Freezing Cold (3-7 de gener 2008)

Un fred glaçat, intens i no gaire suportable han caracteritzat els últims 3 dies de turisme. El dijous, dia 3 ens vam aixecar super aviat i lo primer que ens van dir els pares de la Roisein es que estavem a -1, però no Celsius sinó amb Farenheit... la proporció és 36 Farenheit és 0 graus, doncs -1 uns -18 graus! Per la nit s'havien glaçat les canonades i no teníem ni aigua calenta.. Increible! Així que ens vam vestir com si anéssim d'excursió al pol nord, o sigui a consciència amb mil i una capes, i com no els complements perfectes: guants, bufanda, barret... I bé al sortir al carrer la sensació general després de 10 minuts era de dolor, sobretot en les extremitats: els dits, els peus i tot allò que no estava sota la roba! Tot i així vam ficar rumb a Ellis Island, una illa situada al port de Nova York i que va ser des del segle XIX el punt d'inspecció legal i mèdica dels immigrants que arribaven als EEUU per via marítima, calculen que hi van passar uns 12 milions de persones!

Ara hi ha un museu homenatge als immigrants que van aixecar el pais de les oportunitats. Lloc molt interesant i fonamental per entendre com s’interpreten els Estats Units a ells mateixos i sobretot quina visió en poden tenir d’Europa, un origen fosc caracteritzat per la misèria i la repressió política, social i religiosa. Després vam anar a la illa del costat on hi ha l'Estatua de la Llibertat molt més petiteta de lo que sembla a les pelis! Si reserves les entrades per internet et deixen pujar-hi i vam poder observar les vistes de Manhattan i New Jersey des d'allà dalt. Tot això amb el fred que feia... que no ens vam morir congelades fent cua de miracle!! Però va valdre la pena :)

Els últims dos dies vam dedicar-nos a recórrer tot allo imprescindible que calia ser visitat, vamos el top 10 de qualsevol guia: Pujar al pis 86 del Empire State Building fent totes les fotos possibles des de tots els angles, passejar per Central Park i montar al seu fantàstic carrusel (a diferència de Brusel·les sí ens van deixar pujar-hi), anar a Nacions Unides, prendre algo al bareto de Dr. Jekyll and Mr. Hyde a la sisena avinguda, el MOMA... Fent de turistes autèntiques perdudes enmig de la gran ciutat i els seus enormes carrers! També vam aprendre a utilitzar el metro i vam anar amunt i avall sense perdre'ns, tot un record. Val a dir que tampoc ens va passar res... cosa fora de lo comú coneixent l'historial personal d'aventures i desventures de la Roisein i el meu.

A destacar: el soparet de la nit de reis que ens van montar els papis. Molt currat, amb regalets, menjar vegetarià... i amb concert inclòs. Ara tocar tornar, però quan faci millor temps!!!!

Happy New Year from New York!! (30 desembre 07 - 02 gener 08)

Molt bon any a tothom i totdon! Aquest cop des de l'altra banda de l'atlantic i sense la Mire...

Aqui la primera entrada al blog per descriure els 4 primers dies a territori yanqui, de fet els dos primers gairebe no compten perque vaig dormir unes 25 hores!!! El que suposa l'efecte jet-lag que feia que m'anes dormint per tots els raconets: cadires, butaques i sofas inclosos per lo qual les respectives torticolis van ser espectaculars. El viatge en si va ser un tant excepcional, tot el que et pot comportar viatjar amb un gat i anar a EEUU... aixi com tots els controls addicionals que et fan passar i tot plegat! Dins l'avio els sedants van deixar de fer efecte fruit de totes les turbulencies que vam sofrir, segons el capita: fort vent de cara. Pero malgrat tot vam arribar 30 minuts abans de l'hora prevista i els pares de la Roisein ja ens estaven esperant per sorpresa al aeroport!

