Marató de muntanya al Refugi d'Amitges (25-27 de juliol de 2008)

I de la platja a la muntanya. Aquest cap de setmana hem anat d'excursió al Parc Natural de Sant Maurici, als Pirineus del Pallars Jussà. Balanç total de 6 muntanyistes contra 4 "aficionats", però hem superat la prova i amb nota!

En un temps récord, les motxilles i nosaltres vam pujar fins al Refugi d'Amitges, a tres hores a peu de la civilització, on vam passar el cap de setmana. Des d'allà, envoltats de llacs i muntanyes, vam poder fer tot tipus d'excursions.

El primer dia vam començar forts, i ja podem apuntar a la llista de cims el Pic del Portarró Superior, a 2 733 metres, i el Pic del Portarró Inferior (es un pic que val per dos...!). Vam passar el dia caminant: sobre roques, sobre herba, sobre pedres, per caminets, per no-caminets, trepant per les allaus i alguns més professionals escalant per les arestes de les muntanyes.
Per sort nostra, l'home del temps a la carta de Catalunya Radio se'ns va equivocar de veredicte, i durant tots tres dies va fer un sol brillant. Ens vam banyar a les fredes aigües dels estanys alhora que de nit vam contemplar totes les estrelles.

Diumenge va ser el dia tranquil, i "només" ens vam dedicar a fer escalada. Als més amateurs ens van instruir sobre com posar-se un ernest, uns peus de gat, fer servir els friends, i començar a escalar sobre una via 4+ fins arribar a la R de reunió... I quasi arribo fins a dalt!! Enfi, que almenys hem fet una ampliació del nostre vocabulari molt gran.

I m'he quedat amb ganes de més, a veure quan repetim. Tal i com diu l'Esteve, si tothom anés un dia a l'any a la muntanya, segur que el món aniria millor...!!!

(Mire)

Les dues Buddys, immersió a Palamós (18-20 de juliol de 2008)

Tornem una altra vegada de nou, i aquesta vegada juntes. El passat cap de setmana vam estar a la Costa Brava, amb una prioritat molt important: augmentar el moreno!! Un altre dels motius era anar a fer submarinisme...!!

Després del nostre super títol de Open Waters de Tailàndia, encara no havíem tornat a bussejar. Al principi, la cosa estava difícil... no teníem permís del metge, ni assegurança, ni experiència....
Però tot té solució en aquesta vida. El Marc, germà de la Mireia, es va unir al club de submarinistes inexpertes i ens va ajudar. Vam contractar un guia professional i vam decidir (no hi havia més opció) fer una sortida de Cala. "El barco per més endavant", ens van dir.

Més de 2 hores d'espera, peró finalment l'expedició va començar l'aventura. Vestides amb els neoprens, escarpins als peus, 6 o 7 quilos de ploms a la cintura, les mascares a la cara i el tank a l'esquena, ens vam encaminar cap a la Cala. A tant de pes, costava molt de caminar. Per sort, una vegada a l'aigua, tot pesa menys.

I poc a poc, vam anar baixant. Durant 45 minuts, vam estar nadant sota l'aigua a 9 metres de profunditat. Vam veure estrelles de mar (i tocar i tot!), peixos cargol, peixos de colors, així com tot de mini-peixets que voltaven per allà.

Ja tenim una pàgina més al nostre logbook!

Per la resta, cap de setmana molt tranquil. Menjant paella, gofres i batuts de coco. Banyant-se a la platja, a la piscina, i a les caletes. Passejades per Palamós, i inclús una sessió de cine!

I gràcies a la mama per les fotos.

Nota: A veure si trobeu la "foto amb piscina".

Escapada a l'illa de Mallorca (4-6 de juliol de 2008)

Fugint de tanta ciutat, vaig agafar un avió i vaig aterrissar a Mallorca...

Cap de setmana de platja, recorrent totes les cales de la part est de l'illa, fins arribar allà on només hi arriben els de la terra...





Aigües calentetes, sol esplendit i bona companyia. No es pot demanar més!!

Empúria Brava: Salt al buit! (2 de maig 2008)

Salamanca: Congrés de Musicòpates (5-9 de març de 2008)

Una expedició quasi al complet d'estudiants de musicologia i etnomusicologia de l'Esmuc vam anar el passat 5 de març cap a Salamanca. Un autobús de línea nocturn, del qual ens vam apoderar de tota la zona del darrera, ens va passejar per tota Espanya via carreteretes nacionals i poblets que vam anar a trobant pel mig. Més de 10 hores de viatge, però que van permetre que ens estalviéssim una nit d'hotel.

Organitzat per la Societat Ibèrica d'Etnomusicologia (SIBE), el congrés també compartia la V edició del congrés de la IASPM, Associació internacional de Música Popular a Espanya i el II congrés de Música Popular dels móns hispànics i lusòfons. Tot plegat va tenir lloc al Conservatori Superior de Música de Salamanca.

El congrés va ser realment molt intens, uns horaris de 9,30 a 20 hores on cada dia hi havia tres sessions de matí i tres de tarda. Algunes inclús hi havia taules simultànies. I en diversos idiomes: vam practicar castellano, anglès, i inclús portuguès. El primer dia, vam començar com a estudiants exemplars, ja que a les 9 hores ja estàvem acreditats i a punt de marxa. Al llarg dels quatre dies, aquesta formalitat va disminuir una mica, però en conjunt vam poder assistir a gran part del congrés. També cal remarcar la gran activitat de "public relations" que vam fer la comissió organitzadora de les Jornades de Musicologia a Barcelona (8-10 maig): vam relacionar-nos amb tots els estudiants i els no-tan-estudiants d'Espanya (o no) per explicar-los-hi les Jornades. (més informació a jornadesmusicologia.blogspot.com).

La ciutat de Salamanca és relativament petita i en els pocs moments lliures que vam tenir vam poder disfrutar de la Plaza Mayor i de la façana del "archivo general de la guerra civil" al carrer Expolio!!! Que fort, que just li van canviar el nom al carrer amb el tema dels papers. També vam gaudir de les terrassetes al sol dels carrerons del centre, així com de tots els bars de tapes.

La gran activitat nocturna tan típica dels congressos, va fer que poguessim contemplar àmpliament la Salamanca nocturna. Els carrers prenen vida, la gent surt i hi ha un ambient molt xulo. Vam estar de tapeo pel carrer Van Dick, on els pinchos, las costillas o els minutejos ens van omplir les panxes de bon gust!! Vam sortir pels bars d'aprop de la Gran Via, on des del congrés havien organitzat una jam session amb els estudiants del consevatori. Vam anar a ballar fins a tancar els locals, i ens vam revolcar per la gespa com a nens de 5 anys. D'una de les nits, també va sortir el salt multipolifònic, una versió desenvolupada de la patent de Valladolid
(http://www.youtube.com/watch?v=qrzKkVqj-h0)

El tema allotjament tampoc tenia cap desperdici. Com a una associació vinculada als comunistes, ens vam presentar a l'Albergue de Joventut on amablement ens van fer un bon preu. Malgrat estar una mica lluny del conservatori, vam dormir prou bé.

En general, els "Salmantinos" són gent molt simpàtica, vam quedar encantats amb l'amabilitat i el bon humor que desprenien. I el ritme de vida que porten cal dir que és super agradable. Pel que fa al temps, un sol super intens va permetre que ens tombéssim a la gespeta a posar-nos morenos, però després a la nit quasi entrem en procés de congelació.

En resum, una molt bona experiència que pensem repetir ben aviat!

Mire