Els millors moments!

Same same, but different (post-viatge)

Avui ja just un mes que vam tornar del viatge... Hem tingut temps de desfer motxilles, superar el jet-lag, deixar de prendre'ns la malària i tocar de peus a terra amb una depressió post-vacacional de les que fan història. Ja han passat tots aquells moments que teníem tantes ganes de viure; passejar per una ciutat plena de monos com Lopburi, cansar-nos d'entrar a temples i més temples, veure les dones girafa, pujar en elefant, conèixer tribus de muntanya, fer ruta pel riu Mekong, perdre'ns per la selva, fer submarinisme, disfrutar de platges paradisíaques, poder estar a una full-moon party a Koh Pha-Ngan, comprar al mercat flotant, estar al temple dels tigres... tantes i tantes coses!!!

Cal remarcar, però, que les desavinences lingüístiques van ser notables ja que bona part de la població, especialment a les zones rurals no parlava anglès. Tot i així la comunicació no va ser impossible, i fins i tot vam aprendre unes nocions bàsiques de thai que ens van ajudar a fer amics, i també a comunicar-nos a Laos (on l'idioma és molt similar). Pel que fa als transports, dir que Tailàndia és un país molt fàcil per desplaçar-se: hi ha des de autocars mitjanament normals amb horaris mes o menys a l'hora, furgonetes improvisades que et porten a qualsevol racó per molt pocs bats, trens una mica incomodes i molt lents però que arriben molt lluny, i fins a avions a baix cost. Laos en canvi, esta molt mal comunicat. La xarxa de carreteres es quasi inexistent, però les comunicacions pel riu Mekong son excel·lents: nomes cal disposar de molt de temps i una paciència infinita (i taps per les orelles... els motors fan molt d’escàndol). Cambodja es el pitjor dels tres: les carreteres son mes aviat camins de terra amb molts bonys i forats, i el mitja de transport mes utilitzat es el moto-sandwich (3 per moto). La contaminació es molt elevada i les normes de circulació no son les adequades (mes aviat no n'hi ha).

El tema dels menjars no és gaire problemàtic, sempre i quan t'agradi l'arròs. Els plats estrella son els noodles o l’arròs (cuinat de mil maneres diferents), afegint-li des de vegetables fins a carns, peix i moltes especies picants (s'ha de vigilar). Una cosa que ens va agradar especialment va ser els batuts de fruites tropicals que preníem a totes hores per suportar les elevades temperatures. Alerta si aneu als mercats cambodjans per això, podreu trobar-hi tot tipus d'insectes fregits, amb xocolata, ... .
Per últim, les diferències en les costums i tradicions: el sawa-dee-jaaaa (amb les mans juntes en posició frontal), el treure’ns les sabates per entrar a qualsevol lloc, el gran respecte per a la comunitat de monjos budistes, el portar samarretes de color groc els dilluns en honor al rei (així com veure fotos seves per tot arreu) i la gran quantitat de temples que hi ha.

Aquest viatge ha estat una gran experiència per nosaltres en molts sentits. D'una banda em descobert els racons més insospitats de tres països del sud-est asiàtic, i per l'altra em après moltes coses d'unes cultures molt diferents a la nostra. Un dels factors que han ajudat al bon desenvolupament d'aquest viatge ha estat la predisposició i bona voluntat de totes aquelles persones que ens vam anar trobant pel camí. Des de monjos fins a nens, passant per tot tipus de personatges variopintos que van fer que la nostra estada fos la millor que podíem tenir.

Marato a Bangkok! (3-7 de setembre)

L'arribada a Bangkok va ser espectacular: un vaixell Koh Phi Phi-Krabi, una mini furgoneta fins a Surathani que ens va deixar tirades enmig d'una carretera i despres alli un tuk-tuk fins un lloc indeterminat en la geografia thai (4 taules i un lavabo mal ficat i poc net perdut en el no-res) on ens vam esperar prop d´1 hora fins que un pick-up ens va inquivir a nosaltres i les motxiles i ens va portar a una autopista (la unica). Alla al mes pur estil thai vam fer parar el bus fent senyes i 12 hores mes tard entravem a la gran capital!

