Bèlgica (6-10 de desembre)

Brussel·les: arribada a l'aeroport

Bruges: la búsqueda del pont

Bruges: Grand Place

Bruges: Grand Place, fent amics

Brussel·les: la sala d'escalada

Donosti, de ruta gastronomica (29 novembre-01 desembre 07)

En propers dies actualitzacio de la sortida del Clan Roma a Donosti.

Primera actualitzacio del blog en terra espanyola...

Holanda: quan el fred va en bicicleta... (1-4 de novembre)

Ring-Ring... El que ens va treure del llit no va ser el despertador sinó el taxista que ens havia de portar a l'aeroport! I corrents cap allà, que l'avió cap a Amsterdam ens estava esperant. Es va notar el pont i estava ple de gent! A l'arribar, directament vaig agafar un tren cap a Eindhoven ( i sort que era directe... que quan em vaig despertar, feia estona que el tren havia arribat i allà ja no quedava ningú!). Durant tot el dijous, vam estar visitant Eindhoven. El Rick ens va ensenyar la seva mini-ciutat, on bàsicament hi ha una Universitat d'estudis tècnics que és gegant, i un centrum amb casetes antigues i mones al costat d'edificis super moderns. Per seguir la tradició local, tot el dia vam passejar en bicicleta: d'aquestes que frenen amb els pedals només, i no tenen marxes! Ah! I també vam veure l'estadi del PSV Einhoven (els seguidors estan tristos perquè l'entrenador, el Koeman, se n'ha anat al València...). Per sopar, vam fer cuina de crèpes al pis del Rick.

L'endemà al matí, la Roser i jo vam agafar el tren per anar cap a Amsterdam. Amb el Carles i l'Steffan, i dues bicicletes, vam moure'ns tot el dia molt còmodament (alguns més que altres...). Pel matí, vam estar al mercat de Waterloo, i tots vam acabar comprant compulsivament (jaquetes, bolsos, samarretes, quadres, ...). Vam mig dinar com els holandesos, que van menjant durant tot el dia, però no fan cap àpat de dinar, i vam tastar el Paling i el Haring, uns entrepans de peixos. A la tarda vam voltar molt, vam estar a casa la Feyona, vaig tocar el seu piano Steinway, vam agafar el transbodador (mare de deu que organitzats que són)! És impressionant la disciplina que tenen, tan les bicis com els que van a peu. I també la infraestructura que hi ha per les bicicletes, des de carrils per tot arreu, fins a parkings vigilats de tres pisos!!
A la nit, ens vam reunir tots, i vam sopar en un japonès a prop de Nieuwmarkt, on curiosament la cambrera era xinesa. Atenció que vam aprendre a distingir els orientals: els japonesos tenen les faccions quadrades, els xinos els ulls rodons, i els coreans la cara ovalada... I la festa de després va ser divertida: tot un pis re-ple de músics intentant ballar salsa!

Dissabte al matí va ser tranquil. Vam estar al forn de pa més bo de tot Amsterdam. Pa de figues, pa de pipes, pa de nous i panses, ... tot tipus de varietats boníssimes. Això sí, una bona cua vam haver de fer... Després vam agafar el metro per anar al centre (que curioses són les "Strippen" Card), i vam estar prenent algo a Nieuwmark, abans d'agafar un tren cap a Delft. Encara vam arribar de dia, i vam tenir temps de veure tot el centre en bici. Una ciutat molt petita, però amb molt d'encant. Tot està rodejat de canals, i les cases són baixetes i tortes (com a tota Holanda...). Sembla un Amsterdam en petit. Ens va cridar l'atenció el Beesten Markt, antigament per fer corrals i posar els animals, i també les cases que donen directament al canal. Ens vam trobar amb el Carles cosí del Carles i vam sopar al piset de la Roser un "pa amb tomàquet" amb pernil i tot. A la nit, vam sortir pels bars del centre. Vam estar a un de molt curiós on et donen algo per picar només passar per la porta.