El dia 31 es comencaven a tancar els carrers propers a Times Square Garden a partir de les 4 de la tarda! El dispositiu policial i gairebe militar era impressionant... cotxes, camions de bombers, i tot tipus de vehicles oficials barraven el pas dels carrers, helicopters sobrevolant la zona i com no check-points per tot arreu on controlaven que la gent no portes armes, ni begudes alcoholiques! Pitjor que qualsevol aeroport de ryan-air. Nosaltres vam agafar una posicio immillorable, a Broadway nomes a 3 carrers de la placa on veiem fins i tot la bola, les llums i sentiem la musica dels concerts (Lenny Krabitz inclos). Lo que s'ha de dir es que estava tot molt mal organitzat: ni pantalles per anar seguint el que passava, ni altaveus, ni res de res... quan havien tancat del carrer 39 al 59 i hi havia mes d'un milio de persones!!! Quina indignacio! Al final nosaltres vam aprofitar per anar a sopar per alla i passejar una mica amb tot l'ambient, realment tota una experiencia! Ahhhhhhh! I sense oblidar que vam prendre el nostre raim amb el compte enrera (clar pq campanades com la placa del sol i el Ramoncin anunciant-les no teniem... tot i que ens ho imaginavem! 6 hores mes tard :P ).

I ahir, dia 1 de gener del 2008 vam aprofitar per anar de compres i visitar els voltants de New Jersey (on tenim la nostra residencia oficial) ja que estava diluviant i tampoc valia molt la pena baixar a Nova York. Vam estar a Elisabeth town, Newark i a Jersey Gardens (un centre comercial immens on vam trobar tot de coses inverosimils). Curiositat: A part d'estar tot ple de banderes dels Estats Units ja que aqui el sentiment patriotic es molt molt gran, tot es enorme: la gent es enorme, les quantitats de menjar al supermercat son enormes (pero molt mes que enormes gigantesques!) i la roba es extremadament barata!!! Per la nit vam preparar un soparet de cumple a l a mare de la roisein que feia anys, molt maco!

Avui hem recorregut Manhattan de cap a peus gairebe: la Zona 0, on estan fent els ciments del que sera un nou rascacels, encara avui impressiona el forat que van fer les torres al desplomar-se i tota la reconstruccio que s'esta fent... sense parlar de les fotos, videos que es poden veure! Se't fica la carn de gallina. Chinatown on per mes estrany que sembli em sentia una mica a casa.. fins i tot hem entrat a un parell de temples buddistes (i casi em fico a meditar en un d'ells!), com no hem dinat en un asiatic noodles amb verduretes i arros amb pollastre... molt a lo thai! Little Italy amb tot de banderes i com no, pizzeries... el Soho amb les seves tendes fashion, el districte universitari, Greenwich (que m'ha encantat, si hagues de viure a NY segur que triaria aquesta zona), la Washington Square on antigament hi havia estables per animals i ara son baretos de lo mes cool! I be, la sisena, la septima, la cinquena avinguda... Tot aixo a -1 graus, sensacio -7... quan hem sortit de casa estava nevant i tot!!!

A vegades em sento com si estigues dins d'una peli....

Bèlgica (6-10 de desembre)

Brussel·les: arribada a l'aeroport

Bruges: la búsqueda del pont

Bruges: Grand Place

Bruges: Grand Place, fent amics

Brussel·les: la sala d'escalada

Donosti, de ruta gastronomica (29 novembre-01 desembre 07)

En propers dies actualitzacio de la sortida del Clan Roma a Donosti.

Primera actualitzacio del blog en terra espanyola...

Holanda: quan el fred va en bicicleta... (1-4 de novembre)

Ring-Ring... El que ens va treure del llit no va ser el despertador sinó el taxista que ens havia de portar a l'aeroport! I corrents cap allà, que l'avió cap a Amsterdam ens estava esperant. Es va notar el pont i estava ple de gent! A l'arribar, directament vaig agafar un tren cap a Eindhoven ( i sort que era directe... que quan em vaig despertar, feia estona que el tren havia arribat i allà ja no quedava ningú!). Durant tot el dijous, vam estar visitant Eindhoven. El Rick ens va ensenyar la seva mini-ciutat, on bàsicament hi ha una Universitat d'estudis tècnics que és gegant, i un centrum amb casetes antigues i mones al costat d'edificis super moderns. Per seguir la tradició local, tot el dia vam passejar en bicicleta: d'aquestes que frenen amb els pedals només, i no tenen marxes! Ah! I també vam veure l'estadi del PSV Einhoven (els seguidors estan tristos perquè l'entrenador, el Koeman, se n'ha anat al València...). Per sopar, vam fer cuina de crèpes al pis del Rick.