El primer que vam fer despres de buscar hotel, a part d'esmorzar; passar per una uni i trobar-nos amb un mercat d'amulets, va ser fer un curs d'iniciacio a la meditacio (al temple Mahathat). Meditacio asseguts, meditacio caminant, meditacio estirats, meditacio abans d'anar a dormir... Molt instructiu! Alla vam aconseguir relaxar-nos durant 3 hores aprenent el modus vivendi buddhista. A continuacio vam tenir el gran plaer de perdre'ns en un immens centre comercial de 8 plantes (1 per telecomunicacions, 1 per videojocs, 1 per roba, 1 per menjar, 1 per cines...) vamos el que es veu a les pelis de japos! Vam estar apunt de veure una peli i tot, mes que res perque diuen que es espectacular i sobretot per no perdre'ns l´himne del rei que les precedeix... pero la majoria eren amb thai i les d'angles prometien una siesta a "l'estil mireiïl". Mes tard vam descobrir que davant del gran complex hi havia un mercadillo dels autentics: tot a 100 bats!!! (1,5 euros) aixi que vam arrassar: samarretes, pantalons, xancles, faldilles, arracades... tot el que no havien comprat fins llavors per por a portar massa pes durant el viatge. La guindilla del dia la va ficar un passeig a la llum de la lluna per ChinaTown i com no, Kao San.

El segon dia va ser molt dur. Nosaltres teniem una super planificacio amb tot allo que voliem veuren (apuntat en una llista amb les hores i tot!!! que si perdiem 20 minuts ja no arribavem a tot) i sortim del hotel, esmorzades, a l'hora i carregades d'energia per afrontar el dia que ens esperava, i anem a buscar un tuk-tuk. Sorprenentment l'home parlava amb angles massa be i tot, i ens va explicar un recorregut alternatiu alegant que el Palau Reial aquell mati estava tancat i que el Ministeri de Cultura feia una oferta especial per anar a certs temples on l'entrada era gratuita. Total que ens el vam creure, com a persones innocents que som, i el tour va resultar una ESTAFA. Que vol dir estafa? Vol dir que entre temple i temple el senyor es va dedicar a passejar-nos per les mes refinades botigues de la ciutat: joieres, modistes de sedes, mes joieries, una fabrica de pedres precioses.... Mentrestant ens va portar: al Standing Buddha (de 38m), el temple del Buddha de la bona sort, el Buddha de marbre i el Buddha negre. Per fi ens vam desempellegar del conductor i vam arribar al Wat Pho que conté un dels Buddhes mes important de Tailandia. Just davant hi havia el Gran Palau, un recinte immens on en un dels temples hi ha el Buddha esmeralda (Wat Phra Keo), una miniatura molt venerada on davant seu vam practicar els arts de la meditacio.

A l'hora de dinar vam trobar un mini-restaurant thai a la vora del Chao Phraya (el riu de Bangkok) amb vistes al Wat Arun. I despres de 2 hores a un bus local (menjant contaminacio) vam fer cap a la plaça de Siam i alli vam aprofitar per agafar l'Sky Train fins al parc de Lumphini on vam trobar 300 persones fent aerobic. Tambe vam veure un mercat nocturn on vam comprar de les coses mes utils que us podeu imaginar, com per exemple una maquina de cosir portatil, un rellotge, unes bitlleteres... Vam agafar el primer taxi cap a Kao San i vam passar la nit entre bars musicals i paradetes.

El tercer dia va ser el guiri tour, de paquet en una furgoneta que ens va portar amunt i avall començant a les 7 del mati pel floating market a Damnoen Saduak, mercat flotant on les parades estan muntades sobre les barques i per poder comprar tambe t'hi has de passejar remant. Aquesta es una de les imatges mes tipiques de Bangkok i malgrat la gran afluencia de turistes es un lloc que val molt la pena de visitar. Despres ens van portar a un camp de serps, el poblet de Kanchanaburi amb el seu cementiri, el seu pont sobre el riu Kwai i la seva gran historia. Aixi com el temple del tigre, lloc on uns monjos cuiden aquestes bestioles que haurien de ser salvatges i que les han domesticat.

