Valladolid, Urueña i Matapozuelos (13-15 de març de 2009)

Repartits en tres cotxes i un avió, l'equip de musicòlegs se'n va cap a Valladolid a les Jornades de la SIBE (Societat Ibèrica d'Etnomusicologia) titulades Escribir la música.

Una gran majoria sortim dijous a la nit, atravessem tota mitja Espanya, i arribem l'endemà al matí a Valladolid. Ens dirigim primer de tot al poble de la Sara, Matapozuelos, on ens allotjarem aquests dies. Trobar-lo no resulta gens fàcil: un intent frustrat de GPS ens deixa en una carretera sense sortida (el pont que hi hauria d'haver allà encara no existeix), preguntem a uns obrers que ens indiquen cap al Puente del Duero, Tudela i pobles similars, però no hi ha sort. La Sara ens dóna unes indicacions per telèfon, però només trobem el poble una hora més tard preguntant a un bon home matiner que passeja pel carrer. Les repetides voltes a les rotondes per decidir la millor sortida són claus...

Arribem a Valladolid, i anem directes al primer taller de les Jornades, que es fan a la facultat de Filosofia i Lletres. Un matí dedicat a l'art d'escriure sobre música treballant a partir de propostes de textos d'estudiants de musicologia. Des d'investigacions fins a contes.

La tarda continua amb dues taules rodones on es discuteixen temes com quin és el lloc de divulgació més idoni per a publicacions musicològiques, o els formats que pot tenir.

L´última activitat del dia és el Cinefòrum. La pel·lícula.... cap de nosaltres se'n recorda gaire. Del cansament, ens quedem adormits tots a les butaques.... Sense voler, o sense voler evitar-ho, se'ns tanquen els ulls!

La nit no és molt intensa, però recorrem el barri del Paraíso de Valladolid, i alguns dels seus bars.

Dissabte al matí ja ens aixequem molt més recuperats. Alguns van als grups de treball de la SIBE, altres ens quedem visitant Matapozuelos i recuperant-nos tranquilament del dia anterior. El poble consisteix en quatre cases, una església i una carretera, però té el seu encant.

A continuació, anem cap a Valladolid i aparquem el cotxe (acció important del dia). Hem de sobornar al guàrdia de torn perquè no ens posi una multa mentre el lloc que hem triat encara és de càrrega i descarrega.

Passegem pel mercadillo que hi ha al voltant de la universitat, molt autèntic. Sentim coses com: Nena, txatxi piruli, esto es más guai que Juan Pelotillas....

Anem a dinar un menú per allà, i a la tarda ens reincorporem a la activitat de les jornades. En un autocar, ens porten a tots d'excursió cap a Urueña. Pel camí bufem les espelmes del pastís de la Sara, que ha fet anys la setmana anterior, i li cantem el feliç aniversari polifònic. Urueña és un poble curiós: només té 100 habitants, però compta amb 12 biblioteques. Fan bé de posar-li el sobrenom de Villa del Libro. Envoltat per una muralla, queda elevat en el paisatge, i té unes vistes de la plana Castella impressionants.

A la nit, sopar oficial de la SIBE al centre de Valladolid. Veiem la Plaza Mayor i voltants, i ens deixem portar per l'esperit SAM. La tornada a casa... també resulta molt divertida. El cotxe de les noies resulta que ens l'han amagat, i no aconseguim trobar-lo... Després d'una hora, i de reconstruir la ruta feta a partir de les fotos de la Ingrid, els carrers tornen al seu lloc, i per fi trobem el cotxe...

I gran moment històric: repetició i homenatge a la Marta i l'Isaac pel primer salt polifònic de la història.

Diumenge al matí, havent dormit ben poc, hi ha un cotxe que es desperta amb energia. BRuuuuuuuuuM, BRuuuuuuuUUM. Arribem a Valladolid a la primera (i última) taula rodona, com uns senyors, bons membres de la JAM.

El dia no dóna per gaire més. Després de descansar una estona en una terrasseta al sol, i reunir-nos tots, abandonem la ciutat i tornem camí Barcelona. La ruta dóna de sí, i fem una bona llista del que ens emportaríem en una illa deserta... jajajaa

Excursió a Nura, l'illa de Menorca (31 de gener-2 de febrer de 2009)

L'home del temps anunciava vent, fred, pluges i mal temps. Tothom deia que cauria molta aigua.

Però en aquests casos el que més compta és l'esperit interior, i tots vam marxar el dissabte al matí amb moltes ganes de sol i de platja.

