dissabte, 16 de febrer del 2008

Marrakech vol I: Per quants camells? (7-11 de febrer 2008)

Un dijous com qualsevol altre: vam sortir de les respectives feines a les 21 h del vespres, i vam anar cap a l'aeroport en dos equips. Air Marroc ens va portar en dues hores a Marrakech, on vam aterrar després de mitja nit, guanyant una hora amb el canvi d'horari.

Com és habitual, només sortir de l'aeroport ja ens van estafar: quatre noies, altes hores de la nit, i amb necessitat d'agafar un taxi com a única opció. Vam regatejar tot el que vam poder, sense gaire experiència (cosa que les mafies locals de taxi van notar) i finalment ens van cobrar molts-masses dirhams per 5 minuts de trajecte. Va resultar que el nostre hotel de 5 estrelles estava ben a prop, enmig d'una zona de complexes hotelers.Ens vam instal·lar en una gran habitació doble, la qual comptava amb 4 llits de matrimoni, una televisió gegant, aire condicionat, un gran lavabo amb banyera i una piscina a l'exterior.

Divendres al matí vam gaudir d'un esmorzar buffet-lliure cortesia de la Gimcana de la (gràcies Ajuntament de Barcelona per les vostres atencions, realment les vam aprofitar totes). Amb els estòmacs ben plens, vam sortir de l'hotel en direcció a la Medina, el casc antic de la ciutat. Vam recórrer camins en obres, grans carrers, i mitja hora més tard ja havíem comprat uns bitllets per pujar al bus turístic de la ciutat. I acomod Mercèades al 2n pis descobert prenent el sol vam donar dues voltes per la ciutat. La volta "vermella" ens va mostrar els llocs més emblemàtics de la ciutat, tan de la part antiga com de la nova. La ciutat nova no ens va agradar gens, ja que és una zona construida massivament i seria equiparable a una Marbella o un Salou qualsevol. I la volta "blava" ens va fer un tour per les afores de Marrakech. Vam veure selves de palmeres, camells, la gran serralada de l'Atlas nevat i fins i tot una mesquita amb tot de gent resant.

Per dinar, vam anar a la plaça central de la Medina anomenada Djema el Fna. Aquesta és la plaça més concorreguda, animada i completa que hem vist mai. Hi pots beure sucs de taronja naturals, fer-te tatuatges de henna, deixar que et llegeixin el futur, pescar coca-coles, passar de lluny per la zona dels encantadors de serps (no sigui que te'n pengin una al coll), observar els saltimbanquis fent acrobàcies, escoltar els conta-contes, comprar qualsevol cosa...
El lloc és realment preciós. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1985. Aquí a la foto una paradeta de la plaça on pots vendre les teves dents i el senyor et fa una dentadura postissa.

Per la tarda, vam fer una immersió al "Souk": petits carrerons plens de botiguetes a banda i banda on pots trobar des de sabates, "babutxes", làmpares, espècies, herbes, arracades, cuir, antiguitats, coses de fusta, i fins i tot instruments musicals. El que en un principi era curiós, i finalment va resultar agobiant va ser la simpatia marroquina. Des de guapa, Espanya va bien, Més bo que el Ferran Adrià, nen, Más barato que en el Pryca/Mercadona, Catalunya-bancarrota, fins a "Cagun-deu". Tot perquè t'aturessis a la seva parada. Vam saldar la tarda amb tres làmpares enormes, 4 parells de sabates, arracades i collarets per parar un carro i amb una sensació constant de que ens estaven estafant sense cap mena de compassió. Quan es va fer fosc, a les 19h, i després de prendre uns sucs de taronja, ens vam trobar al mig de la plaça amb la necessitat de tornar a l'hotel per deixar tots els trastos varios adquirits.

divendres, 15 de febrer del 2008

Orígens del viatge a Marrakech: la Gimcana

Nova aventura!! Aquesta vegada hem ampliat l'equip a quatre noies: a part de la juDh i la Mire habituals, s'incorporen la Georgina i l'Anahí.

