Lisboa, the seminar experience (10-12 d'octubre) Part 1

Dimecres dia 10, després de passejar-me tot el dia per l'Esmuc amb una maleteta de rodetes que no era meva (fent soroll pels passadissos, atropellant a la gent sense voler, ...), a mitja tarda l'Isaac, el Miquel i jo vam agafar un tren cap a l'aeroport. El Miquel portava noticies, una heavy rain anunciada que ni l'Isaac ni jo vam voler creure. A l'aeroport vam jugar a fer curses de carros de maletes, fins que vam decidir de facturar-les totes i ja no vam tenir excusa. L'experiència aèrea va deixar molt que desitjar. L'esperada pluja va arribar just al moment de despegar l'avió, amb lo qual vam tenir un vol molt mogudet!!!

L'arribada a Lisboa va fer que endarressim els nostres rellotges una hora. Confiant plenament amb les dots de l'Isaac com a guia turistic, vam pujar en un autobus que ens portava molt a prop de la Pensió (Pensao pels portuguesos). Malauradament ens vam passar de parada (d'unes quantes...) però vam tenir el plaer de veure la via Aura (es deia aixi??). La Pensao Praça de Figueira va superar totes les nostres expectatives: una doble habitació doble (sense endolls, aixo si...), amb una sala d'estar comú (3 sofas + una maxi tele!!), uns lavabos enormes, i una nevera (amb Nutella a dins...)!
Allà ens vam trobar amb en Gonzalo, que des de Madrid havia arribat al matí. Tots junts vam baixar a sopar a la plaça, i sense pensar-nos-ho gaire vam descobrir un lloc al qual ens fariem clients habituals! Vam menjar les nostres primeres sopes, Bifanas (porc), i ens van recomanar les Muelhas (chicken...), i després vam fer la cervesa més cara de totes!

Dijous era el primer dia del Congrés (tècnicament anomenat XXIII Conference European Seminar in Ethnomusicology), que es feia a la Universitat Nova de Lisboa. Degut a lo còmode que era el matalàs, vam decidir anar directament a la primera taula de conferències i passar de les presentacions oficials! La sala del congrés, l'Auditori de l'edifici del rectorat (super moderno!), era un lloc molt apropiat però una mica massa serio: fons negre, cadires molt còmodes, i molt gran! Durant el matí, va arribar la Sara, que pobreta va fer una visita turistica per la Universitat buscant-nos. Els temes tractats durant el dia van anar al voltant dels Arxius al segle XXI (arxivem o no arxivem??), diferents visions de la ciutat de Viena pel que fa a la immigració musical, cultures musicals en diàspora (immigracio de cultures), i finalment vam veure la pel·lícula Chant d'un pays perdu. Un dia molt intens i interessant!
A la nit, vam anar pels voltants de la Pensao a buscar un lloc per sopar. Seguint el guia Gonzalo (estil de l'Isaac), vam pujar mil i una escales, i vam descobrir uns xiringuitos molt macos i molt romàntics amb vistes a la ciutat. Trobar un lloc per sopar va ser una mica més complicat, però el que vam escollir va ser un èxit total: vam menjar una tonyina deliciosa, una dorada gegant, i unes quantes sopes. Quin fart de menjar! I vam acabar la nit prenent unes copetes de vi verd típic portuguès en una terrasseta molt original!

Divendres al matí va continuar la sessió intensiva de conferències (i també la de coffee breaks, a destacar les galetes grogues dolcetes...). Només arribar a la universiat, ens va sobtar l'aglomeració que hi havia davant la mesquita de musulmans super ben vestits. Vam averiguar que era l'últim dia del Ramadà, i que anaven a celebrar-ho. Els temes tractats al congrés van ser de nou els arxius i el rol de l'arxivista, la música i la dansa a Portugal, una sessió de posters havent dinat (grans grafiques de punts...), una migdiadeta a la gespa i finalment una classe magistral del gran professor Bohlman en memòria a John Blacking (la relacio va quedar una mica incerta, però bueno... si és el màster...). Al vespre, ens vam unir a l'autocar dels ponents (com a persones importants), i ens van portar a veure el museu del Fado. El museu en si va ser normalet (potser també degut al poc interès de la nostra guia...). Va quedar en dubte grans qüestions com si el Fado ve de l'enFAdaDO, o si hi havia més canapès que els que ens vam menjar, però les trufes de xocolata van passar positivament el control de qualitat! Al sortir, encara vam passejar pel barri d'Alfama i vam "sopar" en un restaurant Indu. Finalment, vam acabar la nit pels animats carrers del barrio Alto, descobrint locals i policia, mai se sap...!

(Mire)