L'últim dia va estar dedicat a l'arquitectura i a les cases tipiques thais del segle XIX i als fantastics taxis-meter que ens van portar com 2 princeses per tots els racons de la ciutat (vam descobrir que eres mes baratos que els tuk-tuk i que damunt tenen aire acondicionat). Començant per la casa de Jim Thompson, el Lettuce Palace, el Dusit Parc on hi ha la segona residencia del rei... on vam dir prou a la nostra aficio pels museus, monuments, temples i tot allo que quedava al top-20 de la nostra guia. En aquest moment vam prendre la gran desicio d'agafar un altre taxi cap a Little India on ens vam perdre pels seus carrers, vam passejar per un mercat de flors i vam agafar el barco Chao Phraya Express, el transport mes rapid i fiable de la ciutat (amb 10 minuts a tot arreu, tot i que fa una mica de por per lo rapid que avança). La resta de la tarda la vam aprofitar per fer les ultimes compres, revelar fotos i fer caber totes les coses a la maleta.


Finalment el divendres vam agafar un bus a les 5 del mati i vam anar fins a l'aeroport internacional... i alla va ser el començament del final. Per arribar fins a Madrid vam tardar 16 hores amb una parada a Doha. De Madrid ens vam passejar per totes les terminals fins que vam arribar a la T-4, i d'alla tren inclos fins a la porta d'embarcament on ens esperava l'avio que ens portaria a Barcelona. A les 00:30 de la nit aterrissavem a l'aeroport del Prat on despres d'una hora esperant la maleta de la juDh vam poder per fi sortir i retrobar-nos amb alguna cara coneguda, l'Anahi!!!

La platja, Koh Phi Phi (31 d'agost-2 de setembre)

Des de Koh Pha-Ngnan, el trajecte per arribar a la seguent destinacio va ser llarg. Primer, vam agafar un barco de nit (si encara ens quedaven ganes de navegar), on vam dormir 200 persones posades en linia com a sardines en un unic matalas, i vam arribar a les 6h del mati a Surat Thani, el poble costaner mes a prop de les illes del Golf de Tailandia. Alla ens esperava un minibus (d'aquests amb aire acondicionat i tot) que ens va portar fins a Krabi, a la vora de la costa d'Andaman. Puntualment, i sorprenentment, a l'hora prevista arribavem a la destinacio... Pero, algun imprevist havia de sorgir, i efectivament, la dona de l'agencia de viatges ens va jugar una mala passada, de manera que ens vam haver de quedar a Krabi tot el dia, i agafar el barco de la tarda per anar a Koh Phi Phi. Durant el dia, vam estar varies vegades al port, i vam agafar una barqueta per passejar pel riu. Vam veure unes coves que feien bastanta por, i vam coneixer els peixos globus, que s'inflen a mes no poder.

El ferry fins a l'illa ens va tardar mes d'una hora, carregades com a mules amb les nostres motxilles, i els nostres barrets (que no faltin), vam buscar allotjament. El centre es un seguit de botigues turistiques amb molt d'encant: des de thais cridant ''massage massage'', ''taxi boat miss'', o ''cheap room''. Nosaltres vam optar per un carrer mig derruit amb dos taulons com acera, i unes escalinates de mides desproporcionades que portaven a una habitacio bastant espaiosa que va acabar sent la nostra casa durant dos dies (amb aigua calenta i tot, extra...!).

Hem de dir que aquesta illa encara es veu molt afectada per les destrosses que va ocasionar el tsunami que hi va haver al desembre del 2004. Hi ha moltes zones en reconstruccio, tots els carrers estan encara amb obres, i al parlar amb la gent es nota el dolor que la desgracia va produir.

El dissabte vam passar el dia visitant les petites illes de la zona: la Bamboo Island i la Koh Phi Phi Ley. En aquesta ultima, vam estar a la Platja Maia, on es va rodar la pel.licula de La Playa amb el Leonardo DiCaprio. En aquesta ocasio, no vam poder fer submarinisme, pero vam gaudir de les vistes a traves de l'aigua cristalina fent snorkle. Tot i ser epoca de pluges, vam tenir molta sort i ens va fer un dia molt assoleiat. Son les platges que mes ens han agradat!!

Ens ha sobtat la gran influencia islamica que hi ha en aquesta zona, ja que hem pogut veure molts thais amb mocadors. Tambe hem trobat a molts israelis, sobretot gent que esta viatjant llargues temporades. A nosaltres ens hi confonen sovint... Aixo si, els massatges a lo thai, molt i molt recomfortants. Ens van estirar tots els musculs que pensavem que ens cauriem a trossets!! Fins i tot se'ns van posar de peu sobre l'esquena!! Per anar be, en necessitariem un cada dia!!