Ens vam fer anomenar Somriu Viatjant i vam participar a la gimcana de la Mercè el passat més de setembre. Ens vam disfressar de thais, vam buscar retalls de diari de la Paulina Rubio, ens vam posar ulleres de submarinista, vam fabricar un ham de pescar, vam poder saber el número de la font que hi ha al carrer Pau Clarís amb Passeig de Gràcia, vam aconseguir un ou BUIT (i no cuit, ni mig cuit jaja), vam trobar un llibre autobiogràgic en català, vam dibuixar una cara somrient amb esprais de graffiti, vam fer un ninot amb fruites i verdures, .... i moltes altres coses més! Hi vam posar voluntat, ganes i alegria, i vam passar una de les tardes més divertides que un es pot imaginar!!

Malgrat quedar en 49 posició de 1000 equips participants, no vam tenir premi de guanyadores. Però la sort va posar justícia, i el 17 d'octubre en el sorteig general per als participants va sortir el número 1650 que ens corresponia a nosaltres! Crits i alegries, vam pujar dalt l'escenari i ens van donar el premi: un viatge allà on volguéssim per a tot l'equip!

I és per això que l'equip somriu viatjant se n'ha anat a Marrakech 5 dies en hotel de 4 estrelles!!
El relat de les aventures, en el proper post!



diumenge, 6 de gener del 2008

Freezing Cold (3-7 de gener 2008)

Un fred glaçat, intens i no gaire suportable han caracteritzat els últims 3 dies de turisme. El dijous, dia 3 ens vam aixecar super aviat i lo primer que ens van dir els pares de la Roisein es que estavem a -1, però no Celsius sinó amb Farenheit... la proporció és 36 Farenheit és 0 graus, doncs -1 uns -18 graus! Per la nit s'havien glaçat les canonades i no teníem ni aigua calenta.. Increible! Així que ens vam vestir com si anéssim d'excursió al pol nord, o sigui a consciència amb mil i una capes, i com no els complements perfectes: guants, bufanda, barret... I bé al sortir al carrer la sensació general després de 10 minuts era de dolor, sobretot en les extremitats: els dits, els peus i tot allò que no estava sota la roba! Tot i així vam ficar rumb a Ellis Island, una illa situada al port de Nova York i que va ser des del segle XIX el punt d'inspecció legal i mèdica dels immigrants que arribaven als EEUU per via marítima, calculen que hi van passar uns 12 milions de persones!

Ara hi ha un museu homenatge als immigrants que van aixecar el pais de les oportunitats. Lloc molt interesant i fonamental per entendre com s’interpreten els Estats Units a ells mateixos i sobretot quina visió en poden tenir d’Europa, un origen fosc caracteritzat per la misèria i la repressió política, social i religiosa. Després vam anar a la illa del costat on hi ha l'Estatua de la Llibertat molt més petiteta de lo que sembla a les pelis! Si reserves les entrades per internet et deixen pujar-hi i vam poder observar les vistes de Manhattan i New Jersey des d'allà dalt. Tot això amb el fred que feia... que no ens vam morir congelades fent cua de miracle!! Però va valdre la pena :)

Els últims dos dies vam dedicar-nos a recórrer tot allo imprescindible que calia ser visitat, vamos el top 10 de qualsevol guia: Pujar al pis 86 del Empire State Building fent totes les fotos possibles des de tots els angles, passejar per Central Park i montar al seu fantàstic carrusel (a diferència de Brusel·les sí ens van deixar pujar-hi), anar a Nacions Unides, prendre algo al bareto de Dr. Jekyll and Mr. Hyde a la sisena avinguda, el MOMA... Fent de turistes autèntiques perdudes enmig de la gran ciutat i els seus enormes carrers! També vam aprendre a utilitzar el metro i vam anar amunt i avall sense perdre'ns, tot un record. Val a dir que tampoc ens va passar res... cosa fora de lo comú coneixent l'historial personal d'aventures i desventures de la Roisein i el meu.