Diumenge va tocar matinar, i vam arribar a Amsterdam bastant d'hora. Vam aprofitar tot el dia per veure el més important de la ciutat (segons la guia de 1990, o el que se'n recordava el Carles). Ah, també portàvem un mapa, que quan ens vam perdre ens va ser totalment inútil, perquè resulta que ens havíem sortit dels límits... Sort d'una senyora que amablement ens va dir: "Que yo no soy de aquiiii", però que ens va treure de l'apuro! Vam estar a la plaça Damm, al barri on antigament vivia la Mònica, vam entrar en un Coffee Shop (uf quin agovio), i vam passar molt de fred!! Vam dinar en un àrab amb la Mònica, que es va poder escapar del concert mentre tocaven la primera part... Al vespre, vam passar pel museu Van Gogh i el Rijksmuseum i vam aconseguir entrar al Conservatori, evidentment fent-nos els despistats, i encara vaig poder tocar un altre Steinway!!
Finalment, l'avió de tornada no es va portar gaire bé, primer faltaven uns papers i vam estar 1hora esperant. I quan semblava que anàvem a enlairar-nos, resulta que ens havíem quedat sense combustible (com en una pel·lícula). I torna a repostar... Total, que vam posar els peus a casa més tard de les 2h del matí!
Mire

Paris, la ciutat de les llums i l’art (11-15 d’octubre)

Aquest cop ha tocat un viatge sense la Mire... ohhhh! Ens hem repartit les capitals dels nostres veïns: Portugal i França! Què puc dir de Paris?? Diuen que és la ciutat de l’amor, de la llum, de la música i una de les més visitades en el món! És una ciutat per contemplar, per recórrer i per gaudir (fins i tot de la multitud que cada matí arreplega el metro).

Tres adjectius que defineixen la ciutat: Enorme, cara i majestuosa. Museus, monuments i cultura són per tot arreu; terrasses i restaurants a preu d'or, barris que encara són populars a més dels centenars de turistes descarrilats que envaeixen gran part dels carrers. A Paris cal caminar i caminar per trobar-te ben a gust, per notar que tu també formes part de la ciutat. Vagis on vagis sempre trobaràs algun edifici grandiós o algun raconet amb encant.

La capital francesa és capaç d'enamorar a qualsevol amb els seus grans símbols, com la torre Eiffel, Notre-Dame o els camps Elisis, fins als seus carrers, jardins i carrerons perduts per on és un plaer perdre't i si és amb bona companyia més que millor!

Coses a destacar:

1. El bon temps que va fer. Un sol immillorable que ens va permetre deixar els abrics, bufandes, gorros i demés a casa!
2. El balconet amb les millors vistes de la ciutat! Esmorzar allà era tot un plaer.
3. La ineptitud i ineficiència dels treballadors espanyols al banc popular.
4. La bogeria francesa pel rugby. Sense comentaris.
5. Les fantàstiques crèpes!
6. La supèrbia absoluta dels parisencs.
7. Els tunels interminables del metro, sense pràcticament escales mecàniques. Molt pràctic quan vas a ikea i has de pujar i baixar escales sense parar carregat de mobles!

Llocs remarcables, tot i no tenir molt temps de fer turisme.

1. Els Champs du Mars i la Torre Eiffel (les vistes ho eren tot)
2. El museu Pompidou, Notre Dame i el centre de la ciutat.
3. El mercat de les puces
4. El quartier de Montmartre i el Sacré Coeur
5. l’Arc de triomf, sobretot tot il·luminadet!
6. El Moulin Rouge i el carrer que el precedeix amb la concentració més gran de sexshops per km2 del món

3 Conclusions:

I. He d’aprendre francès ja! Definitivament en algun moment de la meva vida he de mudar-me a algun país francòfon. II. Recordar-me a mi mateixa de no tornar a agafar RyanAir mai més per anar a Paris. Les 8 hores de trajecte entre Girona-Barcelona-Avió-Beauvais-Paris no valen la pena. III. He de tornar, per passejar per tots els raconets que em queden per veure. :)