L'ultim dia, ja no va ser tan estupendo, i el monzo va fer-nos una visita... Vam quedar-nos xopes de dalt a baix, podem escorrer els pareos i sortia aigua per un tubo! Per sort, ja agafavem el barco de tornada... i aixi vam despedir-nos de les platges de Tailandia.

Full mooners a Koh Pha-Ngan (27-30 d'agost)

Ja tornem a estar aqui, cada cop amb mes retard, per explicar les nostres aventures. Seguim al Golf de Tailandia... Com que no teniem suficients barcos en el nostre viatge en vam agafar un altre, aquest cop per canviar d'illa i anar cap a Koh Pha-Ngan la germana gran de Koh Tao. El motiu principal de la nostra visita era la LLUNA PLENA. D'aqui el terme "full mooners": dicese

d'aquelles persones que es desplacen a la citada illa per assistir a l'emblematica festa a la platja de Hat Rin cada nit de lluna plena. I aqui ens col.loquem nosaltres, clar que si! ja que estavem tan aprop no ens ho podiem, de cap manera, perdre. Aquest mes coincidia amb la nit del 28 d'agost i contra pronostics (ja que ens deien que no hi havia ni una habitacio en tota l'illa), vam trobar uns bungalows fantastics a primera linea de mar on teniem fins i tot una hamaca particular a la nostra terrassa. Inclus teniem les parets decorades, les escales amb detalls sub-aquatics i les parets de la dutxa amb ornamentacio! L'unica pega era que no teniem piscina, pero per aixo ja estava el super hotel de luxe que teniem ben al costat que ens l'anava prestant de tan en quan!

En els tres dies que hi vam passar vam fer un intensiu de platges: del est, oest, nord i sud... Concretament vam estar a Mae Hat, l'illa de Koh Ma, la bahia de Ao Chalok Lam, a la Malibu Beach (una de les que mes ens va agradar fent honor al seu nom!), a la caleta de Than Sadet (que s'hi arribava despres d'una odisea de camins empinats i poc asfalts plens de forats) i com no la nostra particular platja: Ban Tai. S'ha de dir que les comunicacions, en aquesta petita illa de nomes 26 km, deixen molt a desitjar! Moure's era una tasca totalment impossible si no disposaves d'un vehicle privat. Al final a base de taxis pick-ups (pq altra cosa no hi ha), auto-stop (la nosta manera preferida de viatjar!!!! tranquils que els thais son les persones mes de fiar d'aquest planeta) i amics amb moto vam poder aprofitar els nostres dies i arribar alla on voliem.

Les platges molt curiores, caminant i caminant mar endins resultava que no et cobrien ni per casualitat. Entre tant trobavem muntanyetes de sorra que s'anaven formant espontaniament. La temperatura de l'aigua era extremadament calenta, molt mes que totes les dutxes que hem tingut! (sense exagerar). Les marees de l'aigua anaven com a boges, el nivell de l'aigua pujava i baixava molt rapidament, fins al punt que esteniem la tovallola i quan ens adonavem ja estava ben mullada! Les palmeres i els cocos eren la imatge dominant dels paisatges, cosa que feia que les vistes fossin diferents del que estavem acostumades. Un dels dies vam poder assitir, a primera fila, a una recollida de cocos en directe. On els pasos son els seguents: 1. Apareix un thai amb un mono, lligat amb una corda . 2. el thai dona ordres al mono 3. l'animal s'enfila a la palmera 4. comencen a caure cocos, com a bombes, per tot el terra 5. a nosaltres casi se'ns cau un al cap mentres grabavem un video del moment (hi ha la prova in situ). Fora conyes, els cocos han matat mes gent en aquest raco del planeta que els accidents de cotxe, son com bombes a propulsio!

La Full Moon Party es la festa mes gran de tot el sud-est asiatic. S'apleguen mes de 5.000 persones ballant al ritme de 5 escenaris de diferents musiques a la mateixa platja. Els malabars amb focs, els tatuatges i pintures fluorescents i les paradetes de beguda ambulant (on els gots eren galledes de fer castells a la platja). La nit va ser llarga, pero molt entretinguda i vam acabar veient una fantastica sortida del sol assegudes a la sorra.