A destacar: el soparet de la nit de reis que ens van montar els papis. Molt currat, amb regalets, menjar vegetarià... i amb concert inclòs. Ara tocar tornar, però quan faci millor temps!!!!


dijous, 3 de gener del 2008

Happy New Year from New York!! (30 desembre 07 - 02 gener 08)

Molt bon any a tothom i totdon! Aquest cop des de l'altra banda de l'atlantic i sense la Mire...
Aqui la primera entrada al blog per descriure els 4 primers dies a territori yanqui, de fet els dos primers gairebe no compten perque vaig dormir unes 25 hores!!! El que suposa l'efecte jet-lag que feia que m'anes dormint per tots els raconets: cadires, butaques i sofas inclosos per lo qual les respectives torticolis van ser espectaculars. El viatge en si va ser un tant excepcional, tot el que et pot comportar viatjar amb un gat i anar a EEUU... aixi com tots els controls addicionals que et fan passar i tot plegat! Dins l'avio els sedants van deixar de fer efecte fruit de totes les turbulencies que vam sofrir, segons el capita: fort vent de cara. Pero malgrat tot vam arribar 30 minuts abans de l'hora prevista i els pares de la Roisein ja ens estaven esperant per sorpresa al aeroport!

El dia 31 es comencaven a tancar els carrers propers a Times Square Garden a partir de les 4 de la tarda! El dispositiu policial i gairebe militar era impressionant... cotxes, camions de bombers, i tot tipus de vehicles oficials barraven el pas dels carrers, helicopters sobrevolant la zona i com no check-points per tot arreu on controlaven que la gent no portes armes, ni begudes alcoholiques! Pitjor que qualsevol aeroport de ryan-air. Nosaltres vam agafar una posicio immillorable, a Broadway nomes a 3 carrers de la placa on veiem fins i tot la bola, les llums i sentiem la musica dels concerts (Lenny Krabitz inclos). Lo que s'ha de dir es que estava tot molt mal organitzat: ni pantalles per anar seguint el que passava, ni altaveus, ni res de res... quan havien tancat del carrer 39 al 59 i hi havia mes d'un milio de persones!!! Quina indignacio! Al final nosaltres vam aprofitar per anar a sopar per alla i passejar una mica amb tot l'ambient, realment tota una experiencia! Ahhhhhhh! I sense oblidar que vam prendre el nostre raim amb el compte enrera (clar pq campanades com la placa del sol i el Ramoncin anunciant-les no teniem... tot i que ens ho imaginavem! 6 hores mes tard :P ).


I ahir, dia 1 de gener del 2008 vam aprofitar per anar de compres i visitar els voltants de New Jersey (on tenim la nostra residencia oficial) ja que estava diluviant i tampoc valia molt la pena baixar a Nova York. Vam estar a Elisabeth town, Newark i a Jersey Gardens (un centre comercial immens on vam trobar tot de coses inverosimils). Curiositat: A part d'estar tot ple de banderes dels Estats Units ja que aqui el sentiment patriotic es molt molt gran, tot es enorme: la gent es enorme, les quantitats de menjar al supermercat son enormes (pero molt mes que enormes gigantesques!) i la roba es extremadament barata!!! Per la nit vam preparar un soparet de cumple a l a mare de la roisein que feia anys, molt maco!

Avui hem recorregut Manhattan de cap a peus gairebe: la Zona 0, on estan fent els ciments del que sera un nou rascacels, encara avui impressiona el forat que van fer les torres al desplomar-se i tota la reconstruccio que s'esta fent... sense parlar de les fotos, videos que es poden veure! Se't fica la carn de gallina. Chinatown on per mes estrany que sembli em sentia una mica a casa.. fins i tot hem entrat a un parell de temples buddistes (i casi em fico a meditar en un d'ells!), com no hem dinat en un asiatic noodles amb verduretes i arros amb pollastre... molt a lo thai! Little Italy amb tot de banderes i com no, pizzeries... el Soho amb les seves tendes fashion, el districte universitari, Greenwich (que m'ha encantat, si hagues de viure a NY segur que triaria aquesta zona), la Washington Square on antigament hi havia estables per animals i ara son baretos de lo mes cool! I be, la sisena, la septima, la cinquena avinguda... Tot aixo a -1 graus, sensacio -7... quan hem sortit de casa estava nevant i tot!!!

A vegades em sento com si estigues dins d'una peli....

dissabte, 22 de desembre del 2007

Bèlgica (6-10 de desembre)



Brussel·les: arribada a l'aeroport




Bruges: la búsqueda del pont




Bruges: Grand Place




Bruges: Grand Place, fent amics




Brussel·les: la sala d'escalada