Lopburi ens va encantar. Fins i tot molt mes que Ayutthaya. Al ser un poble mes petit normalment no veuen extrangers i tothom frisava per una foto amb nosaltres. Ens vam sentir molt importants, la gent extremadament afable. Tothom et somriu pel carrer i quan intentes establir una conversa amb algu, tot i que no t'entenguin, no paren de riure i mirar-te gentilment. El nostre moment mistic d'ahir la tarda va ser quan per casualitat ens vam trobar un wat mig abandonat on hi havia un buhda gegant de color daurat. Va ser el primer que ens vam topar de tals dimensions, uns 5 metres i ens vam quedar com uns 30 minuts mirant-lo. La nostra sorpresa va ser quan van comencar a entrar monjos budistes, de color taronja of course, que anaven a fer els seus cantics. Lo millor, que ens van deixar quedar agenollades darrera de tot i vam poder contemplar atonites tot el ritual. Al final hi vam estar gairebe 1hora i mitja!!!! Realment precios.
La tarda d'avui ha estat d'endinsament a la cultura local. Hem fet molts amics. Primer hem estat 3 hores en una botiga de roba sentades al terra davant d'un ventilador perque no podiem aguantar la calorada que feia fora. Poc a poc els nens de la casa han anat encerclant-nos fins que hem acabat fent un curset de vocabulari thai, de geografia i de modals. Al final hem berenat tots junts, cortesia de la familia. Despres, un altre cop per casualitat, hem acabat en un altre temple on hem estat mes de dos hores parlant amb un monjo que parlava angles (Isaac creiem que ja tenim una tunica taronja per tu!!!!!! ens hauras de fer un monument!!!)
A tots aquells i aquelles que esteu preocupats per dos noies soles per les thailandies us hem de dir que tothom ens tracta molt be i que ens sentim una mica com a casa!!!
Mire and juDh
Per mes fotos:
http://www.flickr.com/photos/10355944@N04/