L'avió va ser un pujar i baixar, i en menys de mitja hora ens havia deixat a l'aeroport de Maó (o Mô tal i com ho diuen allà). Com que l'autobús funcionava amb compta-gotes, vam fer auto-stop per anar a la ciutat, i dos cotxes a velocitat de rally ens van deixar ràpidament al centre.
Després de voltar estona pel port i els carrerons buscant algo per menjar, vam tornar al primer lloc que havíem vist (la primera idea sempre és la bona!). I vam dinar com a reis. Un menú d'aquells que ens vam posar les botes: feia temps que no menjavem tant bé.
A la tarda, vam anar al poble de la Laura, Alaior (més conegut com a Alô), que està a només 10 km de Mô. Ens vam instal·lar al seu piset, i vam sortir a voltar. I coincidint amb un company nostre de l'ESMuC que tocava al poble del costat, a la nit vam decidir anar al seu concert a Es Mercadal, just el poble del costat.

L'endemà es va llevar amb un sol radiant. Després de passar a veure cordialment a l'indi de la carretera, vam anar fins a la platja de La Vall, a la costa nord al costat de Ciutadella. Des d'allà, vam caminar per les roques fins a la cala del costat. També vam haver de saltar un riu, amb més o menys èxit per alguns...! I com si aquí Barcelona no tinguéssim mar, ens vam tirar de cap a l'aigua. Ahhhhggggh, (con)-gelada. La sort va ser que al menys al sortir de l'aigua ja no feia fred.

Per dinar, vam fer un pic-nic a Ciutadella. Vam decidir triar un raconet en unes escales d'una plaça, al costat de l'Ajuntament. I sembla que a la Policia Nacional no li va agradar... Com que s'aburreixen, es van dedicar a tocar els nassos i fer abús d'autoritat. Vam haver d'ensenyar documentació i donar explicacions del que feiem. Ai quasi ens quedem sense el certificat de Penals!!!!

Al ser diumenge, no hi havia ni Blas pel carrer, i vam poder passejar tranquilament. Per completar la tarda, vam anar a Fornells, un mini poblet de la costa nord molt maco amb un far a la punta.
Al tornar a Alô, teníem varies cites. Primer de tot, vam anar a casa d'uns glossadors, per parlar sobre el taller de glossa menorquina que vindran a fer a les Jornades de Musicologia el proper mes de maig. Va ser molt interessant, ens van explicar el funcionament d'aquestes improvisacions cantades, com ho van aprendre (uf, que dificil), i finalment ens van fer uns quants versos.
Després vam anar al bar del poble, l'Escacs, on vam conèixer els amics de la Laura, i a les tantes vam tornar sopar a casa. Uns macarrons curiosos que volien tenir molts xefs de cuina!!
I no vam anar a dormir fins que ens vam nomenar a tots capitans Paf.



I dilluns més bon temps. Amb ganes de fer coses, vam pujar primer de tot a la muntanya més alta de Menorca, El Toro, que fa només 300 metres. Des d'allà hi vistes de tota l'illa. A continuació vam anar al Far de Favàritx, també a la costa nord, us indret magnífic. Les onades picant contra les roques, les vistes al mar, el far i la tranquil·litat de poder gaudir del moment sols.
Vam dinar a Alô, (on per cert tothom es diu Sintes de cognom!!), i a la tarda encara ens va donar temps d'anar a visitar una taula i les ruïnes d'un poblat pre-històric, on hi havia tres grans talaiots.


I tres dies passen ràpid. Aviat vam haver de fer l'operació tornada. No sense omplir-nos les motxilles de sobrassada i formatge del bo. Podem donar les gràcies a l'avió, que va decidir canviar-se d'hora sense avisar... però que ens va esperar!!!

Un week-end a Londres (23-25 de gener de 2009)

Una ciutat molt gran! S'ha de tenir paciència per moure's...


El London Eye, al costat del Thames, amb la pluja natural del temps...

Atenció al creuar el carrer: cal mirar a l'altra banda!

No poden faltar-hi els autobusos de dos pisos...

ni el Big Ben!



Però sobretot el que més he visitat ha sigut l'Eddie i el Ferran! :)

Excursió Musicològica a Càceres (12-16 de novembre de 2008)

De nou, un altre congrés de Musicologia. Aquesta vegada, el de la Societat Espanyola de Musicologia, la SEdeM, que va escollir Càceres com a seu.

I com de costum, una representació de musicòlegs vam decidir anar-hi.
Càceres. La guia Michelin diu que està a 921 km, el que van ser 11 hores de viatge en cotxe sota la llum de la lluna, i posteriorment la llum del sol, passant per la pluja, la boira, i les caravanes que no ens van voler deixar. Cinc en un Polo, espai no en sobrava.

