Holanda: quan el fred va en bicicleta... (1-4 de novembre)

Ring-Ring... El que ens va treure del llit no va ser el despertador sinó el taxista que ens havia de portar a l'aeroport! I corrents cap allà, que l'avió cap a Amsterdam ens estava esperant. Es va notar el pont i estava ple de gent! A l'arribar, directament vaig agafar un tren cap a Eindhoven ( i sort que era directe... que quan em vaig despertar, feia estona que el tren havia arribat i allà ja no quedava ningú!). Durant tot el dijous, vam estar visitant Eindhoven. El Rick ens va ensenyar la seva mini-ciutat, on bàsicament hi ha una Universitat d'estudis tècnics que és gegant, i un centrum amb casetes antigues i mones al costat d'edificis super moderns. Per seguir la tradició local, tot el dia vam passejar en bicicleta: d'aquestes que frenen amb els pedals només, i no tenen marxes! Ah! I també vam veure l'estadi del PSV Einhoven (els seguidors estan tristos perquè l'entrenador, el Koeman, se n'ha anat al València...). Per sopar, vam fer cuina de crèpes al pis del Rick.

L'endemà al matí, la Roser i jo vam agafar el tren per anar cap a Amsterdam. Amb el Carles i l'Steffan, i dues bicicletes, vam moure'ns tot el dia molt còmodament (alguns més que altres...). Pel matí, vam estar al mercat de Waterloo, i tots vam acabar comprant compulsivament (jaquetes, bolsos, samarretes, quadres, ...). Vam mig dinar com els holandesos, que van menjant durant tot el dia, però no fan cap àpat de dinar, i vam tastar el Paling i el Haring, uns entrepans de peixos. A la tarda vam voltar molt, vam estar a casa la Feyona, vaig tocar el seu piano Steinway, vam agafar el transbodador (mare de deu que organitzats que són)! És impressionant la disciplina que tenen, tan les bicis com els que van a peu. I també la infraestructura que hi ha per les bicicletes, des de carrils per tot arreu, fins a parkings vigilats de tres pisos!!
A la nit, ens vam reunir tots, i vam sopar en un japonès a prop de Nieuwmarkt, on curiosament la cambrera era xinesa. Atenció que vam aprendre a distingir els orientals: els japonesos tenen les faccions quadrades, els xinos els ulls rodons, i els coreans la cara ovalada... I la festa de després va ser divertida: tot un pis re-ple de músics intentant ballar salsa!

Dissabte al matí va ser tranquil. Vam estar al forn de pa més bo de tot Amsterdam. Pa de figues, pa de pipes, pa de nous i panses, ... tot tipus de varietats boníssimes. Això sí, una bona cua vam haver de fer... Després vam agafar el metro per anar al centre (que curioses són les "Strippen" Card), i vam estar prenent algo a Nieuwmark, abans d'agafar un tren cap a Delft. Encara vam arribar de dia, i vam tenir temps de veure tot el centre en bici. Una ciutat molt petita, però amb molt d'encant. Tot està rodejat de canals, i les cases són baixetes i tortes (com a tota Holanda...). Sembla un Amsterdam en petit. Ens va cridar l'atenció el Beesten Markt, antigament per fer corrals i posar els animals, i també les cases que donen directament al canal. Ens vam trobar amb el Carles cosí del Carles i vam sopar al piset de la Roser un "pa amb tomàquet" amb pernil i tot. A la nit, vam sortir pels bars del centre. Vam estar a un de molt curiós on et donen algo per picar només passar per la porta.

Diumenge va tocar matinar, i vam arribar a Amsterdam bastant d'hora. Vam aprofitar tot el dia per veure el més important de la ciutat (segons la guia de 1990, o el que se'n recordava el Carles). Ah, també portàvem un mapa, que quan ens vam perdre ens va ser totalment inútil, perquè resulta que ens havíem sortit dels límits... Sort d'una senyora que amablement ens va dir: "Que yo no soy de aquiiii", però que ens va treure de l'apuro! Vam estar a la plaça Damm, al barri on antigament vivia la Mònica, vam entrar en un Coffee Shop (uf quin agovio), i vam passar molt de fred!! Vam dinar en un àrab amb la Mònica, que es va poder escapar del concert mentre tocaven la primera part... Al vespre, vam passar pel museu Van Gogh i el Rijksmuseum i vam aconseguir entrar al Conservatori, evidentment fent-nos els despistats, i encara vaig poder tocar un altre Steinway!!
Finalment, l'avió de tornada no es va portar gaire bé, primer faltaven uns papers i vam estar 1hora esperant. I quan semblava que anàvem a enlairar-nos, resulta que ens havíem quedat sense combustible (com en una pel·lícula). I torna a repostar... Total, que vam posar els peus a casa més tard de les 2h del matí!
Mire