L'endemà al matí, la Roser i jo vam agafar el tren per anar cap a Amsterdam. Amb el Carles i l'Steffan, i dues bicicletes, vam moure'ns tot el dia molt còmodament (alguns més que altres...). Pel matí, vam estar al mercat de Waterloo, i tots vam acabar comprant compulsivament (jaquetes, bolsos, samarretes, quadres, ...). Vam mig dinar com els holandesos, que van menjant durant tot el dia, però no fan cap àpat de dinar, i vam tastar el Paling i el Haring, uns entrepans de peixos. A la tarda vam voltar molt, vam estar a casa la Feyona, vaig tocar el seu piano Steinway, vam agafar el transbodador (mare de deu que organitzats que són)! És impressionant la disciplina que tenen, tan les bicis com els que van a peu. I també la infraestructura que hi ha per les bicicletes, des de carrils per tot arreu, fins a parkings vigilats de tres pisos!!
A la nit, ens vam reunir tots, i vam sopar en un japonès a prop de Nieuwmarkt, on curiosament la cambrera era xinesa. Atenció que vam aprendre a distingir els orientals: els japonesos tenen les faccions quadrades, els xinos els ulls rodons, i els coreans la cara ovalada... I la festa de després va ser divertida: tot un pis re-ple de músics intentant ballar salsa!

Dissabte al matí va ser tranquil. Vam estar al forn de pa més bo de tot Amsterdam. Pa de figues, pa de pipes, pa de nous i panses, ... tot tipus de varietats boníssimes. Això sí, una bona cua vam haver de fer... Després vam agafar el metro per anar al centre (que curioses són les "Strippen" Card), i vam estar prenent algo a Nieuwmark, abans d'agafar un tren cap a Delft. Encara vam arribar de dia, i vam tenir temps de veure tot el centre en bici. Una ciutat molt petita, però amb molt d'encant. Tot està rodejat de canals, i les cases són baixetes i tortes (com a tota Holanda...). Sembla un Amsterdam en petit. Ens va cridar l'atenció el Beesten Markt, antigament per fer corrals i posar els animals, i també les cases que donen directament al canal. Ens vam trobar amb el Carles cosí del Carles i vam sopar al piset de la Roser un "pa amb tomàquet" amb pernil i tot. A la nit, vam sortir pels bars del centre. Vam estar a un de molt curiós on et donen algo per picar només passar per la porta.

Diumenge va tocar matinar, i vam arribar a Amsterdam bastant d'hora. Vam aprofitar tot el dia per veure el més important de la ciutat (segons la guia de 1990, o el que se'n recordava el Carles). Ah, també portàvem un mapa, que quan ens vam perdre ens va ser totalment inútil, perquè resulta que ens havíem sortit dels límits... Sort d'una senyora que amablement ens va dir: "Que yo no soy de aquiiii", però que ens va treure de l'apuro! Vam estar a la plaça Damm, al barri on antigament vivia la Mònica, vam entrar en un Coffee Shop (uf quin agovio), i vam passar molt de fred!! Vam dinar en un àrab amb la Mònica, que es va poder escapar del concert mentre tocaven la primera part... Al vespre, vam passar pel museu Van Gogh i el Rijksmuseum i vam aconseguir entrar al Conservatori, evidentment fent-nos els despistats, i encara vaig poder tocar un altre Steinway!!
Finalment, l'avió de tornada no es va portar gaire bé, primer faltaven uns papers i vam estar 1hora esperant. I quan semblava que anàvem a enlairar-nos, resulta que ens havíem quedat sense combustible (com en una pel·lícula). I torna a repostar... Total, que vam posar els peus a casa més tard de les 2h del matí!
Mire