja estavem al Parc Natural del Cabo de Gata. Encara per la tarda vam estar a la Platja de los Genoveses i a la del costat, les quals son impressionants!! Aixo si, els noms dels llocs no tenen desperdici. Per dormir, ja vam arribar fins al camping que hi ha dins la mateixa ciutat de Granada, on vam ''plantar la tenda''.

Divendres vam visitar Granada: la Plaza Nueva, el barri de l'Albaicin, els miradors de la ciutat per veure l'Alhambra, les cuevas del Sacromonte, i inclus ens va donar temps de fer-nos un banyet a la piscina del camping. Vam provar tots els tipus de tapas possibles, i vam acabar el dia rebentats.

Dissabte ens vam despertar corrents per pujar a l'Alhambra. Semblava allo un parc d'atraccions per la cua que s'havia de fer per entrar. Dues hores mes tard ho aconseguiem. Durant tot el mati, vam visitar els jardins i els palaus, i vam contemplar les vistes de la ciutat.

A la tarda, arreu de trobar-nos amb un grup de tres noies conegudes, vam anar d'excursio fins a Juviles, un poble perdut (i mai millor dit....) a La Alpujarra, a la Sierra Nevada. Alla vam participar de la festa major del poble, i vam dormir fent un vivac a la muntanya.

Diumenge va ser el dia marato. Baixant de Juviles, vam anar parant pels poblets de La Alpujarra, vam passar per Malaga, i finalment arribavem a temps a Algeciras per despedir la Mami. Algeciras ens va impressionar molt. Passejant pels carrers no hi havia ningu, les botigues tancades, i cap sensacio d'activitat. Per aixo vam passar la tarda a la Platja del Rinconcillo, molt gran, pero molt contaminada degut a la proximitat amb el port.

Dilluns va tornar a donar vida a Algeciras, i vam poder passejar pel mercat i les seves places. La resta del dia, el vam passar a la Platja de Getares, a les afores, des d'on es podia veure Ceuta, i imaginar la costa del Marroc. Realment, faltava poc per arribar-hi...

Marató de muntanya al Refugi d'Amitges (25-27 de juliol de 2008)

I de la platja a la muntanya. Aquest cap de setmana hem anat d'excursió al Parc Natural de Sant Maurici, als Pirineus del Pallars Jussà. Balanç total de 6 muntanyistes contra 4 "aficionats", però hem superat la prova i amb nota!

En un temps récord, les motxilles i nosaltres vam pujar fins al Refugi d'Amitges, a tres hores a peu de la civilització, on vam passar el cap de setmana. Des d'allà, envoltats de llacs i muntanyes, vam poder fer tot tipus d'excursions.

El primer dia vam començar forts, i ja podem apuntar a la llista de cims el Pic del Portarró Superior, a 2 733 metres, i el Pic del Portarró Inferior (es un pic que val per dos...!). Vam passar el dia caminant: sobre roques, sobre herba, sobre pedres, per caminets, per no-caminets, trepant per les allaus i alguns més professionals escalant per les arestes de les muntanyes.
Per sort nostra, l'home del temps a la carta de Catalunya Radio se'ns va equivocar de veredicte, i durant tots tres dies va fer un sol brillant. Ens vam banyar a les fredes aigües dels estanys alhora que de nit vam contemplar totes les estrelles.

Diumenge va ser el dia tranquil, i "només" ens vam dedicar a fer escalada. Als més amateurs ens van instruir sobre com posar-se un ernest, uns peus de gat, fer servir els friends, i començar a escalar sobre una via 4+ fins arribar a la R de reunió... I quasi arribo fins a dalt!! Enfi, que almenys hem fet una ampliació del nostre vocabulari molt gran.

I m'he quedat amb ganes de més, a veure quan repetim. Tal i com diu l'Esteve, si tothom anés un dia a l'any a la muntanya, segur que el món aniria millor...!!!

(Mire)

Les dues Buddys, immersió a Palamós (18-20 de juliol de 2008)

Tornem una altra vegada de nou, i aquesta vegada juntes. El passat cap de setmana vam estar a la Costa Brava, amb una prioritat molt important: augmentar el moreno!! Un altre dels motius era anar a fer submarinisme...!!

Després del nostre super títol de Open Waters de Tailàndia, encara no havíem tornat a bussejar. Al principi, la cosa estava difícil... no teníem permís del metge, ni assegurança, ni experiència....
Però tot té solució en aquesta vida. El Marc, germà de la Mireia, es va unir al club de submarinistes inexpertes i ens va ajudar. Vam contractar un guia professional i vam decidir (no hi havia més opció) fer una sortida de Cala. "El barco per més endavant", ens van dir.

Més de 2 hores d'espera, peró finalment l'expedició va començar l'aventura. Vestides amb els neoprens, escarpins als peus, 6 o 7 quilos de ploms a la cintura, les mascares a la cara i el tank a l'esquena, ens vam encaminar cap a la Cala. A tant de pes, costava molt de caminar. Per sort, una vegada a l'aigua, tot pesa menys.

I poc a poc, vam anar baixant. Durant 45 minuts, vam estar nadant sota l'aigua a 9 metres de profunditat. Vam veure estrelles de mar (i tocar i tot!), peixos cargol, peixos de colors, així com tot de mini-peixets que voltaven per allà.

Ja tenim una pàgina més al nostre logbook!

Per la resta, cap de setmana molt tranquil. Menjant paella, gofres i batuts de coco. Banyant-se a la platja, a la piscina, i a les caletes. Passejades per Palamós, i inclús una sessió de cine!

I gràcies a la mama per les fotos.

Nota: A veure si trobeu la "foto amb piscina".