Dimecres matí doncs vam arribar allà i ens vam instal·lar a l'alberg de la ciutat (poble). La primera impressió va ser d'entrar a un altre món, com si estésm 30 anys endarrera. Tot cases baixetes, el centre històric de la ciutat emmurallat i dalt una muntanyeta, molt poca gent pels carrers, pocs cotxes, distàncies on tot estava a prop. I per trobar el Centro Cultural El Brocense hi vam estar estona, ningú ho coneixia.

El congrés va començar dimecres a la tarda i va durar fins dissabte al matí. Cada sessió (matí/tarda), constava de 2 o 3 sales on es feien comunicacions paral·leles de 10 minuts. Molts ponents, però també molta estona al final per poder debatre i preguntar. Les temàtiques, bastant diverses: des d'iconografia musical, anàlisi, música i espectacles, oralitat, praxis musical, ... . I com tot, des de comunicacions molt interessants fins a migdiades improvisades a les cadires. També dir que es va fer molt evident la importància de l'expressió en públic: el fet de saber-se explicar i no llegir el paper feia que algo banal et pogués semblar espectacular, i al revés.
Per últim, les ponències de la Vanessa i el Miquel, així com els pósters de la Sara i el Gonzalo van sortir molt bé. El comité del club de fans aprova la seva actuació.

Pel que fa al turisme, la gastronomia no va ser el punt més fort. Es menja bé, tenen coses bones com les migas i la torta del Casar, però no mata. Vam acabar tirant-nos al "ración+litrona=6 euros", en un bar amb olor a fregit!
Vam coincidir aixó sí amb el Mercat Medieval, i tot el centre estava ple de parades de menjar, beure, artesania, gent disfrassada i inclús animals. Curiós de veure, però molt massificat de gent.
No obstant, vam poder visitar i passejar pels carrerons del centre, la Plaza Mayor i voltants.

I les nits, bastant d'ambient. Molts estudiants pel carrer, baretos on prendre algo, i algun que altre antro per ballar. No cal dir que ho vam provar tot, des de la festa Erasmus, fins a la festa de Dret de la universitat, i vam acabar decidint fer-nos independents.

Ah, i destacar la creació expectant de la SAM: Societat d'Amics de la Musicologia, dedicada a la profundització en les activitats lúdico-festives.

Fira del teatre de Tàrrega i Lleida (12-14 de setembre de 2008)

Aquesta vegada, de nou juntes. Això sí, ens agrada anar de quatre en quatre. Així que amb la Lucile i la Roser vam anar a passar el pont de l'11 de setembre a terres lleidatanes. Ens vam estrenar el divendres a la nit amb l'espectacle d'inauguració, el qual vam trobar bastant inapropiat pel lloc i el moment en el que es feia. Grans tecnologies, grans pantalles, i una crítica a la societat actual molt sofisticada, però rossant la incomprensió. Després vam canviar d'escenari, i vam anar a veure el pianista volador, que ens va convèncer molt més. Per últim, vam assistir al "Bloc" de pisos, a l'espai Reguer. La pluja es va comportar, però el fred ens va perseguir tota la nit.

I l'endemà, som-hi que no n'hem tingut prou!! Després d'un esmorzar de luxe de la mare de la Judith (amb les figues més bones que un es pugui imaginar), vam tornar cap a Tàrrega. Vam visitar totes les firetes, ens vam comprar tot el que vam poder..., i vam passejar pel centre del poble. Un itinerant molt divertit ens va entretenir: dos pallassos que anaven parant cada cotxe que passava. També vam fer una cua esplèndida per la plaça dels Comediants, no calen més comentaris. Vam veure un espectacle de dansa, i altres coses que se'ns van anar improvisant pel camí. A destacar, las Viudas Alegres, els acròbates-ballarins a la paret de l'Església de la Plaça Major, i la batucada de l'estació d'autobusos.

I diumenge, un dia espléndit. El senyor sant pere va tancar l'aixeta de la pluja i va posar la calefacció!! De manera, que vam disfrutar de la piscina de casa la Judith a Lleida al màxim! Com si encara fos estiu... De pas, també vam rentar el cotxe groc (que ja començava a ser marró), i vam aprendre a controlar la pressió dels neumàtics (com unes professionals). El dinar va ser tan o més espectacular que l'esmorzar!! Amb els avis (padrins) i els pares de la Judith, vam fer una cargolada que farà història a les nostres panxes!!