juDh

Lisboa: disfrutant la ciutat (13-15 d'octubre) Part 2

Dissabte al matí vam passar l'equador de la nostra estada a Lisboa. Poc a poc, ens vam anar llevant per fases, i alguns van arribar una mica tard a les conferències... (també a causa de reportatges fotogràfics del monolito). Altres no van probar ni el cofee-break! La primera sessió va parlar altrevegada sobre els temes arxivístics (els arxius audiovisuals del segle XXI), mentre que la segona va ser sobre música i dansa, i les identitats culturals de la gent a Espanya i Portugal. Cal destacar la conferència sobre el Barrio Alto, en el qual haviem estat fent "treball de camp" la nit anterior!. Al migdia ja notavem el cansament, però encara vam aguantar fins a la tarda. L'Isaac i jo vam anar a fer un "esmorzar dinar" al Taurante Xinès (on vam fer molta relació amb el personal, jo vaig acabar aprenent algo...), mentre que els altres es van atrevir una vegada més amb el menjar de la universitat (tot sigui pels postres de xocolata...). Parèntesis: que els hi passa a Lisboa amb les lletres dels cartells de les botigues?? Sempre falta algo!!

La tarda va començar amb una sessió final on el Gonzalo va fer la conferència sobre el ska, els seus origens a Jamaica i la seva arribada a Espanya. Tots estavem una mica nerviosos per saber com aniria (era realment el més jove del congrès, l'únic estudiant), però se'n va sortir de manera immillorable. Finalment, es va fer la cerimònia de clausura, que va consistir en un concert que va posar a prova la nostra resistència somnífera.
Després d'alliberar-nos dels nostres compromisos, vam tornar a la Pensao tranquilament (qui té el poder???), i vam anar a sopar al nostre Cafe de les Bifanas de la Praça Figueira. Vam tenir un desengany amb les muelhas, que van resultar ser pollastre (i no peix com ens havien dit), però vam sopar uns plats gegants (el meu bacallà es sortia de la taula). I amb l'estòmac ben ple, vam pujar al Barrio Alto, una zona plena de bars i de molt ambient al carrer. Vam estar a tot tipus de llocs: des d'un cubà on la cervesa es bebia amb unes canyes molt llargues (jaja) fins al Karaoke on vam acabar cantant tot tipus de cançons en portuguès (I......N......S.....T.......R......U.......M etc). La nit va acabar de manera espectacular al costat de l'estàtua d'en Fernando Pasoa, on l'Isaac ens va muntar un llarg show improvisat amb uns amics portuguesos/amigues de l'Alguer.

Diumenge és el dia de descans del Senyor, així que ens ho vam prendre al peu de la lletra i vam dormir bastant (cap despertador va sonar a l'hora espanyola). Vam fer un esmorzar dinar de Bifanas i similars, i a continuació vam quedar amb la Christine perquè ens ensenyés la ciutat. Tots junts, formant una llarga comitiva vam anar fins al barri de Belem, on hi ha un parc al costat del riu Tejo (Tajo per nosaltres), un monestir, i un complex cultural molt gran. Vam descobrir també un monument que ens va agradar especialment, tot i que ara mateix no sabria dir com es deia. Això si, vam fer una simbolització humana que va causar expectació. Més tard vam anar a menjar Pastissets de Belem (bonissims!) a la pastisseria més típica del barri. I quan ja era quasi fosc, després d'estar tota la tarda sentint parlar de l'elevator, vam agafar el tranvia per pujar al Castell de San Jorge, des d'on vam veure unes vistes panoràmiques nocturnes de la ciutat. La visita dins el castell va ser curiosa, però divertida (on està la bandera de Portugal?).

A la nit vam sopar en un restaurant molt típic del Barrio Alto, on de nou vam omplir l'estomac amb sopes, carns i grans peixos, i vam tenir una conversa profunda sobre la nostra existència com a musicòlegs.

Dilluns al matí, presses i preparatius de tornada. Vam esmorzar al lloc de sempre, i la Sara ens va guiar cap al bus per anar a l'aeroport. Ho vam fer prou bé, i vam arribar nosaltres i les maletetes de rodes sans i estalvis! El vol de tornada va ser millor que el d'anada, tot i que personalment no puc opinar gaire (vaig dormir....!). A l'aeroport, vam agafar carrito i maletes, i vam passar triomfalment per la porta d'arribades, on no ens esperava ningú!!

Ara la pròxima aventura és a Salamanca, del 6 al 9 de març....

(Mire)